Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  koto, n m
  • es  koto
  • fr  koto
  • en  kin
  • en  koto
  • ja  箏
  • ja  koto

Música > Instruments musicals

Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harmònica per mitjà de tretze ponts mòbils, que es toca generalment en posició horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

Nota

  • És considerat l'instrument nacional del Japó i el seu ús s'estén des de la música popular fins a la música més virtuosística. Prové del qin xinès.
  • ca  koto, n m
  • es  koto
  • fr  koto
  • en  African pterygota
  • de  Koto

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició
Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa (família de les esterculiàcies), semipesant, tova, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en ebenisteria.
  • ca  krià, n f
  • es  kriya, n f
  • en  kriya, n
  • sa  kriyā, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició
Purificació consistent en la neteja del cos físic per diversos mitjans.

Nota

  • La forma krià prové del sànscrit kriyā, que significa 'acció, cura, tractament'.
  • ca  krigatge, n m
  • es  krigeado, n m
  • es  krigeage, n m
  • es  kriging, n m
  • fr  krigeage, n m
  • it  kriging, n m
  • pt  krigagem, n m
  • en  kriging, n
  • de  Kriging, n n

Matemàtiques > Estadística

Definició
Interpolació estocàstica que fa servir la variància mínima dels errors d'interpolació com a criteri de millor estimació lineal no esbiaixada.

Nota

  • El krigatge, que constitueix una de les bases de l'anàlisi geoestadística, té nombroses aplicacions en prospecció minera, anàlisi geològica, anàlisi de sòls i anàlisi de contaminants, entre d'altres.
  • La denominació krigatge prové del nom de l'enginyer de mines sud-africà Danie G. Krige, que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica d'interpolació. Posteriorment se n'han desenvolupat un gran nombre de variants.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes krigatge i cokrigatge:

    S'aproven el termes krigatge i cokrigatge, procedents de l'anglès kriging i cokriging, respectivament, derivats del nom propi Krige, cognom de l'enginyer que va fer la formulació inicial d'aquesta tècnica (Danie Gerhardus Krige), pels motius següents:

    ·són adaptacions morfològiques dels manlleus anglesos, que són les formes més conegudes internacionalment i també en català;

    ·mantenen la referència al nom propi d'origen, Krige, i s'identifiquen sense problema amb els conceptes;

    ·són solucions que ja es difonen des del Termcat des de fa un cert temps;

    ·en altres llengües també s'ha optat per aquest tipus d'adaptació;

    ·tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    Les formes krigeatge i cokrigeatge, que també s'han valorat i es documenten en algunes fonts, s'han descartat bàsicament perquè la pronúncia fricativa de la g sembla que s'allunyaria tant de la pronúncia de la g de Krige, que, segons les fonts consultades, hauria de ser velar i no fricativa (es tracta d'un cognom d'origen afrikaans)(1), com també de la pronúncia anglesa de kriging, en què la g també es fa velar ([Ä]).

    Es descarta la forma mètode de Krige (per a kriging) perquè té poques possibilitats d'implantació, segons els especialistes, i sobretot perquè no permet la creació de derivats (per exemple, cokrigatge).

    Els manlleus també s'han descartat (kriging i cokriging o les adaptacions kríguing o kríging i cokríguing i cokríging) perquè els especialistes s'han mostrat més favorables a la forma aprovada.

    (1) Val a dir, de tota manera, que la pronúncia en català és vacil·lant i sovint es fa ['kriZ], segons els especialistes.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]
  • ca  kufia, n f
  • es  kefia
  • es  kufía
  • fr  keffieh
  • fr  kéfié
  • it  keffiyeh
  • it  kefiyeh
  • it  kuffiyah
  • it  kufiyah
  • en  kaffiyeh
  • en  keffiyeh
  • en  kufiyah

Indumentària

Definició
Mocador de cotó o de llana, plegat triangularment, amb què els àrabs, especialment els beduïns, es cobreixen el cap.

Nota

  • Denominació adaptada a partir de la transcripció de l'àrab kūffīya. La denominació kefie és l'adaptació de l'àrab keffīye, corresponent a la pronúncia dialectal de les zones de Palestina, Síria i el Líban.
  • ca  kukitxa, n m
  • ca  te de branquillons, n m sin. compl.
  • es  bōcha, n m
  • es  kukicha, n m
  • es  té de invierno, n m
  • es  té en rama, n m
  • es  té kukicha, n m
  • fr  bocha, n m
  • fr  kukicha, n m
  • fr  thé de brindilles, n m
  • en  bōcha, n
  • en  kukicha, n
  • en  twig tea, n
  • ja  茎茶, n
  • ja  kukicha, n

Begudes

Definició
Barreja de branquillons, tiges, pecíols i, en menys quantitat, fulles de te verd japonès, generalment sentxa, que produeix una infusió amb un contingut en teïna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dolç de nous.

Nota

  • 1. La denominació kukitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és kukicha. Significa, literalment, 'te de tiges'.
  • 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme kukitxa:

    Es descarta la forma botxa (adaptació de la forma japonesa bōcha, literalment 'te de branca') perquè la forma més usada internacionalment és kukicha i, per tant, es prefereix partir d'aquesta forma.

    La forma te d'hivern, anàloga al castellà te de invierno (en al·lusió a la recol·lecció tardana d'aquest te), s'ha descartat perquè no és prou distintiva (el bantxa, per exemple, també és un te de recol·lecció tardana). A més, no es documenta en català.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]
  • 3. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

    Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

    Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

    ·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

    ·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

    ·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

    Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

    El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

    D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

    Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)

    D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

    (1) (1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

    [Acta 630, 20 de desembre de 2017]
  • ca  kúmbhaka, n m
  • es  kumbhaka, n m
  • en  kumbhaka, n
  • sa  kuṃbhaka, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició
Fase segona del pranaiama, en què el iogui fa una retenció de la respiració amb els pulmons plens d'aire.

Nota

  • La forma kúmbhaka prové del sànscrit kuṃbhaka, que significa 'retenció'.
  • ca  kundaliní, n f
  • es  kundalini, n f
  • en  kundalini, n
  • sa  kuṇḍalinī, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definició
Energia femenina latent de l'ésser humà.

Nota

  • 1. La kundaliní es representa com una serp caragolada que descansa al txakra arrel. Les tècniques del hatha-ioga busquen despertar la kundaliní i fer-la enfilar per la columna vertebral fins al txakra de la coroneta, on s'uneix amb la consciència.
  • 2. La forma kundaliní prové del sànscrit kuṇḍalinī, nom mitològic d'una forma de l'energia femenina.
  • ca  kungfu, n m
  • ca  wushu [zh], n m sin. compl.
  • es  kung-fu
  • es  wushu
  • fr  kung-fu
  • fr  wushu
  • pt  kung fu
  • pt  wushu
  • en  kung fu
  • en  wushu
  • zh  武術
  • zh  wǔshù

Esport > Esports de combat

Definició
Art marcial d'origen xinès.

Nota

  • 1. La forma kungfu és una adaptació de la transcripció del xinès gongfu.
  • 2. Si bé la forma xinesa de la qual prové kungfu (gongfu) té el significat genèric de 'habilitat, destresa', la denominació kungfu és la que s'ha utilitzat tradicionalment a Occident per a designar qualsevol de les arts marcials xineses.
  • 4. En xinès, la denominació que designa habitualment les arts marcials és wushu (de wu 'marcial' i shu 'art').