Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ciències de laboratori clínic, n f pl
  • ca  anàlisis clíniques, n f pl sin. compl.
  • es  análisis clínicos, n m pl
  • es  biología clínica, n f
  • es  biología médica, n f
  • es  ciencias de laboratorio clínico, n f pl
  • es  medicina de laboratorio, n f
  • es  patología clínica, n f
  • fr  anatomopathologie clinique, n f
  • fr  biologie clinique, n f
  • fr  biologie médicale, n f
  • fr  pathologie clinique, n f
  • en  clinical pathology, n
  • en  clinicopathology, n
  • en  gross pathology, n
  • en  laboratory medicine, n

Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició
Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ciències de laboratori clínic (sin. compl. anàlisis clíniques ) i laboratori clínic :

    S'aproven els termes ciències de laboratori clínic (amb anàlisis clíniques com a sinònim complementari) i laboratori clínic, pels motius següents:

    Pel que fa a ciències de laboratori clínic,

    ·és una alternativa a la forma *patologia clínica, calc de l'anglès (de clinical pathology) utilitzat de vegades per a denominar aquest concepte però desestimat explícitament pels especialistes, que asseguren que no té tradició en català; comenten que les ciències de laboratori clínic no es consideren, de fet, una branca de la patologia (com sí que passa en anglès(1)) i que *patologia clínica és un cas similar a la forma, també d'influència anglesa, *patologia anatòmica (de anatomic pathology), que en català s'anomena habitualment anatomia patològica i es considera una branca de l'anatomia, no de la patologia;

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada: el nucli ciències, en plural, és pertinent d'acord amb el fet que aquesta disciplina està integrada, en realitat, per un conjunt de tècniques de diferents branques científiques;

    ·és una forma ja coneguda i usada pels especialistes, que fins i tot dona nom a l'associació que, des dels anys noranta del segle xx, aplega els professionals catalans d'aquest àmbit, l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic;

    ·és una forma paral·lela a altres denominacions de branques científiques multidisciplinàries, com ara ciències de la terra i ciències naturals, ja recollides al diccionari normatiu;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.

    Quant al sinònim complementari anàlisis clíniques,

    ·és una forma també molt utilitzada pels especialistes per a designar aquesta disciplina, especialment en contextos informals;

    ·pot considerar-se també lingüísticament adequada, explicable per metonímia a partir del sentit recte de la forma normativa anàlisi clínica ("Anàlisi de sang, d'orina, etc., humanes feta amb finalitats orientadores amb vista al diagnòstic"); les anàlisis clíniques són, de fet, una part essencial de les ciències de laboratori clínic;

    ·té també el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Pel que fa, finalment, a laboratori clínic,

    ·és la forma utilitzada normalment en català per a designar el concepte;

    ·es documenta en nombrosos textos especialitzats i també en obres terminològiques;

    ·és una forma descriptiva i lingüísticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.


    Com a designació de la disciplina científica s'han valorat també altres formes, que el Consell Supervisor ha acabat, però, desestimant:

    -La forma patologia clínica: és un calc de l'anglès bandejat explícitament pels especialistes.

    -La forma bioclínica: aquesta solució es documenta al diccionari normatiu i també en altres fonts catalanes de referència (per exemple, al Gran diccionari de la llengua catalana, a la Gran enciclopèdia catalana o al Diccionari enciclopèdic de medicina) referida a aquest concepte.(2) Els especialistes consultats, malgrat tot, desconeixen aquesta forma, que probablement té origen en el francès biologie clinique, i asseguren que no té cap ús actualment entre els professionals. Creuen que probablement va ser un intent inicial de batejar la disciplina que finalment no va prosperar. Segons fonts d'Enciclopèdia Catalana, la forma bioclínica es remunta a l'any 1970, quan va ser aprovada per a formar part del corpus de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (volum 3, publicat el 1971), a petició del doctor Joan Colomines i Puig, que aleshores era responsable dels articles de medicina i que posteriorment va ser el primer president de l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic. Va ser des de la Gran enciclopèdia catalana que més endavant devia passar a la resta d'obres.

    S'acorda que el president del Consell Supervisor adreçarà una carta al president de la Secció Filològica per informar-lo de la decisió presa i per demanar-li que valori la possibilitat de plantejar una modificació del diccionari normatiu.

