Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  auscultació, n f
  • es  auscultación
  • fr  auscultation
  • en  auscultation

Infermeria

Definició
Examen físic que consisteix a escoltar els fenòmens acústics produïts pels òrgans, especialment les vísceres abdominals i toràciques, efectuat amb finalitats diagnòstiques.
  • ca  auscultació, n f
  • es  auscultación, n f
  • en  auscultation

Fisioteràpia

Definició
Mètode d'exploració física consistent a escoltar els fenòmens acústics produïts pels òrgans, especialment les vísceres abdominals i toràciques.
  • ca  autisme, n m
  • es  autismo
  • en  autism

Neurociència

Definició
Polarització de tot el psiquisme de l'individu cap al seu interior, amb pèrdua de contacte amb el món circumdant.
  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo
  • es  trastorno del espectro autista
  • es  TEA sigla
  • en  autism
  • en  autism spectrum disorder
  • en  ASD sigla

Neurociència

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Nota

  • El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.

    Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
  • ca  trastorn de l'espectre autista, n m
  • ca  autisme, n m sin. compl.
  • ca  TEA, n m sigla
  • es  autismo, n m
  • es  trastorno del espectro autista, n m
  • es  TEA, n m sigla
  • fr  autisme, n m
  • fr  trouble du spectre autistique, n m
  • fr  TSA, n m sigla
  • en  autism, n
  • en  autism spectrum disorder, n
  • en  ASD, n sigla
  • de  Autismus, n m

Psiquiatria

Definició
Trastorn del neurodesenvolupament que es manifesta des de la primera infància, caracteritzat per un dèficit persistent en les habilitats sociocomunicatives no atribuïble a un retard del desenvolupament i per patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius.

Nota

  • 1. El dèficit en les habilitats sociocomunicatives es manifesta a través d´una alteració simultània de: 1. la reciprocitat social i emocional; 2. la comunicació no verbal; i 3. el desenvolupament i el manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.

    Pel que fa als patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, s´han de donar, com a mínim, dos dels indicadors següents: 1. parla, moviment o manipulació d'objectes estereotipats o repetitius; 2. excessiva fixació en les rutines, patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal, o excessiva resistència al canvi; 3. interessos molt restrictius, fixos, i d'intensitat desmesurada; i 4. hiperreactivitat o hiporeactivitat davant els estímuls sensorials, o interès inusual per aspectes sensorials de l'entorn.
  • 2. Clàssicament, el trastorn de l'espectre autista es designava amb la denominació autisme.
  • ca  autoacusació, n f
  • es  autoacusación, n f
  • fr  auto-accusation, n f
  • en  self-accusation, n
  • de  Selbstbeschuldigung, n f

Psiquiatria

Definició
Acusació que un individu es fa a si mateix com a resultat d'un sentiment de culpabilitat profund.
  • ca  autoaglutinina, n f
  • es  autoaglutinina
  • fr  autoagglutinine
  • en  autoagglutinin

Immunologia

Definició
Autoanticòs que aglutina in vitro els elements cel·lulars propis d'un individu.
  • ca  autoajuda, n f
  • es  autoayuda
  • fr  autoassistance
  • en  self-help

Infermeria

Definició
Conjunt d'accions que duu a terme una persona a fi d'obtenir els mitjans necessaris per a fer front als problemes personals o emocionals.
  • ca  autoanticòs, n m
  • es  autoanticuerpo
  • fr  autoanticorps
  • en  autoantibody

Immunologia

Definició
Anticòs que reconeix un autoantigen.
  • ca  autoanticòs calent, n m
  • es  autoanticuerpo caliente
  • fr  anticorps chaud
  • en  warm antibody

Immunologia

Definició
Autoanticòs que reconeix un autoantigen i hi reacciona al voltant dels 36°C.