Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  funció fàtica, n f
  • es  función fática
  • fr  fonction phatique
  • it  funzione fatica
  • en  phatic function

Lingüística

Definició
Funció del llenguatge que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb l'oient, de manera que el missatge se centra en l'establiment d'un contacte social.
  • ca  funció planera, n f
  • en  shallow function, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Matemàtiques > Anàlisi matemàtica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Funció que té un pendent molt baix.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme funció planera

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma funció planera com a denominació catalana equivalent a l'anglès shallow function.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, ja que la característica d'aquesta funció és que té molt poc gradient i això es tradueix gràficament en una línia pràcticament plana (i planer -a és "Que no és gaire o gens rost").

    ·Ja s'ha documentat amb aquest significat, si bé poc, segurament perquè es tracta d'un terme molt especialitzat.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    Es desestima la forma funció plana perquè, segons els experts, una funció plana, en matemàtiques, és una funció que té totes les derivades zero en un punt.

    També s'han valorat les formes funció essencialment constant, funció quasiconstant i funció de gradient baix, que semànticament són solucions adequades, però s'ha preferit funció planera per motius de simplicitat i de proximitat semàntica a la forma anglesa de partida.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
  • ca  funció plenòptica, n f
  • es  función plenóptica, n f
  • fr  fonction plénoptique, n f
  • en  plenoptic function, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Funció heptadimensional parametritzada que descriu el feix de rajos visibles des de qualsevol posició i direcció en un espai tridimensional, en un temps determinat i en un rang de longituds d'ona.
  • ca  funció resum, n f
  • es  función hash
  • es  función resumen
  • fr  fonction de condensation
  • en  hash function
  • en  hashing function

Informàtica > Estructura de les dades

Definició
Funció matemàtica utilitzada amb finalitats de seguretat i verificació que s'aplica a un bloc de dades per a obtenir-ne un altre de longitud fixa, generalment més petita, que el representa.

Nota

  • La funció resum no permet, des d'un punt de vista criptogràfic, deduir de manera íntegra el bloc de dades original al qual es refereix, però permet saber, contrastant els blocs fixos a què dona lloc, si un text ha estat modificat.
  • ca  funció rosta, n f
  • en  steep function, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Matemàtiques > Anàlisi matemàtica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Funció que té un pendent molt alt.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme funció rosta

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma funció rosta com a denominació catalana equivalent a l'anglès steep function.


    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, ja que la característica d'aquesta funció és que té un gradient molt elevat i això es tradueix gràficament en una línia recta amb molt de pendent (rost -a és "Que fa pendent").

    ·Ja s'ha documentat amb aquest significat, si bé poc, segurament perquè el terme és molt especialitzat.

    ·És una denominació coherent amb la forma funció planera, que designa la funció contrària, és a dir, la que té molt poc pendent.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Formes desestimades

    S'han valorat les denominacions següents, que s'han desestimat, però, per motius diversos:

    -funció costeruda: Es considera menys clara que la forma aprovada (funció rosta).

    -funció dreta: Es considera menys clara que la forma aprovada (funció rosta).

    -funció empinada: Tot i que és una solució amb força suport entre els especialistes, lingüísticament sembla poc adequada amb aquest sentit; probablement és un calc del castellà:

    1)El diccionari normatiu només recull el verb empinar amb la definició "Posar dret i més alt de la posició normal", de la qual no es deriva que empinat -ada pugui servir per a indicar que una superfície fa pendent.
    2)El DCVB-E(1) recull el verb amb un significat que no és el resultat d'una acció ("Alçar-se més amunt de la mida normal"), però que no equival tampoc a 'estar inclinat'.
    3)El DECC(2) diu d'aquesta forma: "Mot només popular a Mallorca, Menorca i Val., certament castellanisme, a penes documentat abans de les poesies de M. Aguiló, si bé aquest n'assenyala una aparició mallorquina el 1700: es tracta d'un castellanisme típic que prengué peu en qualitat de tal, a les Illes només i al P. Val.; fou sempre rebutjat en el Princ. (si no és com a expressió pintoresca de bevedors)."
    4)El diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana, de fet, tradueix empinado -da per costerut, coster, rost.

    -funció de gradient elevat: És una denominació adequada i descriu bé el concepte des del punt de vista matemàtic, però s'allunya de la imatge de la forma anglesa de partida, que es refereix al pendent de la recta.

    -funció rampant: És una forma poc transparent, atès el poc ús, en general, de l'adjectiu rampant, que, d'altra banda, només es recull als diccionaris catalans aplicat a l'àmbit de l'heràldica.

    -funció ràpidament creixent: Alguns especialistes consideren que no és una solució prou clara, perquè també podria associar-se a una funció de gradient negatiu que decreix ràpidament. D'altra banda, també s'ha preferit funció rosta per motius de proximitat semàntica amb la forma anglesa de partida.

    (1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari-català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002.<dcvb.iecat.net/&gt;

    (2) COROMINES i VIGNEAUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.