    -Les formes biologia clínica, biologia mèdica i medicina de laboratori: pràcticament no tenen ús i no tenen el suport dels especialistes, que consideren que són designacions semànticament poc adequades, perquè estrictament les ciències de laboratori clínic no són ni una part de la biologia ni una part de la medicina, sinó una activitat multidisciplinària que abasta aspectes de la biologia, aspectes de la química i aspectes de la medicina.

    (1) En anglès, de fet, la forma simple pathology ja s'associa de vegades al concepte de ciències de laboratori clínic, per bé que, estrictament, és una designació més genèrica. Segons el diccionari Oxford, per exemple, pathology és "The science of the causes and effects of diseases, especially the branch of medicine that deals with the laboratory examination of samples of body tissue for diagnostic or forensic purposes" (Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012. <oxforddictionaries.com&gt;).

    (2) El diccionari normatiu en fa la definició següent: "Branca de la medicina que, mitjançant les anàlisis clíniques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar."

    [Acta 558, 21 de març de 2013]
  • ca  ciències forenses, n f pl
  • es  ciencias forenses, n f pl
  • fr  sciences forensiques, n f pl
  • fr  sciences judiciaires, n f pl
  • it  scienze forensi, n f pl
  • en  forensic sciences, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Dret penal, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definició
Conjunt de disciplines a què recorre la criminalística per valorar les proves i els indicis relacionats amb un fet delictiu.

Nota

  • 1. Les ciències forenses no es limiten a l'àmbit penal. En jurisdicció civil té molta importància, per exemple, la genètica forense (per a determinar filiacions) o la grafologia forense. També són cada cop més rellevants en matèria laboral i contenciosa.
  • 2. Es recomana evitar l'ús de la forma *ciència forense, d'origen anglosaxó, amb el significat de criminalística.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciències forenses

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ciències forenses.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, motivada i transparent, creada sobre el plural de ciència ("Branca o departament de coneixences sistematitzades considerada com a camp d'investigació o objecte d'estudi", segons el diccionari normatiu) i l'adjectiu forense(1), que especifica el marc d'actuació de la ciència (la investigació de delictes durant un procés judicial).

    ·És una forma anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara ciències ambientals, ciències humanes, ciències naturals, ciències polítiques o ciències socials, que s'utilitzen en plural, atès que no designen una ciència única, amb un únic corpus teòric al darrere, sinó un conjunt de ciències o disciplines.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    (1) L'adjectiu forense significa, segons el diccionari normatiu, "Pertanyent al fòrum", és a dir, a "Tot allò que concerneix l'exercici de l'advocacia i la pràctica dels tribunals". Més específicament, d'acord amb la nova definició aprovada pel Consell Supervisor, forense significa "Que aplica tècniques i mètodes científics a la investigació de delictes per a obtenir proves vàlides en un procés judicial".

    [Acta 702, 13 de febrer de 2023]
  • ca  cost, assegurança i noli, n m
  • ca  CIF, n m sigla
  • es  coste, seguro y flete, n m
  • es  costo, seguro y flete, n m
  • es  CIF, n m sigla
  • fr  coût, assurance et fret, n m
  • fr  CAF, n m sigla
  • fr  CIF, n m sigla
  • it  costo, assicurazione e nolo, n m
  • it  CIF, n m sigla
  • en  cost, insurance and freight, n
  • en  CIF, n sigla

Economia > Comerç > Comerç internacional

Definició
Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia a bord del vaixell en el port d'embarcament convingut, a assumir el cost del transport des del port d'origen fins al port de destinació, a efectuar els tràmits duaners per a l'exportació i a obtenir una assegurança contra el risc de pèrdua o dany de la mercaderia durant el trajecte.

Nota

  • La sigla CIF correspon a la denominació anglesa cost, insurance and freight.
  • ca  cigala, n f
  • ca  fet-fet (nord-occidental), n f sin. compl.
  • ca  xitxarra (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra, n f
  • fr  cigale, n f
  • en  cicada, n
  • de  Singzikade, n f

Zoologia > Insectes

Definició
Insecte de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d'ales grosses, brillants i pràcticament transparents, que emet un so estrident característic.

