Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llaç, n m
  • es  horquilla
  • es  lazo en horquilla
  • fr  épingle à cheveux
  • en  hairpin
  • en  hairpin loop

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Regió de doble hèlix formada per l'aparellament de determinades regions d'hèlixs senzilles d'una mateixa cadena de DNA o d'RNA que són complementàries i de polaritat oposada.
  • ca  brètzel, n m
  • ca  llaç, n m
  • fr  pretzel, n m
  • en  backscratcher, n
  • en  headscratcher, n

Esport > Twirling

Definició
Material de contacte en què el twirler executa per darrere del cos una sèrie de bucles amb el bastó, agafant-lo per la cua, que se sol fer per a enllaçar elements.

Nota

  • 1. La denominació anglesa backscratcher s'aplica als brètzels en què el bastó passa per l'esquena, i la denominació headscratcher, als brètzels en què el bastó passa per darrere del cap.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme brètzel (sin. llaç):

    Les denominacions utilitzades habitualment pels especialistes són brètzel (o prètzel, amb vacil·lació de grafia) i llaç. Fan referència al dibuix que es fa enlaire amb el bastó, que recorda la forma d'un llaç o d'un brètzel. Brètzel (de l'alemany Brezel) és un substantiu ja normalitzat pel Consell Supervisor a l'acta 309 amb el sentit de "Pa empolsat amb sal i comí, que té forma de llaç".

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • ca  llaç, n m
  • es  lazo
  • es  pajarita
  • fr  boucle
  • fr  papillon
  • it  farfalla
  • en  bow
  • en  bow tie
  • en  farfalla

Alimentació

Definició
Pasta alimentària en forma de llaç.
  • ca  llac de dades, n m
  • es  data lake, n m
  • es  lago de datos, n m
  • fr  data lake, n m
  • fr  lac de données, n m
  • it  data lake, n m
  • it  lago di dati, n m
  • pt  data lake, n m
  • pt  lago de dados, n m
  • en  data lake, n
  • de  Data Lake, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Estructura de les dades, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Repositori que conserva en el seu format original i sense processar una gran quantitat de dades procedents de diverses fonts.

Nota

  • Un llac de dades es distingeix d'un magatzem de dades pel fet que aquest darrer aplica a les dades un format estàndard d'acord amb una finalitat determinada. En un llac de dades, en canvi, les dades poden trobar-se en format estructurat, semiestructurat o no estructurat, segons la procedència. Un llac de dades sovint alimenta un magatzem de dades.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llac de dades

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma llac de dades.

    Criteris aplicats

    ·És una alternativa al manlleu anglès data lake.

    ·Si bé és un calc, és una denominació semànticament adequada que es basa, com l'original anglès, en una metàfora per a distingir aquest terme de magatzem de dades, en el sentit que llac evoca una gran massa de dades sense processar, tal com venen de les fonts, i magatzem, en canvi, fa pensar en un lloc on les dades estan ordenades regularment i preparades per a fer-ne ús.

    ·És la designació habitual del concepte, encara que el manlleu directe també té un ús important.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -dipòsit de dades: És una denominació massa genèrica i no té ús amb aquest significat concret.

    -repositori (de dades): Ja s'utilitza per a designar un altre concepte ("Sistema informàtic on s'emmagatzema la informació d'una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir", segons l'acta del Consell Supervisor núm. 462)

    -mar de dades: No té ús i remet a un volum immens de dades desorganitzades.