    [Acta 654, 18 de setembre de 2019]
  • ca  funga, n f
  • ca  micobiota, n f
  • ca  micoflora, n f sin. compl.
  • es  flora fúngica, n f
  • es  flora micológica, n f
  • es  funga, n f
  • es  micobiota, n f
  • es  micoflora, n f
  • fr  flore fongique, n f
  • fr  flore mycologique, n f
  • fr  mycoflore, n f
  • it  flora micologica, n f
  • it  funga, n f
  • it  micoflora, n f
  • en  funga, n
  • en  fungus flora, n
  • en  fungus population, n
  • en  mycobiota, n
  • en  mycoflora, n
  • en  mycology, n
  • de  Pilzflora, n f

Botànica

Definició
Conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell supervisor en l'aprovació dels termes funga (sin. micobiota; sin. compl. micoflora) i micoteca:

    S'aproven les formes funga, micobiota i micoflora, com a sinònimes (micoflora com a sinònim complementari de les anteriors), juntament amb el terme relacionat micoteca, pels motius següents:

    Pel que fa a funga,

    ·és una forma que ja es documenta en català i que alguns especialistes han començat a fer servir com a alternativa a la forma tradicional micoflora, que consideren semànticament inadequada perquè actualment els fongs ja no es classifiquen taxonòmicament dins el grup de les plantes (flora), sinó en un regne propi (el regne Fungi);(1)

    ·lingüísticament és una solució creada a imatge dels termes flora i fauna, si bé tant flora com fauna són substantius existents en llatí, mentre que funga, no;

    ·és, en tot cas, una forma transparent, que s'identifica fàcilment amb el concepte;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·és una forma proposada i defensada per experts del sector.

    Quant a micobiota, creada probablement per analogia formal amb microbiota, sinònim de flora,

    ·és també una forma documentada en català i, com funga, és utilitzada per alguns experts com a alternativa a la forma tradicional micoflora, que consideren semànticament inadequada;

    ·està formada per la forma prefixada del grec mýkes, 'fong', 'bolet', i el substantiu català biota, que malgrat que al diccionari normatiu es defineixi com el "Conjunt de la flora i la fauna d'un país o d'un biòtop", etimològicament té el sentit encara més genèric de 'gènere de vida'; és, per tant, una forma lingüísticament adequada, tant des del punt de vista formal com semàntic;

    ·en altres llengües es documenta la designació paral·lela, també referida al mateix concepte;

    ·és una forma proposada i defensada per experts del sector.

    Pel que fa a micoflora (de la forma prefixada mico-, del mot grec mýkes, que significa 'fong' o 'bolet', i el substantiu flora, que fa referència, segons el diccionari normatiu, al "Conjunt de les diferents plantes que creixen espontàniament en una regió o pertanyen a un període geològic"),

    ·és la designació tradicional del concepte, juntament amb les variants menys utilitzades flora micològica o flora fúngica;

    ·per bé que, tenint en compte la classificació taxonòmica actual, pot argumentar-se que és una forma semànticament inadequada, perquè els fongs no pertanyen al grup de les plantes (flora es refereix a plantes), és una forma amb molta tradició i àmpliament utilitzada i documentada, tant en català com (la designació anàloga) en les altres llengües;

    ·cal tenir en compte, de fet, que el substantiu flora no sempre fa referència a plantes, sinó que té un significat més ampli: en els casos de flora intestinal o flora vaginal, per exemple, fa referència a microorganismes;

    ·alguns especialistes, malgrat que són conscients del problema semàntic d'aquesta denominació, s'han mostrat partidaris de no bandejar-la per respecte a la tradició que té; cal tenir en compte, de fet, que en biologia el respecte a la tradició és un principi important, per poder mantenir la vigència i l'accessibilitat de les grans obres antigues.

    Finalment, pel que fa al terme relacionat micoteca,

    ·és la forma utilitzada actualment per a designar el concepte;

    ·es documenta ja en obres lexicogràfiques catalanes i en nombrosos contextos d'especialitat;

    ·és lingüísticament adequada i transparent: està formada a partir de la forma prefixada mico-, del mot grec mýkes, que significa 'fong' o 'bolet', i la forma sufixada també d'origen grec -teca, del mot grec théke, 'dipòsit';

    ·és formalment anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca;

    ·en altres llengües s'utilitza la designació anàloga;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    La forma herbari micològic, que havia tingut un cert ús per a designar aquest darrer concepte, actualment es tendeix a substituir per la forma aprovada (micoteca).

    (1)El diccionari normatiu, de fet, exclou explícitament els fongs de la definició de planta: "Vegetal que fa la fotosíntesi i té organització complexa, com ara les plantes amb flor, les falgueres i les molses, excloent-ne els fongs, els líquens i les algues més simples."

    [Acta 561, 20 de juny de 2013]
  • ca  funicular de trabuc, n m
  • es  esquip
  • es  skip
  • fr  benne guidée
  • fr  godet
  • fr  skip
  • en  gun boat
  • en  skip

Indústria > Mineria

Definició
Elevador que consisteix en una vagoneta que es desplaça per un pla inclinat mitjançant la tracció d'un cable, que s'utilitza en les mines per a la càrrega i la descàrrega de materials.
  • ca  funk [en], n m
  • es  funk, n m
  • es  funky, n m
  • fr  funk, n m
  • en  funk, n

Música

Definició
Estil musical de ball originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, amb influències del soul, el jazz, el rock i el rythm-and-blues, que es caracteritza per una base rítmica constant.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  funk-metal [en], n m
  • es  funk metal, n m
  • fr  funk metal, n m
  • en  funk metal, n

Música

Definició
Estil musical originat a finals dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que combina el funk i el heavy-metal amb elements d'altres estils contemporanis.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  fura àrtica, n f
  • es  barbada
  • fr  motelle arctique
  • fr  mustèle argentée
  • en  arctic threebearded rockling
  • en  silver rockling
  • de  dreibärtelige Silber-Seequappe
  • nc  Gaidropsarus argentatus

Zoologia > Peixos

Definició
Peix de la família dels gàdids, de cos relativament allargat, dues aletes dorsals i tres barballons, que mesura fins a 35 cm i viu en aigües profundes, sobre fons tous, a la zona àrtica de l'Atlàntic.