Neoloteca

ca broqueta, n f
es broqueta
es pincho
fr brochette
en brochette

Utillatge de cuina

Definició

Ast petit amb el qual es traspassen bocins de vianda per a rostir-los o coure'ls a la brasa.

ca bròquil, n m
ca bròquil verd, n m
es coliflor verde
fr chou brocoli
fr chou-fleur vert
it cavolfiore verde
pt couve-flor verde
en broccoflower
en cauliflower broccoli
en green coliflower
en winter cauliflower
nc Brassica oleracea var. botrytis

Agricultura > Horticultura, Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats

Definició

Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses, la qual es menja quan les flors encara són poncelles.

Nota

1. Les denominacions bròquil i bròquil verd tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil s'utilitza amb aquest sentit en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s'utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca (bròquil blanc) de Brassica oleracea var. botrytis.
2. Cal distingir el bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) del bròcoli (Brassica oleracea var. italica).
3. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions bròcul i bròcul verd.
4. Tot i que el bròquil o bròquil verd és un tipus concret de Brassica oleracea var. botrytis, en general els especialistes en horticultura no són partidaris d'especificar cap subvarietat per a aquesta hortalissa.
5. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bròcoli, bròquil (sin. bròquil verd), bròquil blanc (sin. coliflor) i romanesco:

S'aprova el terme bròcoli, manlleu adaptat de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'), pels motius següents:

·els especialistes consultats asseguren que la forma normativa bròquil ("Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, amb la inflorescència hipertrofiada, densa i de branques carnoses, que hom menja quan les flors encara són poncelles (Brassica oleracea var. botrytis)"), que també és un manlleu adaptat de l'italià broccoli, designa un altre concepte;

·l'italianisme és l'única forma que té ús en català, i també en les altres llengües de referència, per a designar aquest concepte;

·la grafia bròcoli, que ja té un cert ús, s'adapta a l'ortografia catalana sense allunyar-se excessivament de la forma d'origen;

·tots els especialistes consultats opten per la fixació del manlleu adaptat.

Es descarta l'adaptació bròculi, si bé té un cert ús, perquè és més allunyada de la grafia italiana.

Es desestima també l'adaptació brócoli, amb o tancada, tot i que correspon a la pronúncia que en fan alguns especialistes, perquè la grafia bròcoli és més respectuosa amb la pronúncia de la llengua d'origen i és més coherent amb la forma adaptada bròquil, procedent també de l'italià broccoli.

L'adaptació morfològica bròcol, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè s'allunya de la forma d'origen. A més, el fet que la grafia bròcol sigui més similar a l'adaptació feta prèviament del manlleu italià broccolo (bròquil) com a denominació comuna de Brassica oleracea var. botrytis, podria dificultar la distinció entre els dos conceptes exposats.

Finalment, es bandegen les denominacions sintagmàtiques bròquil de brots, bròquil italià i bròquil americà perquè no tenen tant d'ús i no s'identificarien tan fàcilment amb el concepte.

S'aproven també els termes relacionats bròquil (amb el sinònim bròquil verd) i bròquil blanc (com a sinònim del terme normatiu coliflor) pels motius següents:

·tot i que bròquil es recull al diccionari normatiu amb una definició genèrica, com a nom comú de qualsevol hortalissa pertanyent a Brassica oleracea var. botrytis, tots els especialistes en horticultura consultats constaten que en algunes zones del domini lingüístic s'utilitza bròquil per a fer referència a un tipus concret d'aquesta varietat;

·en les zones en què utilitzen la denominació bròquil com a genèric, distingeixen els dos tipus de Brassica oleracea var. botryitis amb les formes bròquil blanc i bròquil verd, de manera que bròquil blanc és sinònim de coliflor i bròquil verd és sinònim de bròquil (en sentit restrictiu, aplicat únicament a la varietat de color verd).

S'acorda de fer constar en nota la forma bròcul, documentada al DCVB com a variant de bròquil, i les formes colflori i floricol, recollides al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com a variants de coliflor.

