Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  lluerna menuda alada, n f
  • ca  cuca de llum menuda alada, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga diurna con élitros, n f
  • nc  Phosphaenopterus metzneri
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Fotininis > Phosphaenopterus

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna menuda alada (sin. compl. cuca de llum menuda alada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna menuda alada i cuca de llum menuda alada com a denominacions catalanes de l'espècie Phosphaenopterus metzneri (cuca de llum menuda alada com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum menut alat, cuca de Sant Joan menuda alada i llanterna menuda alada en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament: d'una banda, les espècies dels gèneres Phosphaenopterus, juntament amb les del gènere Phosphaenus es caracteritzen per la mida petita, i l'espècie metzneri, concretament, pel fet que els mascles -a diferència dels de l'espècie Phosphaenus hemipterus, que és molt similar- tenen ales desenvolupades aptes per al vol (si bé, en algunes fonts es posa en dubte que volin). Entre petita i menuda, es prefereix menuda, perquè l'adjectiu petit -a no té ús en algunes zones del domini lingüístic (per exemple, en valencià), mentre que menut -uda és una forma general.

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions similars.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  lluerna parpellejant, n f
  • ca  cuca de llum parpellejant, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga voladora, n f
  • es  luciérnaga voladora parpadeante, n f
  • fr  luciole niçoise, n f
  • en  Portuguese firefly, n
  • nc  Luciola lusitanica
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep+Adj)**

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Luciolins > Luciolinis > Luciola

Nota

  • La lluerna parpellejant emet una llum intermitent característica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna parpellejant (sin. compl. cuca de llum parpellejant)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes lluerna parpellejant i cuca de llum parpellejant com a denominacions catalanes de l'espècie Luciola lusitanica (cuca de llum parpellejant com a sinònim complementari).

    Són també adequades les formes cuc de llum parpellejant, cuca de Sant Joan parpellejant i llanterna parpellejant en els territoris en què les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna són pròpies (veg. la fitxa del terme genèric lluerna).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, basades en el fet que aquesta espècie emet una llum intermitent característica (parpellejar és, segons el diccionari normatiu, "resplendir amb intermitències que se succeeixen ràpidament").

    ·Són les denominacions proposades i consensuades pels especialistes.

    Formes desestimades

    -lluerna intermitent; cuca de llum intermitent: No es considera adequat l'adjectiu intermitent aplicat als sintagmes lluerna i cuca de llum, perquè el que fa intermitències és la llum que emeten aquests insectes (intermitent és, segons el diccionari normatiu, "Que a intervals cessa i recomença").

    -Es descarten les formes amb els adjectius guspirejant, centellejant, espurnejant i fulgurant perquè remeten -més que parpellejant- a la idea que aquests insectes emeten una llum molt viva i brillant, mentre que en realitat la lluminositat d'aquesta espècie és sovint feble. La forma lluerna espurnejant, concretament, és massa pròxima a espurna voladora, que designa una altra espècie de lluerna, voladora i de llum més intensa.

    -lluerna portuguesa; cuca de llum portuguesa; lluerna lusitana; cuca de llum lusitana: Malgrat que l'específic del nom científic (lusitanica) pot fer pensar que és una espècie pròpia de Portugal, en realitat és una espècie amb una distribució molt més àmplia, que comprèn l'Àsia oriental, Àfrica i la major part d'Europa.

    -lluerna voladora parpellejant: Malgrat que les femelles d'aquesta espècie tenen ales completes, només volen els mascles, com en la resta d'espècies de lluernes.

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  llangardaix verd, n m
  • ca  lluert, n m sin. compl.
  • es  lagarto verde
  • fr  lézard vert
  • it  ramarro
  • en  green lizard
  • de  Smaragdeidechse
  • nc  Lacerta viridis

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 130 mm de longitud cap-cos, amb el cos llarg i el cap alt, estret i més bru que el cos, amb escates dorsals petites, més o menys carenades, amb la cua d'una i mitja a més de dues vegades la longitud del cos, i amb el dors de color verd o verd groguenc uniforme.
  • ca  lluïssor, n f
  • es  brillo
  • fr  éclat
  • it  lucentezza
  • en  lustre
  • de  Glanz

Joieria. Orfebreria. Bijuteria

Definició
Conjunt de reflexos produïts per una superfície polida.
  • ca  llum antisolar, n f
  • es  gegenschein
  • es  luz antisolar
  • fr  gegenschein
  • fr  lueur antisolaire
  • fr  lumière antisolaire
  • en  counterglow
  • en  gegenschein
  • de  Gegenschein

Ciències de la Terra > Astronomia, Ciències de la Terra > Astrofísica

Definició
Part de la llum zodiacal que s'observa al cel nocturn a prop de l'eclíptica i en direcció oposada al Sol.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llum antisolar:

    S'aprova el terme llum antisolar pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'alemany Gegenschein;

    ·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent;

    ·es documenta ja en contextos d'especialitat i també en obres lexicogràfiques catalanes;

    ·en altres llengües també té ús la forma anàloga;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu alemany (Gegenschein) perquè, malgrat que és molt conegut i s'utilitza, es considera estrictament innecessari i es prefereix difondre únicament l'alternativa catalana per a fomentar-ne l'ús.

    [Acta 548, 21 de juny de 2012]
  • ca  llum articulat, n m
  • es  lámpara articulada
  • fr  lampe d'architecte
  • en  adjustable lamp

Decoració > Il·luminació

Definició
Llum de braç mòbil dividit en dos segments que va fixat a una taula, una post, etc.