    [Acta 734, 3 de març de 2025]
  • ca  llacet, n m
  • es  lacito
  • es  lazo
  • fr  farfallina
  • it  farfallina
  • it  tripolino
  • en  farfallina

Alimentació

Definició
Cadascuna de les peces de pasta de sopa en forma de llaç petit i amb les vores arrodonides.
  • ca  llacuna, n f
  • es  lagón
  • es  lagoon
  • es  laguna
  • fr  lagon
  • fr  lagune
  • en  lagoon

Ciències de la Terra > Geologia

Definició
Extensió d'aigua salada a l'interior d'un atol.
  • ca  pluja, n f
  • ca  cabells d'àngel, n m pl sin. compl.
  • ca  llàgrimes, n f pl sin. compl.
  • es  cabelleras
  • es  lluvia
  • fr  cheveux d'anges
  • en  tinsel icicles

Decoració

Definició
Guarniment fet amb tires de plàstic o de paper molt estretes i brillants, generalment de color d'or o de plata, que es deixen caure sobre una superfície determinada, utilitzat especialment per a guarnir l'arbre de Nadal.
  • ca  Perseids, n m pl
  • ca  Llàgrimes de Sant Llorenç, n f pl sin. compl.
  • es  Perseidas, n f pl
  • fr  Perséides, n f pl
  • en  Perseids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definició
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Perseu, que té lloc anualment des de mitjan juliol fins a finals d'agost, amb el pic d'activitat al voltant del 12 d'agost.

Nota

  • 1. El cos progenitor dels Perseids és el cometa 109P/Swift-Tuttle.
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
  • ca  llamburda, n f
  • es  espolón
  • es  lamburda
  • fr  lambourde
  • it  lamburda
  • en  fruit spur

Agricultura

Definició
Ram curt i gruixut propi dels fruiters de llavor terminat amb un borró lateral fructífer i un de mixt.
  • ca  llamp ascendent, n m
  • ca  llamp terra-núvol, n m sin. compl.
  • es  rayo ascendente, n m
  • es  rayo tierra-nube, n m
  • fr  décharge sol-nuage, n f
  • fr  éclair ascendant, n m
  • en  ground-to-cloud lightning, n
  • en  upward lightning, n
  • en  GC, n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

Física > Meteorologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N+N)**

Definició
Llamp que es produeix des d'un element sobresortint de la superfície terrestre cap a un núvol.

Nota

  • Els llamps ascendents són molt menys habituals que els llamps núvol-terra.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llamp ascendent (sin. compl. llamp terra-núvol)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes llamp ascendent i, com a sinònim complementari, llamp terra-núvol.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a llamp ascendent,

    ·És la denominació habitual per a fer referència a aquest concepte en l'àmbit de la meteorologia.

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli nominal llamp i l'adjectiu ascendent, en referència a la direcció d'aquest llamp, que és de baix a dalt (de terra cap al núvol).

    ·En altres llengües es documenten denominacions anàlogues.

    Pel que fa a llamp terra-núvol,

    ·Es una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del nucli substantiu llamp i l'aposició de dos substantius juxtaposats que indiquen l'origen i la destinació del llamp, respectivament; en certa manera, es pot considerar una reducció de la forma desenvolupada "llamp entre el terra i un núvol".

    ·Des d'un punt de vista formal, és una locució nominal anàloga a denominacions d'altres àmbits d'especialitat, com ara acoblament proteïna-lligand, relació benefici-risc, relació dosi-resposta, relació massa-lluminositat, relació qualitat-preu, etc.; segons l'Ortografia catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, se sol escriure un guionet entre els components de sintagmes formats per dos noms juxtaposats que complementen un altre nom (diccionari Alcover-Moll, vol Barcelona-València, diccionari català-castellà, relació de causa-efecte, etc.).

    ·Es documenten denominacions paral·leles a llamp terra-núvol en altres llengües, com el castellà i el francès, si bé no són les formes més esteses.

    ·S'aprova com a sinònim complementari perquè és una denominació menys habitual que la denominació llamp ascendent.

    Formes desestimades

    ·Es desestimen les denominacions amb el nucli descàrrega perquè no són prou adequades des d'un punt de vista semàntic.

    ·Es descarta també la fixació de la sigla TN, que seria paral·lela a les sigles NN i NT (formes abreujades dels termes relacionats llamp núvol-núvol i llamp núvol-terra, respectivament) perquè de moment no té ús en català.

    [Acta 700, 19 de desembre de 2022]