Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  citoesquelet, n m
  • es  citoesqueleto
  • fr  cytosquelette
  • en  cytoskeleton

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició
Xarxa de microtúbuls, microfilaments i filaments intermedis que s'estén pel citoplasma de les cèl·lules eucariotes i que realitza diferents funcions, com ara donar suport mecànic a la cèl·lula, permetre la comunicació entre les diverses parts de la cèl·lula o canalitzar els orgànuls.
  • ca  citòlisi, n f
  • ca  lisi cel·lular, n f
  • ca  ruptura cel·lular, n f sin. compl.
  • es  citólisis, n f
  • es  disrupción celular, n f
  • es  lisis celular, n f
  • es  rotura celular, n f
  • es  ruptura celular, n f
  • fr  cytolyse, n f
  • fr  lyse cellulaire, n f
  • fr  rupture de cellule, n f
  • pt  citólise, n f
  • pt  lise celular, n f
  • pt  rompimento celular, n m
  • pt  ruptura celular, n f
  • en  cell breakage, n
  • en  cell disruption, n
  • en  cell lysis, n
  • en  cell rupture, n
  • en  cytolysis, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Ciències de la vida > Biologia cel·lular, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta homogeni (formants grecs)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Destrucció de la membrana cel·lular o de la paret cel·lular d'una cèl·lula, que n'allibera el contingut.

Nota

  • La citòlisi pot ser un procés natural o es pot provocar intencionadament per a obtenir un component de l'interior d'una cèl·lula; es pot produir per procediments físics (per pressions elevades, ultrasons, etc.), químics (a través de dissolvents o altres substàncies que afecten la paret cel·lular) o bioquímics.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme citòlisi (sin. lisi cel·lular; sin. compl. ruptura cel·lular)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes citòlisi, lisi cel·lular i ruptura cel·lular, com a sinònimes (citòlisi i lisi cel·lular com a sinònims absoluts i ruptura cel·lular com a denominació complementària).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres són formes lingüísticament adequades:

    ocitòlisi és un compost culte creat amb els formants d'origen grec cito- 'cèl·lula' i lisi 'descomposició', anàleg a altres formes de la llengua, com ara electròlisi, fotòlisi, glicòlisi o hidròlisi;

    olisi cel·lular és un sintagma descriptiu, construït amb el nucli nominal lisi, que el diccionari normatiu ja recull referit exactament a aquest concepte, i l'adjectiu cel·lular, que especifica el tipus de lisi i la distingeix, per exemple, de la lisi d'una malaltia, és a dir, la desaparició lenta i gradual d'una malaltia;

    oruptura cel·lular, finalment, és també un sintagma descriptiu de registre més divulgatiu que les formes anteriors, creat sobre el mot de la llengua general ruptura; aquesta denominació pot resultar una alternativa especialment vàlida davant el calc de l'anglès *disrupció cel·lular, formalment similar i etimològicament emparentat però utilitzat en català bàsicament per influència anglesa.

    ·Totes tres formes es documenten en català, especialment citòlisi i lisi cel·lular, que són les més vives entre els especialistes i es recullen en fonts terminològiques i lexicogràfiques.

    ·Totes tres tenen el vistiplau d'especialistes del sector.

    ·En altres llengües es documenten les formes anàlogues.

    S'ha valorat la possibilitat que la forma anglesa cell disruption s'utilitzi referida exclusivament a un procés provocat i, en canvi, cytolysis i cell lysis es refereixin a processos espontanis, però s'ha descartat aquesta opció, d'acord amb l'opinió de la majoria d'experts, que creuen que totes tres formes són intercanviables i poden referir-se a qualsevol mena de trencament cel·lular.

    [Acta 709, 3 de juliol de 2023]
  • ca  citoqueratina, n f
  • es  citoqueratina
  • en  cytokeratin

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Proteïna constitutiva d'un dels tipus de filaments intermedis de les cèl·lules epitelials.
  • ca  citòstoma, n m
  • es  citostoma
  • fr  cytostome
  • en  cytostome

Ciències de la vida > Biologia cel·lular

Definició
Obertura diferenciada dels ciliats per on penetren les partícules alimentàries dirigides pel corrent que creen els cilis.
  • ca  citotoxicitat cel·lular, n f
  • es  citotoxicidad mediada por células
  • es  respuesta celular citotóxica
  • fr  cytotoxicité à médiation cellulaire
  • en  cell-mediated cytotoxicity
  • en  cell-mediated destruction

Ciències de la vida > Immunologia

Definició
Citotoxicitat causada per cèl·lules.
  • ca  citotoxicitat cel·lular dependent d'anticossos, n f
  • ca  ADCC, n f sigla
  • es  citotoxicidad celular dependiente de anticuerpos
  • es  citotoxicidad mediada por células dependientes de anticuerpos
  • es  ADCC sigla
  • fr  cytotoxicité cellulaire dépendant des anticorps
  • fr  ADCC sigla
  • en  antibody-dependent cell-mediated cytotoxicity
  • en  antibody-dependent cellular cytotoxicity
  • en  ADCC sigla

Ciències de la vida > Immunologia

Definició
Citotoxicitat cel·lular exercida sobre cèl·lules diana recobertes d'anticossos específics, la regió Fc dels quals és reconeguda pels receptors d'Fc de les cèl·lules amb capacitat citotòxica.