Nota

  • Convé no confondre el llum articulat amb el flexo.
  • ca  lluneta, n f
  • es  luneta
  • es  lunette
  • fr  lunette
  • en  lunette

Ciències de la Terra > Geologia

Definició
Dipòsit d'origen eòlic de materials molt fins, com ara llim, argila o sorra fina, en forma de mitja lluna asimètrica, que se sol formar a la vora d'una depressió hidroeòlica o d'una sebkha al costat de sotavent.
  • ca  llupolització, n f
  • es  adición de lúpulo, n f
  • es  lupulización, n f
  • fr  aromatisation, n f
  • fr  houblonnage, n f
  • it  luppolizzazione, n f
  • en  hop addition, n
  • en  hopping, n
  • de  Hopfengabe, n f

Indústria > Indústria alimentària > Cervesificació

Definició
Afegiment de llúpol al most durant la cocció en la cervesificació, a fi d'aromatitzar-lo i frenar els processos enzimàtics.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cocció i llupolització:

    S'aproven les denominacions cocció i llupolització pels motius següents:

    Pel que fa a cocció,

    ·és la forma utilitzada habitualment en l'àmbit;

    ·és una forma adequada, procedent directament del llatí (de coctio, -ōnis), i motivada semànticament, ja que després de la maceració el most se sotmet a l'acció de la calor, que és el sentit que té el verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats", segons el diccionari normatiu);

    ·ja es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes amb aquest sentit específic;

    ·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a llupolització,

    ·és una forma ja utilitzada en l'àmbit;

    ·és lingüísticament adequada, creada sincrònicament a partir del substantiu català llúpol (del llatí lupŭlus), amb addició del sufix -itz(a)r (també d'origen llatí), que té, entre d'altres, el sentit de 'afegir' o 'comunicar';

    ·segueix el paral·lelisme formal d'altres designacions de la llengua amb un sentit anàleg, com ara aromatizació ('acció de comunicar aroma', segons el diccionari normatiu) o alcoholització (acció d'"afegir alcohol al vi a fi d'augmentar-ne el grau alcohòlic, o al most per a impedir-ne la fermentació", segons el diccionari de la llengua d'Enciclopèdia Catalana);

    ·en altres llengües romàniques també s'utilitza la designació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    S'ha preferit la forma llupolització (creada sobre llúpol) a lupulització (creada sobre el substantiu llatí lupŭlus, del qual prové llúpol), tot i que aquesta segona forma també és perfectament adequada des del punt de vista lingüístic, perquè té molt més ús. Cal tenir present que altres llengües romàniques també han optat per construir el derivat sobre la denominació moderna (l'italià, per exemple, que fa luppolizzazione).

    [Acta 579, 18 de setembre de 2014]
  • ca  líquid lleuger de fase no aquosa, n m
  • ca  LNAPL, n m sigla
  • es  líquido ligero de fase no acuosa, n m
  • es  LNAPL, n m sigla
  • fr  liquide léger en phase non aqueuse, n m
  • fr  LLPNA, n m sigla
  • en  light non aqueous phase liquid, n
  • en  LNAPL, n sigla

Medi ambient

Definició
Líquid de fase no aquosa amb una densitat inferior a la de l'aigua.

Nota

  • 1. La sigla LNAPL correspon a l'equivalent anglès light non aqueous phase liquid.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes líquid de fase no aquosa (sigla NAPL), líquid dens de fase no aquosa (sigla DNAPL) i líquid lleuger de fase no aquosa (sigla LNAPL):

    S'aprova la denominació líquid de fase no aquosa, juntament amb les denominacions semànticament subordinades líquid dens de fase no aquosa i líquid lleuger de fase no aquosa, i amb les sigles d'origen anglès NAPL, DNAPL i LNAPL, respectivament, pels motius següents:

    Pel que fa a les denominacions desenvolupades,

    ·són formes descriptives dels respectius conceptes i lingüísticament adequades: el diccionari normatiu defineix fase com la "regió homogènia d'un sistema físic no homogeni"; en aquest cas, el sistema físic no homogeni és el conjunt format per l'aigua i les substàncies contaminants i les regions homogènies són les distintes àrees observables en aquest sistema, una d'aquosa, és a dir, formada per l'aigua, i una de no aquosa, formada pel contaminant, ja que aquestes substàncies contaminants són immiscibles amb l'aigua;

    ·segueixen el paral·lelisme de les denominacions en altres llengües;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es descarten les formes líquid de fase no aquosa dens i líquid de fase no aquosa lleuger, malgrat que serien també adequades i, fins i tot, les denominacions esperables tenint en compte que designen tipus concrets de líquids de fase no aquosa, perquè les formes aprovades tenen més ús i són les preferides pels especialistes. La llargada considerable dels sintagmes, a més, fa preferible l'anteposició dels adjectius (dens i lleuger), que són els elements diferenciadors de les denominacions.

    Quant a les sigles d'origen anglès,

    ·són les úniques utilitzades en català per a fer referència a aquests conceptes;

    ·també s'utilitzen en altres llengües romàniques;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que n'han demanat explícitament l'acceptació.

    Es descarten les sigles corresponents a les denominacions catalanes (LFNA, LDFNA o LLFNA) perquè no tenen cap ús ni s'identifiquen amb els conceptes.

    [Acta 611, 28 de setembre de 2016]
  • ca  càrrega vertical, n f
  • ca  lo-lo, n m sin. compl.
  • es  sistema de carga vertical
  • fr  manutention à levage
  • fr  manutention verticale
  • fr  translevage
  • en  lift-on/lift-off system
  • en  lo-lo

Transports > Transport marítim

Definició
Sistema de càrrega i descàrrega de mercaderies que consisteix en l'elevació i estiba de contenidors mitjançant grues.