S'aprova també el terme conceptualment relacionat romanesco, manlleu de l'italià, substantivació de l'adjectiu homònim ("Della Roma attuale, dell'uso romano o degli abitanti della Roma di oggi"), pels motius següents:

·el manlleu es documenta en totes les llengües de referència, ja sigui com a substantiu en denominacions simples o com a adjectiu en denominacions sintagmàtiques;

·és una forma que s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic de la llengua catalana i que presenta una terminació formalment paral·lela a la de mots catalans com romesco (del llatí vulgar remĭscŭlu) o fiasco (denominació manllevada també de l'italià);

·és la denominació que utilitzen i que prioritzen els especialistes en horticultura consultats.

Es descarta la forma brocoflor, calc de l'anglès i del francès, creada a partir del truncament de bròcoli i coliflor, perquè en català no té cap ús.

ca bròquil blanc, n m
ca coliflor, n f
es coliflor
fr chou-fleur
it cavolfiore
it cavolo fiore
pt couve-flor
en cauliflower
nc Brassica oleracea var. botrytis

Agricultura > Horticultura, Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats

Definició

Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color gairebé blanc agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses, la qual es menja quan les flors encara són poncelles.

Nota

1. Les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions bròcul blanc, colflori i floricol.
3. Tot i que el bròquil blanc o coliflor és un tipus concret de Brassica oleracea var. botrytis, en general els especialistes en horticultura no són partidaris d'especificar cap subvarietat per a aquesta hortalissa.
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bròcoli, bròquil (sin. bròquil verd), bròquil blanc (sin. coliflor) i romanesco:

S'aprova el terme bròcoli, manlleu adaptat de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'), pels motius següents:

·els especialistes consultats asseguren que la forma normativa bròquil ("Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, amb la inflorescència hipertrofiada, densa i de branques carnoses, que hom menja quan les flors encara són poncelles (Brassica oleracea var. botrytis)"), que també és un manlleu adaptat de l'italià broccoli, designa un altre concepte;

·l'italianisme és l'única forma que té ús en català, i també en les altres llengües de referència, per a designar aquest concepte;

·la grafia bròcoli, que ja té un cert ús, s'adapta a l'ortografia catalana sense allunyar-se excessivament de la forma d'origen;

·tots els especialistes consultats opten per la fixació del manlleu adaptat.

Es descarta l'adaptació bròculi, si bé té un cert ús, perquè és més allunyada de la grafia italiana.

Es desestima també l'adaptació brócoli, amb o tancada, tot i que correspon a la pronúncia que en fan alguns especialistes, perquè la grafia bròcoli és més respectuosa amb la pronúncia de la llengua d'origen i és més coherent amb la forma adaptada bròquil, procedent també de l'italià broccoli.

L'adaptació morfològica bròcol, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè s'allunya de la forma d'origen. A més, el fet que la grafia bròcol sigui més similar a l'adaptació feta prèviament del manlleu italià broccolo (bròquil) com a denominació comuna de Brassica oleracea var. botrytis, podria dificultar la distinció entre els dos conceptes exposats.

Finalment, es bandegen les denominacions sintagmàtiques bròquil de brots, bròquil italià i bròquil americà perquè no tenen tant d'ús i no s'identificarien tan fàcilment amb el concepte.

S'aproven també els termes relacionats bròquil (amb el sinònim bròquil verd) i bròquil blanc (com a sinònim del terme normatiu coliflor) pels motius següents:

·tot i que bròquil es recull al diccionari normatiu amb una definició genèrica, com a nom comú de qualsevol hortalissa pertanyent a Brassica oleracea var. botrytis, tots els especialistes en horticultura consultats constaten que en algunes zones del domini lingüístic s'utilitza bròquil per a fer referència a un tipus concret d'aquesta varietat;

·en les zones en què utilitzen la denominació bròquil com a genèric, distingeixen els dos tipus de Brassica oleracea var. botryitis amb les formes bròquil blanc i bròquil verd, de manera que bròquil blanc és sinònim de coliflor i bròquil verd és sinònim de bròquil (en sentit restrictiu, aplicat únicament a la varietat de color verd).

S'acorda de fer constar en nota la forma bròcul, documentada al DCVB com a variant de bròquil, i les formes colflori i floricol, recollides al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com a variants de coliflor.

