Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mediador, n m
  • es  mediador, n m
  • fr  médiateur, n m
  • it  mediatore, n m
  • en  mediator, n
  • de  Mediator, n m

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Element que intervé en el desencadenament d'un procés fisiològic o bioquímic per mitjà de la connexió d'algunes de les seves parts o etapes.

Nota

  • 1. L'acció que duu a terme el mediador és la mediació.
  • 2. Són exemples de mediadors les cèl·lules, els enzims i les hormones.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediador, mediar, mediació química i mediador químic:

    S'aproven les denominacions mediació, mediador i mediar, probablement calcs de l'anglès mediation, mediator i to mediate, pels motius següents:

    ·totes tres formes són utilitzades amb naturalitat en l'àmbit de la biologia i es documenten en nombrosos contextos especialitzats i, en el cas de mediació i mediador, també en obres terminològiques catalanes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa, concretament, a mediació i mediador,

    ·poden considerar-se extensions de significat, per necessitats d'especialització, dels sentits amb què aquests dos noms es recullen en el diccionari normatiu, vinculats amb la idea de 'intervenir' o 'fer d'intermediari' entre dues parts ("Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord" i "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord"); són, doncs, formes semànticament adequades.

    Quant al verb mediar,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb utilitzat també en altres àmbits d'especialitat i força estès en biologia, especialment en forma de participi;

    ·el Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que sovint a l'hora de traduir l'anglès to mediate, que és un verb molt productiu en aquest àmbit, en català són preferibles, segons el context, solucions alternatives, com ara intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar o originar, que resulten més naturals, tal com s'indica en la nota del terme.

    Com a denominacions de conceptes semànticament relacionats s'aproven també les formes mediador químic i mediació química, d'ús habitual entre els especialistes i àmpliament documentades en textos especialitzats i en obres terminològiques.

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  mediador | mediadora, n m, f
  • ca  mitjancer | mitjancera, n m, f sin. compl.
  • es  mediador | mediadora, n m, f
  • fr  médiateur | médiatrice, n m, f
  • it  mediatore | mediatrice, n m, f
  • pt  mediador | mediadora, n m, f
  • en  mediator, n

Dret

Definició
Persona imparcial i neutral que, en una mediació, s'encarrega de facilitar el diàleg i l'entesa entre les parts en conflicte.

Nota

  • 1. La denominació mitjancer | mitjancera, que en llengua general es refereix de manera més àmplia a la persona que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord, en l'àmbit de la mediació és pròpia sobretot de contextos divulgatius.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

    S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

    Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

    ·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

    ·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

    Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

    ·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

    ·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

    ·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

    ·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

    Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

    ·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

    ·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

    ·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

    ·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

    Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

    ·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

    ·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

    ·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

    ·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

    ·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  broker [en], n m, f
  • ca  mediador | mediadora, n m, f
  • es  bróker
  • es  intermediario
  • es  mediador
  • fr  commissionnaire
  • fr  courtier
  • it  broker
  • it  mediatore
  • en  broker
  • de  Broker
  • de  Effektenhändler

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Persona o entitat que, sense establir una relació continuada amb les parts que la contracten, fa d'intermediària en operacions borsàries, posant-les en contacte i assessorant-les de manera neutral.

Nota

  • A les borses espanyoles les entitats autoritzades a executar operacions borsàries com a intermediàries s'anomenen, específicament, agències de valors.
  • ca  mediador del coneixement | mediadora del coneixement, n m, f
  • es  agente del conocimiento, n m, f
  • es  intermediario del conocimiento | intermediaria del conocimiento, n m, f
  • es  mediador del conocimiento | mediadora del conocimiento, n m, f
  • fr  agent de transfert | agente de transfert, n m, f
  • fr  courtier de connaissances | courtière de connaissances, n m, f
  • fr  courtier du savoir | courtière du savoir, n m, f
  • it  intermediario della conoscenza | intermediaria della conoscenza, n m, f
  • it  knowledge broker, n m, f
  • it  mediatore delle conoscenze | mediatrice delle conoscenze, n m, f
  • pt  intermediário do conhecimento | intermediária do conhecimento, n m, f
  • pt  mediador do conhecimento | mediadora do conhecimento, n m, f
  • en  knowledge broker, n
  • en  knowledge translator, n

Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació

Definició
Agent encarregat d'establir relacions i xarxes entre els diferents actors implicats en la generació i l'aplicació del coneixement, especialment entre centres de recerca, empreses, administracions públiques i entitats socials, per a afavorir-ne la circulació, la comprensió, l'adaptació i l'ús en diferents àmbits de decisió i actuació.

Nota

  • Un mediador del coneixement pot ser una persona o un organisme.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mediador del coneixement | mediadora del coneixement

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma mediador del coneixement | mediadora del coneixement.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada (calc de l'anglès knowledge broker), formada amb el nucli mediador | mediadora ("[Persona] que actua d'enllaç [entre dues parts] per a la consecució d'un acord", segons el diccionari normatiu) i el complement del coneixement, que especifica la matèria objecte de treball.

