Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  al·loantigen, n m
  • es  aloantígeno
  • fr  alloantigène
  • en  alloantigen

Immunologia

Definició
Antigen d'individus d'una mateixa espècie, que presenta polimorfisme genètic i és capaç de desencadenar una resposta immunitària dels limfòcits amb una dotació al·lèlica diferent per a aquest gen.

Nota

  • Per exemple, els grups sanguinis i els antígens HLA.
  • ca  al·loantisèrum, n m
  • es  aloantisuero
  • en  alloantiserum

Immunologia

Definició
Antisèrum que conté anticossos dirigits contra al·loantígens.
  • ca  al·locòrtex, n m
  • es  alocorteza
  • en  allocortex

Neurociència

Definició
Porció de l'escorça cerebral que forma part del sistema límbic relacionada estretament amb les funcions de memòria, d'aprenentatge i de comportament emocional.

Nota

  • L'al·locòrtex se subdivideix en l'arquicòrtex, el paleocòrtex i el mesocòrtex, que difereixen en el nombre de capes que els formen.
  • ca  al·lodínia, n f
  • es  alodinia
  • en  allodynia

Neurociència

Definició
Dolor produït per un estímul que habitualment no estimula els nociceptors.

Nota

  • L'al·lodínia apareix com a símptoma en certes neuropaties perifèriques.
  • ca  al·lodínia, n f
  • es  alodinia, n f
  • en  allodynia

Fisioteràpia

Definició
Dolor secundari a un estímul que normalment no desencadena dolor.
  • ca  al·loempelt, n m
  • ca  empelt al·logènic, n m sin. compl.
  • es  aloinjerto
  • fr  allogreffe
  • fr  transplantation allogénique
  • en  allogenic graft
  • en  allograft

Immunologia

Definició
Empelt entre individus al·logènics.
  • ca  al·loempelt, n m
  • ca  homoempelt, n m
  • ca  empelt al·logènic, n m sin. compl.
  • es  aloinjerto, n m
  • es  homoinjerto, n m
  • es  injerto alogénico, n m
  • en  allogenic graft, n
  • en  allograft, n
  • en  homograft, n
  • en  homologous graft, n

Bioètica

Definició
Empelt procedent d'un donant de la mateixa espècie que el receptor.
  • ca  al·loestèsia, n f
  • ca  al·loquestèsia, n f sin. compl.
  • es  alaquestesia
  • es  alestesia
  • es  alostesia
  • en  allesthesia

Neurociència

Definició
Trastorn de la sensibilitat associat amb pèrdues sensitives en el qual un estímul dolorós o una sensació tàctil, visual o auditiva que s'aplica en la meitat del cos on hi ha la pèrdua sensitiva és experimentat en la zona corresponent del costat oposat.

Nota

  • Per exemple, l'al·loestèsia visual es manifesta en un desplaçament de la imatge cap a l'hemicamp visual sa en pacients amb hemianòpsia d'atenció.
  • ca  al·loficocianina, n f
  • ca  APC, n f sigla
  • es  aloficocianina
  • es  APC sigla
  • fr  allophycocyanine
  • fr  APC sigla
  • en  allophycocyanine
  • en  APC sigla

Immunologia

Definició
Fluorocrom que té un màxim d'emissió de color vermell emprat en immunofluorescència, normalment en forma de conjugat amb anticossos.

Nota

  • La sigla APC prové de l'anglès allophycocyanine.
  • ca  al·logènic -a, adj
  • es  alogénico
  • fr  allogénique
  • en  allogeneic
  • en  allogenic

Immunologia

Definició
Relatiu o pertanyent a variants genètiques generades dins d'una mateixa espècie.

Nota

  • Les diferències genètiques entre organismes al·logènics són suficients per a causar una interacció antigènica.