Neoloteca
PresentacióDiccionaris des tèrmes normalizadi.
Begudes
- ca guenmaitxa, n m
- ca te d'arròs torrat, n m sin. compl.
- es genmaicha, n m
- es té de arroz integral, n m
- fr genmaicha, n m
- fr genmaïcha, n m
- fr thé de riz brun, n m
- fr thé pop-corn, n m
- en brown rice green tea, n
- en brown rice tea, n
- en genmaicha, n
- en popcorn tea, n
- en roasted rice tea, n
- de Genmaicha, n m
- ja 玄米茶, n
- ja genmaicha, n
Begudes
Definició
Nota
- 1. Es pot trobar una versió econòmica de guenmaitxa, que es prepara amb bantxa en comptes de sentxa, i una de gamma alta, en què el sentxa es reforça amb matxa.
- 2. La denominació guenmaitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és genmaicha. Significa, literalment, 'te d'arròs integral'.
-
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme guenmaitxa:
Es descarta la forma te d'arròs integral, traducció literal de la forma japonesa, perquè és més informatiu dir-ne te d'arròs torrat, ja que el fet que l'arròs sigui torrat condiciona el gust i el color de la infusió.
També s'ha valorat la forma te amb arròs torrat, però s'ha desestimat perquè suggereix, erròniament, que l'arròs s'afegeix a la beguda un cop s'ha fet la infusió de te (anàlogament a te amb llet).
Finalment, la forma te verd d'arròs torrat, encara que seria més precisa que te d'arròs torrat, és excessivament llarga.
[Acta 630, 20 de desembre de 2017] -
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:
Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.
Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:
·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;
·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;
·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.
Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).
El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,
D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.
Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció. (1)
D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).
(1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.
[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
Jocs
- ca guerra de pintura, n f
- es batalla de pintura
- es guerra de pintura
- es paintball
- fr paintball
- pt paintball
- en paintball
- en paintball war game
- de Paintball
Jocs
Definició
Política, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
- ca guerra judicial, n f
- es guerra judicial, n f
- es guerra jurídica, n f
- fr guerre du droit, n f
- fr guerre juridique, n f
- en lawfare, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Política, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Sociologia
- ca guetització, n f
- es guetificación
- es guetización
- fr ghettoïsation
- en ghettoization
- de Ghettoisierung
Sociologia
Definició
Sociologia
- ca guetitzar, v tr
- es guetificar
- es guetizar
- fr ghettoïser
- en ghettoize, to
Sociologia
Definició
Esport > Esports d'hivern > Surf de neu
- ca gufi, n m, f
- es goofy
- fr goofy
- fr surfeur pied droit devant
- en goofy
- en goofy footer
Esport > Esports d'hivern > Surf de neu
Definició
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació
- ca línia coplanar, n f
- ca guia d'ones coplanar, n f sin. compl.
- es guía de ondas coplanar
- es línea coplanar
- fr guide d'ondes coplanaire
- en coplanar waveguide
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació
Definició
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació
- ca guia d'ones finline [finline: en], n f
- es guía de ondas finline
- fr guide à ailette
- en finline waveguide
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació
Definició
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació
- ca guia d'ones ridge [ridge: en], n f
- es guía de ondas ridge
- fr guide à moulures
- en ridge waveguide
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Radiocomunicació
Definició
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració
- ca guia de pràctica clínica, n f
- ca GPC, n f sigla
- es guía de la práctica clínica
- es guía de práctica
- es guía de práctica clínica
- es GPC sigla
- fr guide de pratique clinique
- fr lignes directrices
- fr lignes directrices cliniques
- fr lignes directrices de pratique clinique
- fr recommandations de pratique clinique
- fr RPC sigla
- en clinical guideline
- en clinical guidelines
- en clinical practice guidelines
- en guidelines
- en practice guideline
- en practice guidelines
- en CPG sigla
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració
Definició
Nota
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):
El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:
·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);
·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;
·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.
En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:
·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);
·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;
·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).
[Acta 554, 13 de desembre de 2012]