S'aprova també el terme conceptualment relacionat romanesco, manlleu de l'italià, substantivació de l'adjectiu homònim ("Della Roma attuale, dell'uso romano o degli abitanti della Roma di oggi"), pels motius següents:

·el manlleu es documenta en totes les llengües de referència, ja sigui com a substantiu en denominacions simples o com a adjectiu en denominacions sintagmàtiques;

·és una forma que s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic de la llengua catalana i que presenta una terminació formalment paral·lela a la de mots catalans com romesco (del llatí vulgar remĭscŭlu) o fiasco (denominació manllevada també de l'italià);

·és la denominació que utilitzen i que prioritzen els especialistes en horticultura consultats.

Es descarta la forma brocoflor, calc de l'anglès i del francès, creada a partir del truncament de bròcoli i coliflor, perquè en català no té cap ús.

ca bròquil, n m
ca bròquil verd, n m
es coliflor verde
fr chou brocoli
fr chou-fleur vert
it cavolfiore verde
pt couve-flor verde
en broccoflower
en cauliflower broccoli
en green coliflower
en winter cauliflower
nc Brassica oleracea var. botrytis

Agricultura > Horticultura, Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats

Definició

Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, que presenta brots florals de color verd clar agrupats en una inflorescència compacta, densa i de branques carnoses, la qual es menja quan les flors encara són poncelles.

Nota

1. Les denominacions bròquil i bròquil verd tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil s'utilitza amb aquest sentit en les zones del domini lingüístic en què aquesta mateixa denominació no té un sentit genèric, mentre que bròquil verd s'utilitza en les zones en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat verda com a la varietat blanca (bròquil blanc) de Brassica oleracea var. botrytis.
2. Cal distingir el bròquil (Brassica oleracea var. botrytis) del bròcoli (Brassica oleracea var. italica).
3. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions bròcul i bròcul verd.
4. Tot i que el bròquil o bròquil verd és un tipus concret de Brassica oleracea var. botrytis, en general els especialistes en horticultura no són partidaris d'especificar cap subvarietat per a aquesta hortalissa.
5. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes bròcoli, bròquil (sin. bròquil verd), bròquil blanc (sin. coliflor) i romanesco:

S'aprova el terme bròcoli, manlleu adaptat de l'italià broccoli (plural de broccolo, diminutiu de brocco 'brot'), pels motius següents:

·els especialistes consultats asseguren que la forma normativa bròquil ("Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, amb la inflorescència hipertrofiada, densa i de branques carnoses, que hom menja quan les flors encara són poncelles (Brassica oleracea var. botrytis)"), que també és un manlleu adaptat de l'italià broccoli, designa un altre concepte;

·l'italianisme és l'única forma que té ús en català, i també en les altres llengües de referència, per a designar aquest concepte;

·la grafia bròcoli, que ja té un cert ús, s'adapta a l'ortografia catalana sense allunyar-se excessivament de la forma d'origen;

·tots els especialistes consultats opten per la fixació del manlleu adaptat.

Es descarta l'adaptació bròculi, si bé té un cert ús, perquè és més allunyada de la grafia italiana.

Es desestima també l'adaptació brócoli, amb o tancada, tot i que correspon a la pronúncia que en fan alguns especialistes, perquè la grafia bròcoli és més respectuosa amb la pronúncia de la llengua d'origen i és més coherent amb la forma adaptada bròquil, procedent també de l'italià broccoli.

L'adaptació morfològica bròcol, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat perquè s'allunya de la forma d'origen. A més, el fet que la grafia bròcol sigui més similar a l'adaptació feta prèviament del manlleu italià broccolo (bròquil) com a denominació comuna de Brassica oleracea var. botrytis, podria dificultar la distinció entre els dos conceptes exposats.

Finalment, es bandegen les denominacions sintagmàtiques bròquil de brots, bròquil italià i bròquil americà perquè no tenen tant d'ús i no s'identificarien tan fàcilment amb el concepte.

