Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  circularitzar, v tr
  • es  circularizar
  • fr  circulariser
  • fr  demander confirmation
  • fr  faire confirmer
  • it  circolarizzare
  • en  circularize, to

Empresa > Comptabilitat > Auditoria

Definició
Sol·licitar per escrit a tercers la confirmació de determinades dades comptables o financeres, o informació sobre altres incidències relacionades amb una empresa, durant un procés d'auditoria.
  • ca  ciré, adj
  • es  ciré
  • fr  ciré
  • it  ciré
  • en  cire
  • en  ciré
  • de  ciré

Indústria > Indústria tèxtil > Teixits

Definició
Dit de l'acabat brillant i impermeable d'un teixit, que s'aconsegueix per mitjà d'una impregnació amb cera i un tractament mecànic.
  • ca  cirrocúmulus, n m
  • ca  cirrocúmul, n m sin. compl.
  • es  cirrocúmulo
  • es  cirrocumulus
  • es  cirrocúmulus
  • fr  cirrocumulus
  • en  cirrocumulus
  • de  Zirrokumulus
  • sbl  Cc

Física > Meteorologia

Definició
Núvol alt que, juntament amb altres de la mateixa espècie, integra un banc de núvols de color blanc, format per elements disposats regularment, d'un diàmetre inferior a 1º, i compost quasi exclusivament per cristalls de glaç.
  • ca  cirrocúmulus, n m
  • ca  cirrocúmul, n m sin. compl.
  • es  cirrocúmulo
  • es  cirrocumulus
  • es  cirrocúmulus
  • fr  cirrocumulus
  • en  cirrocumulus
  • de  Zirrokumulus
  • sbl  Cc

Física > Meteorologia

Definició
Núvol alt que, juntament amb altres de la mateixa espècie, integra un banc de núvols de color blanc, format per elements disposats regularment, d'un diàmetre inferior a 1º, i compost quasi exclusivament per cristalls de glaç.
  • ca  cirroestratus, n m
  • ca  cirroestrat, n m sin. compl.
  • es  cirrostrato
  • es  cirrostratus
  • fr  cirrostratus
  • en  cirrostratus
  • de  Zirrostratus
  • sbl  Cs

Física > Meteorologia

Definició
Núvol alt que integra un banc de núvols transparent i blanquinós, compost principalment per cristalls de glaç.
  • ca  cirroestratus, n m
  • ca  cirroestrat, n m sin. compl.
  • es  cirrostrato
  • es  cirrostratus
  • fr  cirrostratus
  • en  cirrostratus
  • de  Zirrostratus
  • sbl  Cs

Física > Meteorologia

Definició
Núvol alt que integra un banc de núvols transparent i blanquinós, compost principalment per cristalls de glaç.
  • ca  cirrus, n m
  • es  cirro
  • es  cirrus
  • fr  cirrus
  • en  cirrus
  • de  Zirrus
  • sbl  Ci

Física > Meteorologia

Definició
Núvol alt en forma de filaments o franges estretes i blanques, compost per cristalls de glaç.
  • ca  círvia, n f
  • ca  cèrvia, n f sin. compl.
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • es  pez de limón
  • es  serviola
  • fr  sériole couronnée
  • it  leccia
  • en  greater amberjack
  • de  Bernsteinmakrele
  • de  Seriolafisch
  • nc  Seriola dumerili

Zoologia > Peixos

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes que pot assolir 90 centímetres de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
  • ca  círvia, n f
  • ca  cèrvia, n f sin. compl.
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • es  pez de limón
  • es  serviola
  • fr  sériole couronnée
  • it  leccia
  • en  greater amberjack
  • de  Bernsteinmakrele
  • de  Seriolafisch
  • nc  Seriola dumerili

Zoologia > Peixos

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes que pot assolir 90 centímetres de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
  • ca  cisgèn, n m
  • es  cisgén
  • fr  cisgène
  • en  cisgene

Ciències de la vida > Genètica

Definició
Gen natural introduït per cisgènesi en el genoma d'un organisme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cisgènesi, cisgèn i cisgènic -a:

    S'aprova el terme cisgènesi, juntament amb els termes relacionats cisgèn i cisgènic -a, pels motius següents:

    ·totes tres denominacions són neologismes utilitzats en l'àmbit de la genètica, especialment en enginyeria genètica de plantes;

    ·es documenten ja en nombrosos textos d'especialitat;

    ·segueixen el model dels termes relacionats transgènesi, transgèn i transgènic -a, respectivament, ja consolidats entre els especialistes i documentats en nombroses fonts especialitzades i terminològiques (l'adjectiu transgènic -a és una forma ja normativa);

    ·són també paral·lels als termes relacionats intragènesi, intragèn i intragènic -a, utilitzats igualment en enginyeria genètica de plantes;

    ·poden considerar-se formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic, creades per adjunció del prefix d'origen llatí cis-, que significa 'dellà', als nuclis nominals gènesi (del llatí gĕnĕsis, i aquest, del grec génnēsis 'creació, generació'), gen (del grec génos 'naixement, raça, gènere') i gènic -a ("Relatiu o pertanyent als gens", segons el diccionari normatiu), respectivament;

    ·en la resta de llengües s'utilitzen les denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    [Acta 545, 19 d'abril de 2012]