Nota

  • 1. Les denominacions catalanes cigala i xitxarra s'apliquen també, especialment, a les espècies de cicàdids de la subfamília dels cicadins. Les espècies de la subfamília dels cicadetins s'anomenen, específicament, amb les formes cigalella o xitxarreta, i les de la subfamília dels tibicinins, amb la forma brunzidora.
  • 2. La denominació fet-fet és pròpia dels parlars de la Franja de Ponent.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra):

    S'aproven les denominacions cigala i xitxarra com a formes sinònimes (xitxarra com a sinònim complementari) referides, en general, a qualsevol insecte de la família dels cicàdids, pels motius següents:

    Pel que fa a cigala (forma del llatí vulgar i dialectal cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda),

    ·és una forma ja documentada en diccionaris catalans i en obres especialitzades amb aquest sentit genèric, i al diccionari normatiu referida específicament a l'espècie Cicada plebeja (actualment, Lyristes plebejus);

    ·les obres especialitzades i també els experts de l'àmbit corroboren que és una forma utilitzada genèricament per a designar els insectes de la família dels cicàdids i alhora, específicament, els del grup dels cicadins, on s'inscriu el gènere Cicada (forma d'on deriva, justament, cigala);

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, amb el mateix sentit genèric i el mateix origen etimològic.

    Quant a xitxarra (probablement del castellà chicharra, alteració de cigarra per influència onomatopeica, i cigarra, com cigala, del llatí vulgar cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda, probablement també amb influència onomatopeica),

    ·és la denominació habitual d'aquest insecte en bona part del País Valencià, on es documenta des del segle XIX, procedent del murcià i el manxec, fruit de les migracions;

    ·ja es documenta en fonts lexicogràfiques catalanes com a sinònim de cigala (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear(1), al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) o al Diccionari normatiu valencià(3); en aquesta darrera obra, com a forma preferent).

    Es descarta la forma txitxarra -malgrat que la pronúncia de xitxarra en les zones en què s'utilitza és generalment amb africada sorda inicial ([ʧiʧ'ara])-, perquè el dígraf tx és molt poc habitual en català en posició inicial (apareix bàsicament en formes manllevades de llengües llunyanes).(4) Cal tenir present, de fet, que el patró habitual d'adaptació al català d'aquest so inicial és x (com en xip, xarleston o xat, procedents, respectivament, dels mots anglesos chip, charleston i chat, o en xocolata i xoriço, adaptats del castellà chocolate i chorizo, respectivament), i que la pronúncia fricativa o africada d'aquesta consonant inicial depèn de les característiques pròpies de cada dialecte.

    Els especialistes comenten que cigala i xitxarra s'apliquen especialment a les espècies de la subfamília dels cicadins. Per a les de la subfamília dels cicadetins (en llatí científic, Cicadettinae, a partir de Cicadetta, diminutiu de Cicada), més petites, proposen cigalella o xitxarreta (aquesta darrera forma, per paral·lelisme amb xitxarra), i per a les dels tibicinins (en llatí Tibicinae, de tibicina 'dona flautista'), brunzidora, pel cant característic que fan. S'acorda de fer constar aquesta informació en la nota del terme genèric.

    Com a denominacions de les espècies del grup dels cicadetins, també s'han valorat les formes cigaleta, cigaló i cigalona, que probablement resulten més naturals com a diminutius catalans (el sufix de diminutiu -ell, -ella és menys habitual i sol formar noms de significat diferenciat respecte de la base)(5), però els especialistes troben que aquestes denominacions estan massa connotades sexualment i s'han mostrat més partidaris de cigalella, que creuen que és una forma més neutra.

    La forma brunzidora, d'altra banda, és lingüísticament adequada, com a forma derivada del verb brunzir ("Produir un so per desplaçament dins l'aire a una gran velocitat"). Aquesta forma ja es recull al diccionari normatiu com a substantiu referit a una joguina "que es fa girar en l'aire i produeix un brunzit". Per a aquest grup, també s'han valorat les formes flautista (Tibicinae deriva de tibicina 'dona flautista'), fet-fet (forma onomatopeica emprada en nord-occidental referida, en general, a les cigales), cigarra (mot probablement d'origen castellà utilitzat en algunes zones per a designar, en general, les cigales) i tibicina (adaptació a partir del nom científic), però els especialistes s'han mostrat més partidaris de brunzidora.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (2)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    (3)ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. <www.avl.gva.es/lexicval/&gt;

    (4)El diccionari normatiu només recull deu mots amb tx inicial, tots manlleus: txadià, txa-txa-txa, txec, txeca, txecoslovac, txernozem, txerquès, txetxè, txetxenolèsguic, txitxa