    ·És una forma semànticament motivada. Tot i que mediador| mediadora s'associa sovint a situacions de conflicte o de negociació, no sempre és així i també s'utilitza sovint amb el sentit més general de 'connector' o 'element que facilita la comunicació, la transferència o l'intercanvi entre actors diferents' (per exemple, en formes com ara mediador lingüístic, mediador cognitiu o mediador cultural).

    ·El Consell Supervisor va aprovar fa anys la forma mediador | mediadora com a equivalent català de broker en l'àmbit de les finances, amb un sentit emparentat amb el del cas plantejat aquí ("Persona o entitat que, sense establir una relació continuada amb les parts que la contracten, fa d'intermediària en operacions borsàries, posant-les en contacte i assessorant-les de manera neutral").

    ·És una de les designacions documentades en l'ús especialitzat per a designar el concepte.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En les altres llengües es documenta la denominació anàloga, junt amb altres solucions sintagmàtiques.

    Formes desestimades

    -mediador de coneixement | mediadora de coneixement: S'ha preferit la forma amb l'article (del coneixement) per paral·lelisme amb altres denominacions ja fixades del mateix àmbit, com ara gestió del coneixement, gestor del coneixement, transferència del coneixement, etc. El fet que coneixement sigui un nom abstracte i incomptable propicia, i fa més natural, l'ús de l'article.

    -intermediari del coneixement | intermediària del coneixement: Aquesta forma també seria adequada (intermediari i mediador són formes semànticament molt properes en la llengua general), però s'ha preferit el nucli mediador | mediadora perquè ja funciona en la designació de conceptes anàlegs d'altres àmbits (mediador en finances, mediador lingüístic, mediador cultural, etc.) i es considera que reflecteix millor la funció activa que s'atribueix a aquest agent.

    -gestor del coneixement | gestora del coneixement: És una forma massa genèrica, que no s'identifica clarament amb el concepte (podria designar qualsevol persona o organisme relacionat amb el coneixement, sense explicitar la funció específica de connexió entre els diferents actors). A més, no facilita la creació d'una denominació paral·lela per a l'activitat corresponent.

    -mobilitzador del coneixement | mobilitzadora del coneixement: Aquesta forma té poc ús. Prové de l'anglès knowledge mobiliser, que de vegades s'utilitza com a equivalent de knowledge broker, però posa l'èmfasi en l'acció de posar en circulació el coneixement (mentre que en knowledge broker es destaca el fet de connectar el coneixement amb els usuaris).

    [Acta 754, 15 de juny de 2026]
  • ca  mediador no autoritzat, n m
  • ca  paradeta financera, n f sin. compl.
  • es  chiringuito financiero
  • es  intermediario no autorizado
  • fr  intermédiaire non autorisé
  • en  fly-by-night operator
  • en  unauthorized intermediary

Economia > Finances > Mercats financers

Definició
Entitat que opera i assessora en els mercats financers sense estar habilitada per a fer-ho.

Nota

  • Les denominacions paradeta financera (en català), chiringuito financiero (en castellà) i fly-by-night operator (en anglès) són col·loquials.
  • ca  mediador químic, n m
  • es  mediador químico, n m
  • fr  médiateur chimique, n m
  • it  mediatore chimico, n m
  • pt  mediador químico, n m
  • en  chemical mediator, n

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Substància química, alliberada per determinades cèl·lules en resposta a un estímul, que transmet informació a un receptor i desencadena un procés determinat.

Nota

  • 1. Són exemples de mediadors químics els neurotransmissors i les hormones.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediador, mediar, mediació química i mediador químic:

    S'aproven les denominacions mediació, mediador i mediar, probablement calcs de l'anglès mediation, mediator i to mediate, pels motius següents:

    ·totes tres formes són utilitzades amb naturalitat en l'àmbit de la biologia i es documenten en nombrosos contextos especialitzats i, en el cas de mediació i mediador, també en obres terminològiques catalanes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa, concretament, a mediació i mediador,

    ·poden considerar-se extensions de significat, per necessitats d'especialització, dels sentits amb què aquests dos noms es recullen en el diccionari normatiu, vinculats amb la idea de 'intervenir' o 'fer d'intermediari' entre dues parts ("Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord" i "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord"); són, doncs, formes semànticament adequades.

    Quant al verb mediar,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb utilitzat també en altres àmbits d'especialitat i força estès en biologia, especialment en forma de participi;

    ·el Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que sovint a l'hora de traduir l'anglès to mediate, que és un verb molt productiu en aquest àmbit, en català són preferibles, segons el context, solucions alternatives, com ara intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar o originar, que resulten més naturals, tal com s'indica en la nota del terme.

    Com a denominacions de conceptes semànticament relacionats s'aproven també les formes mediador químic i mediació química, d'ús habitual entre els especialistes i àmpliament documentades en textos especialitzats i en obres terminològiques.

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  ambiental, adj
  • ca  mediambiental, adj sin. compl.
  • es  ambiental
  • es  medioambiental
  • fr  environnemental
  • en  environmental

Medi ambient

Definició
Relatiu o pertanyent al medi ambient.