S'aproven també els termes relacionats bròquil (amb el sinònim bròquil verd) i bròquil blanc (com a sinònim del terme normatiu coliflor) pels motius següents:

·tot i que bròquil es recull al diccionari normatiu amb una definició genèrica, com a nom comú de qualsevol hortalissa pertanyent a Brassica oleracea var. botrytis, tots els especialistes en horticultura consultats constaten que en algunes zones del domini lingüístic s'utilitza bròquil per a fer referència a un tipus concret d'aquesta varietat;

·en les zones en què utilitzen la denominació bròquil com a genèric, distingeixen els dos tipus de Brassica oleracea var. botryitis amb les formes bròquil blanc i bròquil verd, de manera que bròquil blanc és sinònim de coliflor i bròquil verd és sinònim de bròquil (en sentit restrictiu, aplicat únicament a la varietat de color verd).

S'acorda de fer constar en nota la forma bròcul, documentada al DCVB com a variant de bròquil, i les formes colflori i floricol, recollides al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com a variants de coliflor.

S'aprova també el terme conceptualment relacionat romanesco, manlleu de l'italià, substantivació de l'adjectiu homònim ("Della Roma attuale, dell'uso romano o degli abitanti della Roma di oggi"), pels motius següents:

·el manlleu es documenta en totes les llengües de referència, ja sigui com a substantiu en denominacions simples o com a adjectiu en denominacions sintagmàtiques;

·és una forma que s'adapta sense problemes al sistema fonicogràfic de la llengua catalana i que presenta una terminació formalment paral·lela a la de mots catalans com romesco (del llatí vulgar remĭscŭlu) o fiasco (denominació manllevada també de l'italià);

·és la denominació que utilitzen i que prioritzen els especialistes en horticultura consultats.

Es descarta la forma brocoflor, calc de l'anglès i del francès, creada a partir del truncament de bròcoli i coliflor, perquè en català no té cap ús.

ca brot d'origen alimentari, n m
ca BOA, n m sigla
es brote alimentario, n m
es brote de enfermedad de origen alimentario, n m
es brote de enfermedad transmitida por alimentos, n m
es brote de origen alimentario, n m
es BOA, n m sigla
fr éclosion d'origine alimentaire, n f
fr éclosion de maladie d'origine alimentaire, n f
fr flambée d'origine alimentaire, n f
fr flambée de maladie d'origine alimentaire, n f
fr foyer épidémique d'origine alimentaire, n m
fr toxi-infection alimentaire collective, n f
fr TIAC, n f sigla
it focolaio di origine alimentare, n m
pt surto de origem alimentar, n m
en food outbreak, n
en foodborne disease outbreak, n
en foodborne illness outbreak, n
en foodborne outbreak, n
en FBO, n sigla
de lebensmittelbedingter Krankheitsausbruch, n m
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida lletra a lletra**

Definició

Aparició inesperada d'una malaltia en dues o més persones després d'ingerir un mateix aliment que, d'acord amb les proves epidemiològiques, contenia un agent perjudicial.

Nota

1. Un brot d'origen alimentari sovint és degut a l'ús de matèries primeres contaminades, a la no aplicació de les bones pràctiques d'higiene o a la contaminació creuada.
2. Els brots d'origen alimentari es consideren malalties de declaració obligatòria.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brot d'origen alimentari (sigla BOA)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma brot d'origen alimentari, juntament amb la sigla BOA.

Criteris aplicats

Pel que fa a brot d'origen alimentari:

·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu brot ("Manifestacions inicials d'un fenomen que pot escampar-se per una comunitat o una societat", segons el diccionari normatiu, que en l'àmbit sanitari se sobreentén que fa referència a una malaltia) i el complement de nom d'origen alimentari, que indica la naturalesa del brot.

·És una forma descriptiva, que s'identifica bé amb el concepte.

·És la denominació habitual del concepte.

·Té l'aval de la majoria dels especialistes.

·Es documenta paral·lelament en castellà (brote de origen alimentario), en francès (éclosion d'origine alimentaire o flambée d'origine alimentaire), en italià (focolaio di origine alimentare) i en portuguès (surto de origem alimentar).

Quant a la forma BOA:

·És la sigla catalana corresponent a la denominació completa del terme.