Nota

  • Les cèl·lules responsables de l'ADCC són habitualment cèl·lules K, neutròfils i macròfags.
  • La sigla ADCC correspon a la denominació anglesa antibody dependent cell-mediated cytotoxicity ('citotoxicitat per mediació cel·lular dependent d'anticossos').
  • ca  citra vina, n f
  • ca  gotuvadhya, n m
  • es  chitravina
  • es  gottuvadhyam
  • es  gottuvadyam
  • fr  chitra vina
  • fr  gottuvadhyam
  • fr  gottuvadyam
  • en  chitraveena
  • en  chitravina
  • en  gottuvadhyam
  • en  gottuvadyam

Música > Instruments musicals

Definició
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de forma aproximadament semiesfèrica, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec d'uns 80 cm de llargada, a l'extrem del qual hi ha una caixa de ressonància més petita que fa de ressonador secundari, sense trasts i amb sis cordes principals, tres bordons i entre onze i tretze cordes harmòniques, que es toca amb una peça que divideix la longitud vibrant de la corda.

Nota

  • És un instrument d'origen indi.
  • La grafia c de citra correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar. El grup dh correspon a una dental oclusiva aspirada. Les transliteracions segons el sistema internacional són gottuvadhya i citrā vīṇā.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

    En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

    ·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

    ·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

    ·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

    Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

    Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

    En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

    Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

    Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

    Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

    D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

    (1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme citra vina (sin. gotuvadhya):

    La grafia c de citra correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar (tx). Tot i així, es descarta l'adaptació txitra perquè s'allunya en excés de la grafia transliterada i tampoc no reprodueix fidelment la pronúncia de la llengua d'origen; a més, tenint en compte que no es tracta d'un terme gaire estès, es considera que l'adaptació no està del tot justificada.

    Pel que fa a la forma vina, es tracta d'una adaptació del sànscrit vīṇā ja normalitzada pel Consell Supervisor, com a substantiu femení, per a designar l'instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 150 cm de llargada, amb un mànec llarg a la part posterior del qual es fixa una carabassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb trasts, claviller i set cordes metàl·liques, quatre de principals i tres de secundàries.

    En la forma gottuvadhya, el grup dh correspon a una dental oclusiva aspirada.

    Es descarta la denominació gottuvadhyam, acabada en m, tot i que és la més difosa en totes les llengües consultades, perquè correspon a la forma declinada i es prefereix donar prioritat a la forma de tema invariable.
  • ca  citronel·la, n f
  • es  citronela
  • es  zacate limón
  • fr  citronnelle
  • fr  citronnelle de Ceylan
  • it  citronella
  • it  citronella di Ceylon
  • pt  citronela
  • pt  citronela de Ceilan
  • en  Ceylon citronella
  • en  citronella
  • en  citronella grass
  • de  Ceyloncitronell
  • de  Zitronellgras
  • nc  Cymbopogon nardus

Botànica

Definició
Planta perenne de la família de les gramínies, originària del sud de l'Àsia, que fa fins a 2 m d'alçària, de fulles llargues i estretes d'un color rogenc a la base, i d'inflorescències organitzades en panícules de 15 a 30 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre raïms espiciformes laterals d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

Nota

  • L'oli essencial de la citronel·la és utilitzat en perfumeria i com a repel·lent d'insectes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació dels termes citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel·la i herba llimona com a designacions vulgars de les espècies botàniques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius següents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ·en altres llengües es documenten designacions anàlogues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en català antic, de fet, els adjectius cetrí i citrí feien referència a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que algú està encetrinat si està malalt i té un color pàl·lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ·es documenta, paral·lelament, en altres llengües;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel·la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel·la de les Índies, nard índic (i nard de les Índies) i berbena índica (i berbena de les Índies), per a Cymbopogon citratus, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren imprecises i semànticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]
  • ca  ciutat de vacances, n f
  • es  ciudad de vacaciones
  • fr  hôtel-club
  • fr  village de vacances
  • fr  village-club
  • en  holiday village
  • de  Feriensiedlung

Lleure > Turisme

Definició
Establiment turístic format per un conjunt d'habitatges independents on els clients s'allotgen en règim de pensió completa, que disposa d'instal·lacions recreatives i esportives i serveis d'animació turística.
  • ca  ciutat difusa, n f
  • ca  ciutat dispersa, n f
  • es  ciudad difusa, n f
  • es  ciudad dispersa, n f
  • fr  cité diffuse, n f
  • fr  ville diffuse, n f
  • it  città diffusa, n f
  • en  dispersed city, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Construcció > Urbanisme, Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Configuració urbana en què el poblament i les activitats tendeixen a disseminar-se sobre el territori, formant àrees extenses i de baixa densitat de població on concorren habitatges, llocs de treball i serveis.

Nota

  • 1. La ciutat difusa afavoreix el model de mobilitat basat en el vehicle privat, el consum de sòl i l'ús extensiu del territori. Requereix grans quantitats d'energia i de materials per a mantenir-se i augmentar la complexitat del sistema, i multiplica la pressió ambiental sobre el territori. Se sol contraposar a la ciutat compacta.
  • 2. El terme ciutat difusa (città diffusa, en italià) va ser encunyat per l'urbanista italià Francesco Indovina el 1990 en un estudi sobre l'àrea metropolitana de Venècia.