Nota

  • Es recomana l'ús de la denominació ambiental llevat d'aquells contextos ambigus en què la coincidència formal d'aquest terme amb el concepte més general a què també fa referència ("que circumda") faci necessari l'ús de l'adjectiu inequívoc mediambiental.
  • ca  mediar, v tr
  • ca  mitjançar, v tr sin. compl.
  • es  mediar, v tr
  • fr  médier, v tr
  • fr  soumettre à la médiation, v tr
  • it  mediare, v tr
  • en  mediate, to, v tr

Dret

Definició
Buscar un acord en un conflicte entre dues o més parts per mitjà de la mediació.

Nota

  • 1. Els verbs mediar i mitjançar es poden construir amb dues estructures de complements de règims diferents, amb la particularitat que cap dels complements és imprescindible:

    a) Una estructura transitiva amb un màxim de tres complements: un complement directe referit a allò que es media, un complement preposicional referit al conflicte en què es media (s'introdueix amb la preposició en) i un complement preposicional referit a les parts entre les quals es media (s'introdueix amb les preposicions entre o amb). D'aquesta manera podem dir mediar un acord en un litigi entre l'empresa i els treballadors.

    b) Una estructura transitiva amb un màxim de dos complements: un complement directe referit al conflicte en què es media i un complement preposicional referit a les parts entre les quals es media (s'introdueix amb les preposicions entre o amb). D'aquesta manera podem dir mediar un litigi entre l'empresa i els treballadors (i, a partir d'aquí, el litigi mediat entre l'empresa i els treballadors).
  • 2. El verb mitjançar, que en llengua general es refereix de manera més àmplia a l'acció de servir de mitjancer o intermediari, en l'àmbit de la mediació és propi sobretot de contextos divulgatius.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

    S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

    Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

    ·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

    ·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

    Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

    ·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

    ·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

    ·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

    ·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

    Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

    ·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

    ·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

    ·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

    ·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

    Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

    ·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

    ·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

    ·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

    ·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

    ·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  mediar, v tr
  • es  mediar, v tr
  • it  mediare, v tr
  • en  mediate, to, v tr

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Intervenir en el desencadenament d'un procés fisiològic o bioquímic per mitjà de la connexió d'algunes de les seves parts o etapes.

Nota

  • 1. L'equivalent anglès to mediate té un abast més ampli que mediar, de manera que sovint, segons el context, és preferible traduir-lo per intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar, originar, etc. De la mateixa manera, l'adjectiu anglès mediated, pres del participi de to mediate, té un significat més ampli que mediat -ada i de vegades la solució de traducció més recomanable i més natural en català no és el calc mediat -ada sinó formes alternatives; per exemple, immunitat cel·lular en comptes de *immunitat mediada per cèl·lules (de cell-mediated immunity); interaccions d'origen químic en comptes de *interaccions mediades químicament (de chemically-mediated interactions); inhibició amb cetuximab en comptes de *inhibició mediada per cetuximab (de cetuximab-mediated inhibition), hipersensibilitat produïda per immunocomplexos en comptes de *hipersensibilitat mediada per immunocomplexos (de immune complex-mediated hypersensibility), etc.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediador, mediar, mediació química i mediador químic:

    S'aproven les denominacions mediació, mediador i mediar, probablement calcs de l'anglès mediation, mediator i to mediate, pels motius següents:

    ·totes tres formes són utilitzades amb naturalitat en l'àmbit de la biologia i es documenten en nombrosos contextos especialitzats i, en el cas de mediació i mediador, també en obres terminològiques catalanes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Pel que fa, concretament, a mediació i mediador,

    ·poden considerar-se extensions de significat, per necessitats d'especialització, dels sentits amb què aquests dos noms es recullen en el diccionari normatiu, vinculats amb la idea de 'intervenir' o 'fer d'intermediari' entre dues parts ("Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord" i "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord"); són, doncs, formes semànticament adequades.

    Quant al verb mediar,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb utilitzat també en altres àmbits d'especialitat i força estès en biologia, especialment en forma de participi;

    ·el Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que sovint a l'hora de traduir l'anglès to mediate, que és un verb molt productiu en aquest àmbit, en català són preferibles, segons el context, solucions alternatives, com ara intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar o originar, que resulten més naturals, tal com s'indica en la nota del terme.

    Com a denominacions de conceptes semànticament relacionats s'aproven també les formes mediador químic i mediació química, d'ús habitual entre els especialistes i àmpliament documentades en textos especialitzats i en obres terminològiques.

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
  • ca  mediat | mediada, n m, f
  • es  mediado | mediada, n m, f
  • fr  médié | médiée, n m, f
  • it  mediato | mediata, n m, f
  • en  mediated, n

Dret

Definició
Cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

    S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

    Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

    ·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

    ·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

    ·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

    Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

    ·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

    ·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

    ·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

    ·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

    Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

    ·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

    ·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

    ·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

    ·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

    ·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

    ·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

    ·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

    Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

    ·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

    ·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

    ·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

    ·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

    ·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]