·Es documenta en textos especialitzats de l'àmbit.

·En altres llengües també s'utilitzen sigles pròpies.

Formes desestimades

-brot alimentari: Aquesta forma també s'utilitza molt i és motivada, però la forma aprovada és més explicativa i té més suport entre els especialistes.

[Acta 696, 19 de setembre de 2022]

ca brownie [en], n m
es brownie
fr brownie
fr carré
fr carré au chocolat
it brownie
pt brownie
en brownie

Cereals

Definició

Pastís de xocolata i nous o una altra mena de fruita seca, amb textura de bescuit, que se sol servir en porcions quadrades o rectangulars.

ca bus exprés, n m
ca autobús d'altes prestacions, n m sin. compl.
ca BRT, n m sigla
es autobús exprés, n m
es sistema de autobus exprés, n m
es BRT, n m sigla
fr bus à haut niveau de service [FRA], n m
fr service rapide par bus [CAN], n m
fr BHNS [FRA], m, f sigla
fr SRB [CAN], n m sigla
en bus rapid transit, n
en bus rapid transit service, n
en BRT, n sigla

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definició

Servei d'autobusos que ofereix unes condicions de freqüència, rapidesa i comoditat superiors a les del servei regular.

Nota

1. La sigla BRT, que correspon a l'equivalent anglès bus rapid transit, 'transport ràpid en autobús', es va crear seguint el model de la sigla LRT (light rapid transit, 'transport lleuger ràpid'), utilitzada per a designar un servei de tramvies de més capacitat i velocitat que els habituals.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme bus exprés (sin. compl. autobús d'altes prestacions; sigla BRT):

S'aprova la denominació bus exprés, amb el sinònim complementari autobús d'altes prestacions i amb la sigla BRT, pels motius següents:

Pel que fa al nom bus exprés,

·és una forma sintètica i transparent, que, per mitjà de l'adjectiu exprés, posa l'accent en la rapidesa del trajecte (segons el diccionari normatiu, un tren exprés és un tren que es deté solament en les parades principals del trajecte), justament la característica més destacada d'aquest servei d'autobusos;

·es documenta la marca Exprés.cat com el nom d'un servei d'autobusos d'aquestes característiques implantat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, fet que no es considera un inconvenient sinó a l'inrevés, ja que demostra l'adequació del nom;

·és una forma comprensible des d'altres llengües;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenta la forma anàloga en castellà.

Pel que fa al sinònim autobús d'altes prestacions,

·és una forma transparent, que subratlla l'existència d'un conjunt de característiques que fan superiors aquests autobusos als autobusos estàndard, amb la particularitat que altes prestacions s'associa sovint a la velocitat d'un vehicle (i, justament, la rapidesa a cobrir el trajecte és la característica principal d'aquest servei);

·es documenta àmpliament en textos d'especialitat i també de l'Administració;

·té l'aval dels especialistes;

·es documenten formes anàlogues en francès.

Pel que fa a la sigla BRT, que és la sigla anglesa,

·es tracta d'una sigla formalment justificada, per tal com s'oposa a la sigla LRT, també molt coneguda en l'àmbit (vegeu la nota del terme);

·es documenta àmpliament en textos d'especialitat per a fer referència a aquest concepte;

·és l'única sigla utilitzada pels especialistes.

[Acta 599, 16 de desembre de 2015]

ca brucel·la, n f
es brucela, n f
fr brucella, n f
en Brucella, n
nc Brucella
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de nom científic**

Ciències de la vida > Microbiologia, Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició

Gènere de bacteris de la família de les brucel·làcies, gramnegatius, aerobis, immòbils i en forma de coccobacil, que es troben en ovelles, cabres, vaques i cavalls, causants de brucel·losi en l'ésser humà i els animals.

Nota

La brucel·la es pot transmetre als humans, principalment, amb el consum de llet crua i productes lactis provinents d'animals malalts, especialment en països on no s'adopten mesures de sanejament ramader.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brucel·la

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma brucel·la.

