aspersor
aspersor
Enginyeria hidràulica
- ca aspersor, n m
- es aspersor
- en sprinkler
Enginyeria hidràulica
Definició
Aparell que projecta l'aigua amb una certa pressió en forma de pluja, utilitzat en el ^regatge per aspersió^.
aspiració
aspiració
Enginyeria hidràulica
- ca aspiració, n f
- es aspiración
- en suction
Enginyeria hidràulica
Definició
Acció de conduir un líquid cap a l'interior de la cambra d'una ^bomba^, per l'efecte de succió que provoca el gir d'un ^rodet^ o el desplaçament mecànic de pistons, d'engranatges, de pales, etc.
assaig
assaig
Enginyeria de la construcció
- ca assaig, n m
- es ensayo
- en experimental test
Enginyeria de la construcció
Definició
Experiment estandarditzat a què se sotmet un material de construcció o un element constructiu per a caracteritzar-ne determinades propietats mecàniques o fisicoquímiques o per a verificar-ne la idoneïtat.
Es denomina assaig de laboratori quan l'assaig es duu a terme efectivament en un laboratori especialitzat sobre provetes o mostres preparades, o bé assaig in situ, quan es duu a terme en el lloc on es troba l'element o el material estudiat.
Es denomina assaig de laboratori quan l'assaig es duu a terme efectivament en un laboratori especialitzat sobre provetes o mostres preparades, o bé assaig in situ, quan es duu a terme en el lloc on es troba l'element o el material estudiat.
assaig accelerat
assaig accelerat
Enginyeria de la construcció
- ca assaig accelerat, n m
- es ensayo acelerado
- en accelerated test
Enginyeria de la construcció
Definició
Assaig que reprodueix de manera artificialment accelerada els efectes d'un procés temporal d'atac o de deteriorament.
assaig brasiler
assaig brasiler
Enginyeria de la construcció
- ca assaig brasiler, n m
- es ensayo brasileño
- en Brazilian test
Enginyeria de la construcció
Definició
Assaig mecànic que té per finalitat determinar la resistència a la tracció indirecta del formigó endurit.
Es duu a terme amb provetes cilíndriques de 15 × 30 cm que se sotmeten a un esforç de compressió al llarg de dues generatrius diametralment oposades (tracció transversal indirecta).
Es duu a terme amb provetes cilíndriques de 15 × 30 cm que se sotmeten a un esforç de compressió al llarg de dues generatrius diametralment oposades (tracció transversal indirecta).
assaig càntabre
assaig càntabre
Enginyeria del transport
- ca assaig càntabre, n m
- es ensayo cántabro
- en Cantabro test
Enginyeria del transport
Definició
Assaig que consisteix a mesurar la pèrdua de pes que experimenta una proveta Marshall després d'introduir-la a la màquina de Los Angeles, sense la càrrega de boles d'acer, i sotmetre-la a un nombre determinat de revolucions, segons la norma NLT-352, i que s'utilitza per a la ^dosificació^ de les mescles poroses o drenants.
assaig CBR
assaig CBR
Enginyeria del transport
- ca assaig CBR, n m
- es ensayo CBR
- en CBR test
Enginyeria del transport
Definició
Assaig que consisteix a sotmetre una mostra del ^sòl^ que constitueix una ^esplanada^, compactada amb la ^humitat òptima^ i amb l'energia desitjada, que s'ha mantingut submergida en aigua durant quatre dies, a la penetració d'un pistó cilíndric que es desplaça a una velocitat uniforme, a fi d'estimar la ^capacitat portant^ de l'esplanada.
Addicionalment s'hi mesura l'eventual inflament del sòl, segons la norma UNE 103502. Mitjançant aquest assaig s'obté l'^índex CBR^.
Addicionalment s'hi mesura l'eventual inflament del sòl, segons la norma UNE 103502. Mitjançant aquest assaig s'obté l'^índex CBR^.
Nota
- CBR és la sigla corresponent al terme anglès California bearing ratio ('índex CBR').
assaig d'alliberament de tensions
assaig d'alliberament de tensions
Enginyeria de la construcció
- ca assaig d'alliberament de tensions, n m
- es ensayo de liberación de tensiones
Enginyeria de la construcció
Definició
Assaig que té com a objectiu la mesura de l'estat tensional existent en una peça o en un element estructural i que es basa en la mesura de la deformació generada per una dissipació de les tensions provocada artificialment, com ara la formació d'un tall en el material.
assaig d'empremta
assaig d'empremta
Enginyeria del transport
- ca assaig d'empremta, n m
- es ensayo de huella
- en imprint test
Enginyeria del transport
Definició
Assaig que consisteix a controlar l'assentament de deu punts d'un ^sòl^ separats per uns quants metres, abans i després del pas d'un camió normalitzat, a fi de valorar la ^capacitat portant^ del sòl, segons la norma NLT-256.
El camió consta de dos eixos i de rodes del darrere bessones i té una càrrega de 10 t en l'eix posterior. La pressió de les rodes del darrere ha de ser de 0,7 a 0,8 MPa perquè la superfície de recolzament sigui equivalent a la d'un cercle de 300 mm de diàmetre. L'assaig d'empremta s'ha d'efectuar correlacionat amb l'^assaig de càrrega amb placa^ perquè els valors admissibles d'empremta seran aquells que garanteixin el resultat de la placa de càrrega.
El camió consta de dos eixos i de rodes del darrere bessones i té una càrrega de 10 t en l'eix posterior. La pressió de les rodes del darrere ha de ser de 0,7 a 0,8 MPa perquè la superfície de recolzament sigui equivalent a la d'un cercle de 300 mm de diàmetre. L'assaig d'empremta s'ha d'efectuar correlacionat amb l'^assaig de càrrega amb placa^ perquè els valors admissibles d'empremta seran aquells que garanteixin el resultat de la placa de càrrega.
assaig d'equivalència de sorra
assaig d'equivalència de sorra
Enginyeria del transport
- ca assaig d'equivalència de sorra, n m
- es ensayo de equivalente de arena
- en sand equivalence test
Enginyeria del transport
Definició
Assaig que consisteix a introduir una mostra d'^àrid^ fi en una proveta que prèviament s'ha omplert amb una solució floculant i, després de barrejar-los bé, es deixa reposar durant 20 min, segons la norma UNE-EN 933-8, a fi de valorar la netedat i la qualitat de l'àrid.
Al cap d'aquest temps l'àrid net s'haurà dipositat al fons; a la zona intermèdia es podran veure les partícules contaminants en suspensió, i a la superfície es podrà veure el líquid realment net. La relació entre l'altura de la superfície de l'àrid net i la de les partícules contaminants, expressada en tant per cent, defineix l'equivalència de sorra. En realitat, en aquest assaig es valoren la netedat i la qualitat de tot el material que passa pel tamís 5 UNE, és a dir, s'hi inclou una part de l'àrid gruixut i del fíl·ler.
Al cap d'aquest temps l'àrid net s'haurà dipositat al fons; a la zona intermèdia es podran veure les partícules contaminants en suspensió, i a la superfície es podrà veure el líquid realment net. La relació entre l'altura de la superfície de l'àrid net i la de les partícules contaminants, expressada en tant per cent, defineix l'equivalència de sorra. En realitat, en aquest assaig es valoren la netedat i la qualitat de tot el material que passa pel tamís 5 UNE, és a dir, s'hi inclou una part de l'àrid gruixut i del fíl·ler.
