aroma
aroma
Seguretat alimentària
- ca aroma, n f
- ca aromatitzant, n m
- es aroma, n m
- es aromatizante, n m
- fr agent aromatisant, n m
- fr aromatisant, n m
- fr arôme, n m
- en flavoring, n
- en flavoring agent, n
- en flavouring, n var. ling.
- en flavouring agent, n var. ling.
Seguretat alimentària
Definició
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix intencionadament a un aliment per a donar-li olor o sabor o bé modificar-ne els que ja té.
Nota
- 1. Les aromes són ingredients i, com a tals, han de figurar al llistat d'ingredients de l'etiquetatge del producte.
- 2. Les aromes no s'acostumen a consumir per separat.
- 3. Les aromes que s'utilitzen a la Unió Europea han de ser avaluades i autoritzades per a confirmar que són segures en les quantitats utilitzades.
- 4. Es distingeixen diferents categories d'aromes en funció del mètode d'obtenció i de les característiques que presenten: substàncies aromatitzants, preparats aromatitzants, aromes obtingudes per mitjà de procediments tèrmics, aromes de fum, precursors d'aromes, mescles d'aromes i aromes que no es classifiquen en cap de les categories anteriors.
- 5. Les aromes es consideren ingredients tecnològics.
- 6. És una aroma la quinina que s'afegeix a la tònica per a donar-hi un gust amarg característic.
aromatasa
aromatasa
Sinologia
- ca aromatasa, n f
- ca monooxigenasa inespecífica, n f
- es aromatasa
- fr aromatase
- it aromatase
- en aromatase
- en unspecific monooxygenase
Sinologia
Definició
Enzim del reticle endoplasmàtic que catalitza les últimes fases de la síntesi dels estrògens.
Nota
- L'aromatasa converteix els andrògens en estrògens.
aromatitzant
aromatitzant
Seguretat alimentària
- ca aroma, n f
- ca aromatitzant, n m
- es aroma, n m
- es aromatizante, n m
- fr agent aromatisant, n m
- fr aromatisant, n m
- fr arôme, n m
- en flavoring, n
- en flavoring agent, n
- en flavouring, n var. ling.
- en flavouring agent, n var. ling.
Seguretat alimentària
Definició
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix intencionadament a un aliment per a donar-li olor o sabor o bé modificar-ne els que ja té.
Nota
- 1. Les aromes són ingredients i, com a tals, han de figurar al llistat d'ingredients de l'etiquetatge del producte.
- 2. Les aromes no s'acostumen a consumir per separat.
- 3. Les aromes que s'utilitzen a la Unió Europea han de ser avaluades i autoritzades per a confirmar que són segures en les quantitats utilitzades.
- 4. Es distingeixen diferents categories d'aromes en funció del mètode d'obtenció i de les característiques que presenten: substàncies aromatitzants, preparats aromatitzants, aromes obtingudes per mitjà de procediments tèrmics, aromes de fum, precursors d'aromes, mescles d'aromes i aromes que no es classifiquen en cap de les categories anteriors.
- 5. Les aromes es consideren ingredients tecnològics.
- 6. És una aroma la quinina que s'afegeix a la tònica per a donar-hi un gust amarg característic.
arpó
arpó
Sinologia
- ca arpó, n m
- es arpón
- fr harpon
- it ago
- it uncino
- en needle
- en wire
Sinologia
Definició
Fil metàl·lic que s'utilitza per al marcatge de lesions mamàries no palpables.
Nota
- Hi ha tres tipus d'arpó diferents: l'arpó de Homer, que té forma de lletra jota; l'arpó de Hawkins, que té forma d'ham, i l'arpó de Kopans, que té forma de lletra ics.
arquicerebel
arquicerebel
Neurociència
- ca arquicerebel, n m
- ca vestibulocerebel, n m sin. compl.
- es arquicerebelo
- es vestibulocerebelo
- en archicerebellum
- en vestibulocerebellum
Neurociència
Definició
Porció del cerebel constituïda pel lòbul floculonodular i les seves connexions principals, les quals l'uneixen amb els nuclis vestibulars i amb els nuclis de la formació reticular.
Nota
- L'arquicerebel és la porció del cerebel d'origen filogenètic més antic.
arquicòrtex
arquicòrtex
Neurociència
- ca arquicòrtex, n m
- ca arquipal·li, n m sin. compl.
- es arqueocorteza
- es arquipalio
- en archicortex
- en archipallium
Neurociència
Definició
Porció de l'al·locòrtex constituïda per l'escorça de l'hipocamp i l'escorça de la circumvolució dentada, que presenta una estructura histològica de tres capes.
Nota
- L'arquicòrtex és la porció de l'escorça cerebral d'origen filogenètic més antic.
arquipal·li
arquipal·li
Neurociència
- ca arquicòrtex, n m
- ca arquipal·li, n m sin. compl.
- es arqueocorteza
- es arquipalio
- en archicortex
- en archipallium
Neurociència
Definició
Porció de l'al·locòrtex constituïda per l'escorça de l'hipocamp i l'escorça de la circumvolució dentada, que presenta una estructura histològica de tres capes.
Nota
- L'arquicòrtex és la porció de l'escorça cerebral d'origen filogenètic més antic.
arquitectura neural
arquitectura neural
Neurociència
- ca arquitectura neural, n f
- es arquitectura neural
- en neural architecture
Neurociència
Definició
Xarxa de circuits que s'estableix entre les projeccions dendrítiques i axonals que connecten entre si les neurones del sistema nerviós.
arreflèxia
arreflèxia
Neurociència
- ca arreflèxia, n f
- es arreflexia
- en areflexia
Neurociència
Definició
Abolició de les respostes reflexes miotàtiques a l'estirament tendinós que es manifesta com un signe neurològic de patologies que afecten algun punt de l'arc reflex.
Nota
- Quan es produeix arreflèxia l'afectació de l'arc reflex pot situar-se a nivell de la via aferent, de la integració central o de la via eferent.
arrel
arrel
Anatomia humana
- ca arrel, n f
- es raíz
- en root
Anatomia humana