Criteris aplicats

·És una adaptació de la forma Brucella (del nom de Sir David Bruce (1855-1931), metge escocès que va identificar el bacteri, i el sufix llatí de diminutiu -ella), nom científic del gènere que identifica aquests bacteris.

·És una forma ja documentada en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca brucel·la, n f
es brucela, n f
fr brucella, n f
en brucella, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de nom científic**

Ciències de la vida > Microbiologia, Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definició

Bacteri del gènere Brucella, de la família de les brucel·làcies, gramnegatiu, aerobi, immòbil i en forma de coccobacil, que es troba en ovelles, cabres, vaques i cavalls, causant de brucel·losi en l'ésser humà i els animals.

Nota

La brucel·la es pot transmetre als humans, principalment, amb el consum de llet crua i productes lactis provinents d'animals malalts, especialment en països on no s'adopten mesures de sanejament ramader.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brucel·la

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma brucel·la.

Criteris aplicats

·És una adaptació de la forma Brucella (del nom de Sir David Bruce (1855-1931), metge escocès que va identificar el bacteri, i el sufix llatí de diminutiu -ella), nom científic del gènere que identifica aquests bacteris.

·És una forma ja documentada en textos especialitzats i en obres lexicogràfiques.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca brucel·losi, n f
ca febre de Malta, n f sin. compl.
es brucelosis, n f
es fiebre de Malta, n f
fr brucellose, n f
fr fièvre de Malte, n f
fr fièvre méditerranéenne, n f
fr fièvre ondulante, n f
en brucellosis, n
en Malta fever, n
en Mediterranian fever, n
en undulant fever, n
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Malaltia infecciosa causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja i es pot transmetre a les persones, caracteritzada per una simptomatologia diversa amb quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

Nota

La denominació febre de Malta s'utilitza especialment per a fer referència a la brucel·losi provocada per l'espècie Brucella melitensis, que afecta sobretot les cabres i les ovelles i és la primera que es va aïllar en persones que patien la malaltia.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme brucel·losi (sin. compl. febre de Malta)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes brucel·losi i, com a sinònim complementari, febre de Malta.

Criteris aplicats

Pel que fa a brucel·losi:

·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació a partir del nucli brucel·la (nom del bacteri que causa la malaltia) i el sufix d'origen grec -osi, que indica, d'acord amb el diccionari normatiu, "un estat patològic" i que s'utilitza, més específicament, per a formar noms de malalties infeccioses o parasitàries (a partir del nom de l'agent infecciós o del paràsit).(1)

·És una forma ja àmpliament documentada en textos especialitzats i en obres terminològiques i lexicogràfiques.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Quant a febre de Malta:

·És una forma lingüísticament adequada, utilitzada sovint com a genèric (sinònim de brucel·la) i, més especialment, per a fer referència a la malaltia provocada per l'espècie Brucella melitensis, que és la primera que es va aïllar en persones (l'any 1886), concretament en soldats britànics establerts a l'illa de Malta (l'epítet del nom científic del bacteri, melitensis, significa 'de Malta').

·És una forma ja documentada en textos especialitzats i en obres terminològiques i lexicogràfiques.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

-brucel·liasi: Aquesta forma té molt poc ús i, a més, s'allunya del criteri sobre malalties parasitàries aprovat pel Consell Supervisor l'any 2000, basat en les recomanacions internacionals promulgades per l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i la Federació Mundial de Parasitòlegs (WFP), que proposa escriure els noms de les malalties parasitàries amb el sufix -osi.

-febre de l'avortament; febre de Bang; febre de Gibraltar; febre ondulant; febre de Río Grande; febre de Xipre: Aquestes formes estan actualment en desús.

(1) L'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i la Federació Mundial de Parasitòlegs (WFP) recomanen formar els noms de les malalties parasitàries amb el sufix -osi, encara que en l'ús s'han imposat sovint els noms acabats en -asi o -iasi. Aquesta mateixa recomanació figura en el document Criteris per a la denominació de malalties parasitàries <arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-malalties-parasitaries.pdf>, aprovat pel Consell Supervisor en la sessió del 27 de gener de l'any 2000, en què es donen indicacions diverses per a establir el nom d'aquestes malalties en català.

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota