Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  comissió de conflictes, n f
  • es  comisión de conflictos, n f
  • es  comisión de resolución de conflictos, n f
  • es  junta de controversias, n f
  • es  mesa de controversias, n f
  • es  mesa de revisión de controversias, n f
  • es  mesa de solución de controversias, n f
  • fr  commission de règlement des différends, n f
  • en  dispute adjudication board, n
  • en  dispute board, n
  • en  dispute resolution board, n
  • en  dispute review board, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Grup de persones alienes a un projecte, però amb coneixements en la matèria, que les parts que hi intervenen nomenen abans d'iniciar-lo amb l'objectiu que, des de la independència i la neutralitat, puguin plantejar solucions en cas de conflicte.

Nota

  • 1. El recurs a una comissió de conflictes és un procediment de resolució alternativa de conflictes. Segons l'acord de les parts, les solucions plantejades per aquesta comissió poden tenir caràcter vinculant o no.
  • 2. Els equivalents anglesos dispute adjudication board i dispute review board no tenen un valor genèric, sinó que designen, respectivament, la comissió de conflictes que emet decisions de caràcter vinculant i la comissió de conflictes que emet únicament recomanacions.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comissió de conflictes:

    S'aprova la denominació comissió de conflictes pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres denominacions catalanes de sentit similar, com ara comitè de crisi;

    ·és una forma ja documentada amb aquest sentit en textos especialitzats;

    ·en altres llengües es documenten solucions anàlogues;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Entre les formes comissió de conflictes i comissió de resolució de conflictes (aquesta última, proposada inicialment pels especialistes), es prefereix comissió de conflictes perquè és més sintètica i s'associa també sense dificultats amb el concepte.

    També s'han tingut en compte formes amb el nucli junta (junta de conflictes, junta de resolució de conflictes, junta d'examen de conflictes, junta de revisió de conflictes, junta d'estudi de conflictes, etc.), però s'han descartat d'acord amb els usos documentats i amb les preferències dels especialistes.

    Per motius anàlegs s'ha descartat també la possibilitat d'utilitzar controvèrsies i disputes en comptes de conflictes (comissió de controvèrsies, comissió de disputes, etc.). Cal tenir present, pel que fa a aquest punt, que la forma conflictes està molt consolidada en aquest àmbit.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
  • ca  comissió per rendibilitat, n f
  • es  comisión de éxito, n f
  • es  comisión de gestión sobre resultados, n f
  • es  participación en cuenta, n f
  • fr  intéressement aux plus-values, n m
  • en  carried interest, n
  • en  carry, n

Economia > Finances > Finançament alternatiu

Definició
Percentatge de la rendibilitat que rep el gestor d'una inversió com a incentiu d'acord amb el rendiment del fons o la inversió.

Nota

  • 1. El gestor cobra una comissió per rendibilitat un cop la inversió ha superat la taxa llindar.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comissió per rendibilitat:

    S'aprova la denominació comissió per rendibilitat pels motius següents:

    ·és una forma descriptiva del concepte i transparent;

    ·té l'aval dels especialistes.

    Es descarta la forma comissió per rendiment, que també s'ha valorat, perquè és semànticament inadequada, ja que el percentatge que rep el gestor no és sobre el rendiment ("Retribució que hom percep per un capital invertit", segons el diccionari normatiu), sinó sobre la rendibilitat ("Relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona", segons la mateixa font).

    Es descarta l'alternativa comissió d'èxit perquè els especialistes la consideren més general, poc específica. També es descarten les alternatives que duen el nucli interès perquè interès remet, segons els especialistes, a tipus d'interès, que no és el concepte a què es fa referència.

    [Acta 603, 18 de març de 2016]
  • ca  comissionable, adj
  • es  comisionable
  • fr  commissionable
  • fr  donnant droit à la commission
  • en  commissionable

Economia > Comerç

Definició
Dit del percentatge del preu d'un servei o un producte facilitat per un majorista i que percep un detallista.
  • ca  comitè d'apel·lació, n m
  • es  comité de apelación
  • fr  commission d'appel
  • en  appeal committee

Esport

Definició
Organisme encarregat de considerar les reclamacions fetes contra decisions d'un jurat i de jutjar i sancionar les infraccions del reglament que quedin fora de la competència d'aquest jurat.
  • ca  comitè d'ètica, n m
  • es  comité de ética
  • es  comité ético
  • fr  comité d'éthique
  • en  ethics committee

Ciències de la salut

Definició
Comitè que s'encarrega de l'avaluació dels aspectes ètics derivats de l'actuació professional en un determinat àmbit d'especialitat.
  • ca  comitè d'experts, n m
  • es  multi-step wise men, n m
  • en  mutual escalation, n
  • en  progressive negotiation, n
  • en  wise man approach, n
  • en  wise man procedure, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en l'àmbit empresarial en què un comitè de treballadors experimentats de cadascuna de les parts, aliens al conflicte, intenta que s'arribi a un acord en un temps determinat, al final del qual, si l'acord no es produeix, el conflicte es dirimeix per un altre procediment, sovint l'arbitratge.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme comitè d'experts:

    S'aprova la denominació comitè d'experts pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i transparent: formalment pot considerar-se una reducció de procediment del comitè d'experts i semànticament respon al fet que en aquest tipus de procediment intervé un grup de treballadors experimentats de cadascuna de les parts;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que consideren que s'identifica sense dificultats amb el concepte.