    (5)En el cas d'animals, sol formar noms referents a les cries: anyell, cervatell, porcell, cadell, etc.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
  • ca  cigala de l'olivera, n f
  • ca  xitxarra de l'olivera (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra del olivo, n f
  • es  cigarra magrebina, n f
  • es  cigarra meridional, n f
  • fr  cigale mauresque, n f
  • nc  Cicada barbara

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

Nota

  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala de l'olivera (sin. compl. xitxarra de l'olivera):

    S'aproven les denominacions cigala de l'olivera i xitxarra de l'olivera, com a sinònimes (xitxarra de l'olivera com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i txitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement de l'olivera fa referència a l'arbre on viu i de què s'alimenta habitualment aquesta espècie (segueix el paral·lelisme, doncs, de denominacions com ara papallona de la col o blaveta de l'astràgal, ja normatives o normalitzades);

    ·són formes paral·leles a cigala del pi i xitxarra del pi, que designen una espècie morfològicament idèntica (Cicada orni) però amb un altre cant i associada a una altra espècie vegetal (el pi);

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    Es descarten les formes cigala magribina (i xitxarra magribina), cigala mora (i xitxarra mora) i cigala meridional (i xitxarra meridional), basades en les denominacions documentades en castellà i francès, les quals es basen, al seu torn, en l'específic barbara(1) del nom científic (Cicada barbara), perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de les formes aprovades, que creuen que descriuen de manera més precisa l'espècie. Pel que fa, concretament, a cigala magribina (o xitxarra magribina) i cigala mora (o xitxarra mora), comenten que no són del tot adients, atès que l'espècie viu també al País Valencià, a les Illes Balears, a Sicília i a Portugal.

    (1)L'específic barbara significa aquí 'de la Barbaria', és a dir, del Magrib (Barbaria era un nom utilitzat especialment a l'edat mitjana).

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
  • ca  cigala del pi, n f
  • ca  xitxarra del pi (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra del fresno, n f
  • es  cigarra mediterránea, n f
  • fr  cacan, n m
  • fr  cigale de l'orne, n f
  • fr  cigale du fêne, n f
  • fr  cigale grise, n f
  • fr  cigale ornée, n f
  • fr  cigale panachée, n f
  • en  ash cicada, n
  • nc  Cicada orni

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala del pi (sin. compl. xitxarra del pi):

    S'aproven les denominacions cigala del pi i xitxarra del pi, com a sinònimes (xitxarra del pi com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i xitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement del pi fa referència a l'arbre on viu i de què s'alimenta habitualment aquesta espècie (segueix el paral·lelisme, doncs, de denominacions com ara papallona de la col o blaveta de l'astràgal, ja normatives o normalitzades);

    ·són formes paral·leles a cigala de l'olivera i xitxarra de l'olivera, que designen una espècie morfològicament molt similar (Cicada barbara) però amb un altre cant i associada a una altra espècie vegetal (l'olivera);

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    Es descarten les formes cigala del freixe i xitxarra del freixe, malgrat que en altres llengües es documenten denominacions basades en el freixe i l'específic llatí (orni) també fa referència a aquest arbre, perquè els especialistes asseguren que, en realitat, aquesta espècie assoleix màximes densitats al nostre país i a Occitània en pinedes mediterrànies, sobretot en pinedes de pi blanc. Comenten que Cicada orni va ser descrita ja per Linné el 1758 i que el seu coneixement de la biologia de l'espècie devia ser encara limitat, motiu pel qual la devia associar al freixe i no al pi.

    També s'han valorat les formes següents, finalment descartades:

    -cancan, forma d'origen onomatopeic documentada en francès: no té ús en català.

    -cigala grisa (o xitxarra grisa) i cigala cendrosa (o xitxarra cendrosa), anàlogues al francès cigale grise i a l'anglès ash cicada, respectivament: són formes semànticament inadequades, segons els especialistes; de fet, la forma francesa és segurament un error de traducció de l'anglès ash cicada, perque ash significa 'cendra', però també 'freixe', que és probablement el sentit que té aquí.

    -cigala mediterrània (o xitxarra mediterrània), anàloga al castellà cigala mediterránea: no és prou precisa perquè, de fet, totes les cigales que viuen al nostre país es podrien considerar mediterrànies.

