Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  enquestar, v tr
  • es  encuestar
  • fr  enquêter
  • it  inchiestare
  • en  poll, to

Sociologia

Definició
Fer una enquesta a algú.
  • ca  enregistrador, n m
  • ca  gravadora, n f
  • es  grabador
  • es  grabadora
  • es  registrador
  • fr  enregistreur
  • it  registratore
  • en  recorder
  • de  Aufzeichnungsgerät
  • de  Rekorder

Informàtica > Maquinari

Definició
Aparell que permet emmagatzemar dades en un suport físic per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.
  • ca  enregistrador de CD, n m
  • ca  gravadora de CD, n f
  • es  grabador de CD
  • es  grabadora de CD
  • es  quemador de CD
  • fr  brûleur de CD
  • fr  enregistreur de CD
  • fr  graveur de CD
  • it  bruciatore di CD
  • it  registratore di CD
  • en  CD burner
  • en  CD recorder
  • en  CD writer
  • de  CD-Brenner
  • de  CD-Rekorder

Informàtica > Maquinari

Definició
Aparell que, per mitjà d'un làser, permet emmagatzemar dades en discos compactes per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.
  • ca  enregistrador de DVD, n m
  • ca  gravadora de DVD, n f
  • es  grabador de DVD
  • es  grabadora de DVD
  • es  quemador de DVD
  • fr  brûleur de DVD
  • fr  enregistreur de DVD
  • fr  graveur de DVD
  • en  DVD burner
  • en  DVD recorder
  • en  DVD writer
  • de  DVD-Brenner
  • de  DVD-Rekorder

Informàtica > Maquinari

Definició
Aparell que, per mitjà d'un làser, permet emmagatzemar dades en DVD per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.
  • ca  enregistrament, n m
  • ca  gravació, n f
  • es  grabado
  • fr  enregistrement
  • en  record

Informàtica > Estructura de les dades

Definició
Acció d'emmagatzemar una informació sobre un suport magnètic.
  • ca  enregistrar, v tr
  • ca  gravar, v tr
  • es  grabar
  • fr  enregistrer
  • en  record, to

Informàtica > Estructura de les dades

Definició
Emmagatzemar una informació sobre un suport magnètic.
  • ca  enrere, adv
  • ca  en arrière [fr], adv sin. compl.
  • es  en arrière, adv
  • es  hacia atrás, adv
  • fr  en arrière, adv
  • en  en arrière, adv
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Definició
Manera d'executar un pas desplaçant-se d'esquena, allunyant-se del públic o del frontal establert.

Nota

  • Per exemple, són passos que es poden fer enrere el chassé o la glissade.
  • ca  enrigidor, n m
  • es  rigidizador
  • fr  raidisseur
  • en  stiffener

Construcció

Definició
Element que impedeix el moviment relatiu dels components d'una estructura.
  • ca  enrocament, n m
  • es  enrocamiento, n m
  • es  enroque, n m

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Immobilisme obstinat d'una de les parts d'un conflicte, o de totes dues, respecte de la seva posició.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes enrocament i enrocar-se:

    S'aprova la denominació enrocament (referida, d'una banda, a l'immobilisme que mantenen les parts d'un conflicte respecte de les seves posicions, i de l'altra, al bloqueig d'un conflicte per l'immobilisme de les parts), juntament amb el verb relacionat enrocar-se (les parts o bé un conflicte), pels motius següents:

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades, emparentades probablement amb les denominacions de l'àmbit dels escacs enroc i enrocar, que fan referència a un moviment que es pot considerar defensiu(1), o bé, potser, amb el sentit general de enrocar, que té el significat de 'petrificar';

    ·el sentit d''enrocar-se un conflicte' respon, probablement, a un procés de desplaçament de funció sintàctica: s'enroquen les parts (o les posicions) en un conflicte → el conflicte s'enroca;

    ·són formes àmpliament utilitzades dins l'àmbit i es documenten en nombrosos textos, tant especialitzats com de divulgació;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en castellà s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Es descarten les formes encastellar-se i encastellament, malgrat que semànticament s'adeqüen als conceptes (com a exemple figurat de encastellar-se el diccionari normatiu recull S'encastella en els seus arguments, i no posa cap esment als de l'adversari, és a dir, que aquest verb significa 'perseverar en una opinió sense tenir en compte altres raons'), perquè no tenen ús en aquest àmbit i es considera que no hi ha motius de pes per a descartar les formes enrocar i enrocament, que són les habituals.

    També es descarta enroc, perquè és una forma només pròpia dels escacs, pràcticament sense documentació en l'àmbit de la resolució de conflictes.

    (1)Segons el diccionari normatiu, enrocar és "moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l'altre costat del rei".

    [Acta 640, 12 de setembre de 2018]
  • ca  enrocament, n m
  • es  enrocamiento, n m
  • es  enroque, n m

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Bloqueig d'un conflicte com a conseqüència de l'immobilisme obstinat d'una de les parts, o de totes dues, respecte de la seva posició.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes enrocament i enrocar-se:

    S'aprova la denominació enrocament (referida, d'una banda, a l'immobilisme que mantenen les parts d'un conflicte respecte de les seves posicions, i de l'altra, al bloqueig d'un conflicte per l'immobilisme de les parts), juntament amb el verb relacionat enrocar-se (les parts o bé un conflicte), pels motius següents:

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades, emparentades probablement amb les denominacions de l'àmbit dels escacs enroc i enrocar, que fan referència a un moviment que es pot considerar defensiu(1), o bé, potser, amb el sentit general de enrocar, que té el significat de 'petrificar';

    ·el sentit d''enrocar-se un conflicte' respon, probablement, a un procés de desplaçament de funció sintàctica: s'enroquen les parts (o les posicions) en un conflicte → el conflicte s'enroca;

    ·són formes àmpliament utilitzades dins l'àmbit i es documenten en nombrosos textos, tant especialitzats com de divulgació;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en castellà s'utilitzen denominacions anàlogues.

    Es descarten les formes encastellar-se i encastellament, malgrat que semànticament s'adeqüen als conceptes (com a exemple figurat de encastellar-se el diccionari normatiu recull S'encastella en els seus arguments, i no posa cap esment als de l'adversari, és a dir, que aquest verb significa 'perseverar en una opinió sense tenir en compte altres raons'), perquè no tenen ús en aquest àmbit i es considera que no hi ha motius de pes per a descartar les formes enrocar i enrocament, que són les habituals.

    També es descarta enroc, perquè és una forma només pròpia dels escacs, pràcticament sense documentació en l'àmbit de la resolució de conflictes.

    (1)Segons el diccionari normatiu, enrocar és "moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar la torre a la primera casa de l'altre costat del rei".

    [Acta 640, 12 de setembre de 2018]