    Es descarta la forma comitè sènior perquè es considera més precisa la forma aprovada. Cal tenir en compte, a més, que sènior amb el sentit 'que té experiència i competència reconegudes' és un anglicisme no recollit encara al diccionari normatiu i, de fet, poc consolidat en català.

    [Acta 623, 28 de juny de 2017]
  • ca  comodí, n m
  • es  comodín
  • fr  joker
  • en  wild card

Informàtica

Definició
Caràcter que, en una cerca de mot o en qualsevol altra operació, substitueix un altre caràcter o un conjunt de caràcters.
  • ca  petició de revisió, n f
  • ca  comodí de revisió, n m sin. compl.
  • es  challenge, n m
  • es  challenge del primer entrenador [BÀSQUET], n m
  • es  coach challenge, n m
  • fr  challenge, n m
  • fr  challenge vidéo, n m
  • it  challenge, n m
  • it  coach challenge, n m
  • it  richiesta IRS, n f
  • en  captain's challenge [RUGBI], n
  • en  challenge, n
  • en  coach's challenge, n
  • en  head coach's challenge [BÀSQUET], n
  • en  HCC [BÀSQUET], n sigla
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Esport, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Opció de què disposa un competidor o un entrenador per a demanar als àrbitres que revisin una acció determinada d'un partit o una competició, amb l'objectiu que modifiquin una decisió que considera errònia i perjudicial per als seus interessos.

Nota

  • 1. La petició de revisió es va implantar per primera vegada en el tennis i, a continuació, va ser adoptada per múltiples esports, generalment esports de pilota (bàsquet, hoquei sobre gel, rugbi, futbol americà, beisbol o voleibol) però també esports de naturalesa diferent (com ara la lluita).
  • 2. Segons l'esport, hi ha variacions de denominacions i equivalents i d'aplicació de la petició de revisió. Per exemple:

    - En el bàsquet europeu les peticions de revisió només poden ser utilitzades per l'entrenador i són dues per partit, amb algunes particularitats: si els àrbitres, després de revisar la jugada, han de modificar la decisió presa, no descompten aquella petició a l'entrenador; en els últims dos minuts de partit, només hi pot haver una petició de revisió per entrenador (encara que no n'hagi gastat cap abans).

    - En el rugbi només hi ha peticions de revisió en el cas del rugbi a 13 i estan reservades al capità de cada equip; per això l'equivalent anglès és captain's challenge.
  • 3. La denominació comodí de revisió és pròpia d'un registre col·loquial.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme petició de revisió (sin. compl. comodí de revisió)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes petició de revisió i, com a sinònim complementari, comodí de revisió.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a petició de revisió:

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal relatiu a l'acció principal que fan l'entrenador o el competidor (petició) i un complement que indica quin és l'objecte de la petició (de revisió, és a dir, que es revisi una acció anterior del partit o competició).

    ·Tot i tractar-se d'una forma pràcticament neològica (té un ús baixíssim) i, per tant, no tenir implantació, el seu caràcter descriptiu i l'absència de referències a un esport concret en fan una forma amb possibilitats d'implantació en tots els esports en què existeix aquesta opció.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit consultats.

    Pel que fa a comodí de revisió:

    ·És una forma metafòrica descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre un nucli nominal que compara les possibilitats limitades de què disposa el sol·licitant amb la carta de valor lliure dels jocs de cartes (jòquer o comodí) i un complement que indica quin és l'objecte de la petició (de revisió); aquest complement, present també en la forma principal, permet establir-hi una relació formal.

    ·S'hi dona tractament de sinònim complementari pel seu caràcter col·loquial, que la fa especialment vàlida per a la divulgació periodística però no per a un ús reglamentari.

    ·Tot i tractar-se d'una forma neològica i, per tant, no tenir implantació, l'enginy de la forma i el seu caràcter col·loquial en fan una forma amb possibilitats d'implantació.

    Formes desestimades

    -desafiament: Proposta neològica que és un calc de la forma original, té com a inconvenients un valor metafòric poc clar (és estrany que es desafiï un àrbitre quan es fa ús d'una possibilitat reglamentària), el baix valor descriptiu i la falta d'implantació.

    -challenge: Manlleu original, no s'adapta bé a l'ortografia i la pronúncia catalanes i no és interpretable fora d'un àmbit especialitzat, motiu pel qual es considera preferible recórrer a una alternativa.

    [Acta 721, 6 de maig de 2024]
  • ca  comorbiditat, n f
  • es  comorbilidad
  • es  morbilidad asociada
  • fr  co-morbidité
  • fr  comorbidité
  • it  comorbidità
  • en  co-morbidity
  • en  comorbidity

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definició
Coincidència en una persona d'un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint també crònic, que es considera principal o que és l'objecte d'estudi.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes comorbiditat, multimorbiditat, multimòrbid -a i patologia:

    El Consell Supervisor ratifica els acords de la sessió de normalització i accepta de donar un significat lleugerament diferent al substantiu comorbiditat, normalitzat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 261, i de fixar la forma multimorbiditat per a designar el concepte recollit prèviament com a comorbiditat.

    A l'acta núm. 261, de gener de 1998, es va aprovar el terme comorbiditat amb la definició següent: "Coincidència en un sol pacient de dues o més patologies que en compliquen la curació." Aquesta definició de comorbiditat encara es documenta en alguns diccionaris de l'àmbit mèdic. De totes maneres, d'acord amb la majoria de diccionaris de medicina consultats i tal com confirmen els especialistes assistents a la sessió de normalització, actualment comorbiditat s'utilitza per a referència a la 'coincidència en una persona d'un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint crònic, que es considera principal o que és l'objecte d'estudi', mentre que la denominació per a designar la 'coincidència en una persona de dos o més problemes de salut, sovint crònics' és multimorbiditat o pluripatologia; en el primer cas s'estableix una jerarquia respecte d'un dels problemes de salut, mentre que en el segon cas es tracten els diferents problemes de salut al mateix pla. Aquesta distinció entre comorbiditat i multimorbiditat, basada en la diferència de significat dels formants co- i multi-, es considera del tot motivada lingüísticament.

    El Consell Supervisor descarta de recollir la denominació pluripatologia, acordada a la sessió de normalització com a sinònim complementari de multimorbiditat, perquè el substantiu de base patologia, format per pato- (del grec páthos, 'sofriment', 'malaltia') i -logia (del grec lógos, 'paraula', 'discurs'), si bé s'utilitza sovint en l'àmbit de la medicina amb el sentit de 'malaltia', no es recull al diccionari normatiu amb aquest sentit, sinó únicament amb el significat etimològic: "Part de la biologia i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen". D'acord amb aquesta definició, doncs, la denominació pluripatologia no és lingüísticament adequada per a fer referència a la coincidència de diversos problemes de salut en un mateix pacient.

    Arran de l'estudi d'aquest cas, el Consell Supervisor acorda de fixar una nova accepció per al substantiu patologia: "Conjunt de trastorns que afecten un òrgan, un sistema o un procés d'un ésser viu." Es tracta d'un ús metonímic, en què s'utilitza la denominació d'una branca del coneixement per a designar el conjunt d'elements que són objecte d'estudi d'aquesta branca del coneixement, tal com passa en altres mots formats amb -logia recollits al diccionari normatiu: axiologia, cronologia, metodologia, psicologia, simptomatologia, terminologia, etc. Aquest nou significat de patologia, de fet, es recull ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i enciclopèdiques catalanes o d'altres llengües romàniques.(1)

    A més a més, en el diccionari normatiu l'adjectiu patològic -a, derivat de patologia, no sols es defineix com a "Relatiu o pertanyent a la patologia" sinó també com a "Degut a malaltia".

    Malgrat això, el Consell Supervisor descarta de donar una tercera accepció al substantiu patologia, amb el significat de 'malaltia', tot i que ja es documenti anàlogament en obres lexicogràfiques de referència d'altres llengües romàniques, perquè els significats metonímics recollits al diccionari normatiu per als mots formats amb -logia sempre tenen com a referent un conjunt d'elements i no un sol element. En algunes obres de l'àmbit mèdic, a més a més, es rebutja explícitament aquest ús de patologia com a sinònim de malaltia.

    (1)Per exemple, en català, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana: "Conjunt de trastorns que afecten [un òrgan, un procés d'un ésser viu]"; en castellà, al Diccionario de términos médicos: "Conjunto de enfermedades de un órgano, de un sistema o de un aparato corporales", i, en francès, a l'Encyclopédie Larousse: "Ensemble des manifestations d'une maladie et des effets morbides qu'elle entraîne".

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • ca  compactació, n f
  • es  compactación
  • es  desfragmentación
  • fr  compactage
  • en  compaction

Informàtica

Definició
Acció de desplaçar físicament fitxers, biblioteques o carpetes dins d'un suport d'emmagatzematge i concatenar-los de manera que es concentri tot l'espai que no s'utilitza en una única àrea indivisa.