    -cigala ornada (o xitxarra ornada) i cigala adornada (o xitxarra adornada), com cigale ornée i cigale panachée en francès: no són encertades perquè relacionen, equivocadament, el nom específic científic orni amb un hipotètic ornus emparentat amb el verb orno, 'ornar, adornar'.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
  • ca  cigala grossa, n f
  • ca  xitxarra grossa (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra plebeya, n f
  • fr  cigale commune, n f
  • fr  cigale plébéienne, n f
  • fr  grand cigale commune, n f
  • nc  Lyristes plebejus

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Lyristes

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala grossa (sin. compl. xitxarra grossa):

    S'aproven les denominacions cigala grossa i xitxarra grossa, com a sinònimes (xitxarra grossa com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i xitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement grossa fa referència a la grandària de l'espècie, que és la més grossa de Catalunya i de tot el sud-est d'Europa (hi ha espècies més grosses en altres contrades, però en el nostre entorn cigala grossa s'identifica inequívocament amb aquesta espècie);

    ·la forma cigala grossa ja es documenta en català per a denominar aquesta espècie;(1)

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    També s'han valorat les formes següents, finalment descartades:

    -cigala comuna (i xitxarra comuna), anàloga a la forma francesa cigale commune: els especialistes prefereixen, en general, evitar l'ús de qualificatius del tipus comuna o vulgar, perquè no són vàlids per a totes les contrades (el que és comú en un lloc pot no ser-ho en un altre); aquesta cigala, concretament, no és la més habitual a casa nostra, encara que és molt coneguda.

    -cigala plebea (i xitxarra plebea), a partir del nom específic del nom científic plebejus, que significa 'comú' o 'ordinari': tot i que en castellà i francès també es documenten denominacions anàlogues, basades en el nom científic, els especialistes prefereixen una forma descriptiva de l'insecte, basada en la morfologia en aquest cas.

    (1)Apareix, concretament, a Carbonell, R.; Matheu, E. Guia sonora dels insectes de Catalunya: grills, saltamartins i cigales. Granollers: Alosa i Museu de Granollers, 2010.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
  • ca  cigala negra, n f
  • ca  xitxarra negra (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale noire, n f
  • nc  Cicadatra atra

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicadatra

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala negra (sin. compl. xitxarra negra):

    S'aproven les denominacions cigala negra i xitxarra negra, com a sinònimes (xitxarra negra com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i xitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement negra fa referència al color de l'espècie;

    ·l'específic negra reprodueix el sentit de l'específic científic atra (del llatí ater, atra, atrum 'negre'), que sembla que es repeteix al nom genèric (Cicadatra = cicada + atra);

    ·en francès es documenta la forma anàloga (cigale noire);

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2019]
  • ca  cigalella alacurta, n f
  • ca  xitxarreta alacurta (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale des collines, n f
  • fr  cigale du littoral, n f
  • nc  Cicadetta brevipennis

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella alacurta (sin. compl. xitxarreta alacurta):

    S'aproven les denominacions cigalella alacurta i xitxarreta alacurta, com a sinònimes (xitxarreta alacurta com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília del cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són especialment petites, i el complement alacurta fa referència al fet que l'insecte té les ales curtes, que és un tret morfològic important de l'espècie;

    ·el complement alacurta reprodueix l'específic científic brevipennis (del llatí brevis 'curt' i penna 'ploma', 'ala') i, per tant, malgrat que no és plenament distintiu de l'espècie (perquè hi ha altres cigalelles amb les ales curtes), permet identificar-la prou bé;

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
  • ca  cigalella alacurta oriental, n f
  • ca  xitxarreta alacurta oriental (valencià), n f sin. compl.
  • nc  Cicadetta brevipennis brevipennis

Zoologia > Insectes

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella alacurta oriental (sin. compl. xitxarreta alacurta oriental):

    S'aproven les denominacions cigalella alacurta oriental i xitxarreta alacurta oriental, com a sinònimes (xitxarreta alacurta oriental com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella alarcurta i xitxarreta alacurta són formes ja aprovades pel Consell Supervisor per a designar l'espècie Cicadetta brevipennis, a la qual pertany aquesta subespècie, i el complement oriental fa referència a la seva distribució concreta (és la més oriental de les subespècies de Cicadetta brevipennis: es distribueix per Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria i Hongria);

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]