Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anàlisi de superfícies de tendència, n f
  • es  análisis de superficies de tendencia
  • en  trend surface analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística

Definició
Mètode d'interpolació de superfícies consistent a ajustar per regressió una superfície polinòmica a un conjunt de punts de mostreig.

Nota

  • 1. El resultat obtingut per ajust per mínims quadrats és una superfície que minimitza la desviació dels valors interpolats respecte dels valors originals, per bé que no es tracta d'un mètode d'interpolació exacta, ja que no reprodueix els valors originals i, per tant, la superfície generada no passa pels punts originals.

    2. L'anàlisi de superfícies de tendència és un mètode senzill per a descriure la variació espacial sobre grans extensions, i s'utilitza principalment per a identificar tendències a partir de les dades mostrals, més que per a modelitzar acuradament una superfície, ja que no té en compte aspectes com l'autocorrelació espacial ni l'estacionarietat de la variació espacial, i és molt sensible a la presència de valors extrems en les dades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de superposició espacial, n f
  • es  análisis de superposición espacial
  • en  spatial overlay analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definició
Anàlisi espacial de caràcter geomètric que relaciona els elements d'una classe d'elements d'un conjunt de dades geoespacials amb els d'una altra classe d'elements del mateix o d'un altre conjunt de dades geoespacials des del punt de vista de la coincidència en l'espai.

Nota

  • Segons els tipus d'elements de cada classe d'elements, la coincidència en l'espai es pot resoldre com a relació espacial de contenció, de manera que l'operació consisteix simplement a identificar els elements d'una classe que corresponen als de l'altra (per exemple, en el cas de punts que representen adreces i àrees que representen districtes), o bé cal resoldre-la com una relació espacial de cavalcament, de manera que l'operació consisteix a calcular la intersecció geomètrica dels elements originals d'ambdues classes d'elements per tal de produir nous elements que explicitin la pertinença i l'abast del cavalcament (per exemple, en el cas de línies que representen carreteres i àrees que representen termes municipals).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi focal, n f
  • ca  anàlisi de veïnat, n f sin. compl.
  • es  análisis de vecindario
  • es  análisis focal
  • en  focal analysis
  • en  neighborhood analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definició
Anàlisi ràster que utilitza funcions focals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de visibilitat, n f
  • ca  anàlisi de conques visuals, n f sin. compl.
  • es  análisis de cuencas visuales
  • es  análisis de visibilidad
  • en  viewshed analysis
  • en  visibility analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny

Definició
Anàlisi basada en models digitals d'elevacions que determina les àrees visibles des d'un conjunt de punts d'observació donats.

Nota

  • Segons els programes i les opcions, el resultat d'una anàlisi de visibilitat pot ser binari (simple indicació de visible o de no visible), acumulat (quants punts d'observació veuen cada àrea) o categoritzat (quins punts d'observació veuen cada àrea). Igualment, se sol disposar d'opcions per a ajustar l'altura del punt d'observació (per exemple, afegint l'altura d'una torre de guaita) i l'altura de l'objectiu segons la coberta del sòl (per exemple, afegint l'altura mitjana de les capçades dels arbres o dels edificis), com també els angles de visió horitzontal i vertical i la distància visual d'interès mínima i màxima.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de xarxes, n f
  • es  análisis de redes
  • en  network analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definició
Anàlisi espacial basada en la teoria de grafs que resol problemes específics de les xarxes d'elements lineals utilitzant totalment o parcialment la relació de connectivitat.

Nota

  • Entre la varietat d'anàlisis de xarxes, es pot diferenciar entre les anàlisis basades exclusivament en la connectivitat (per exemple, el traçat de xarxes per a determinar les parts connexes d'una xarxa) i les que incorporen a l'anàlisi l'acumulació d'algun atribut associat als elements de la xarxa (per exemple, l'anàlisi de rutes òptimes).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi del gradient de vora, n f
  • es  análisis del gradiente de borde
  • en  edge gradient analysis
  • en  EGA sigla

Fotogrametria

Definició
Tècnica de detecció de vores que opera comparant el gradient entre un píxel i cadascun dels seus veïns amb el gradient radial, que obté com a resultat de la corba de funció d'expansió de vora.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  anàlisi del moviment, n f
  • es  análisis del movimiento
  • en  motion analysis

Fotogrametria

Definició
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l'estudi de seqüències d'imatges temporals incorporant-hi una dimensió addicional, que comprenen la detecció de moviments, la mesura de la profunditat, la segmentació d'objectes i la compressió de seqüències d'imatges.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  anàlisi del servei més proper, n f
  • es  análisis del servicio más próximo
  • en  closest facility analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definició
Anàlisi de xarxes que determina la localització o localitzacions més pròximes d'un recurs o d'un servei a un punt o un conjunt de punts de la xarxa d'acord amb el cost escollit.

Nota

  • Entre les opcions o restriccions que habitualment es poden aplicar a l'anàlisi del servei més proper hi ha el nombre de localitzacions que cal cercar, el màxim cost acumulat admissible (per exemple, 5 o 10 minuts per a un servei d'emergència) i si la direcció de desplaçament sobre la xarxa ha de ser des de la localització del servei o vers ella.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi del veí més proper, n f
  • es  análisis del vecino más próximo
  • en  nearest neighbor analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial

Definició
Anàlisi espacial de caràcter estadístic utilitzat per a determinar el patró de distribució espacial d'un conjunt de punts, basat en el càlcul de la distància entre cada punt i el seu veí més proper.

Nota

  • 1. L'anàlisi del veí més proper compara la distribució de valors observada d'aquestes distàncies amb distribucions de probabilitat teòriques com la distribució de Poisson, que correspon a la situació de completa aleatorietat espacial.

    2. El patró de distribució espacial pot ser agrupat, aleatori o regular.

    3. L'anàlisi del veí més proper va ser ideat a mitjan dècada de 1950 en el camp de l'ecologia i adoptat en geografia quantitativa a partir dels treballs de Dacey l'any 1960.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi digital d'imatges, n f
  • es  análisis digital de imágenes
  • en  digital image analysis

Teledetecció > Classificació

Definició
Conjunt de procediments per a extreure informació d'imatges de teledetecció, combinades o no amb altres dades, com elevacions, pendents, dades de camp, etc.

Els tipus de productes més freqüentment obtinguts mitjançant anàlisi digital d'imatges són noves bandes2 (imatges quantitatives) o mapes temàtics (mapes quantitatius i mapes categòrics). Per a l'obtenció de noves bandes hom acudeix a diverses tècniques, algunes de propòsit general (com les transformacions de model de color HSI1 o CMYK), d'altres relacionades amb la reducció del volum de dades (com l'ACP, l'anàlisi discriminant, la compressió amb pèrdua o les reduccions del color) i altres relacionades amb el càlcul d'índexs (com els índexs de vegetació, l'índex d'humitat de la transformació de Kauth-Thomas o l'NDSI). D'altra banda, per a l'obtenció de mapes quantitatius empren tècniques específiques com l'InSAR, els càlculs de temperatura de la superfície, els models d'evapotranspiració, etc., de vegades basades en les noves bandes anteriorment esmentades. Per a l'obtenció de mapes categòrics hom acudeix a les diverses tècniques de classificació digital d'imatges, i també és freqüent que alguns dels productes quantitatius obtinguts per les tècniques esmentades anteriorment (índexs d'humitat, imatges comprimides amb pèrdua, etc.) entrin com a noves variables (com si fossin noves bandes) en els processos de classificació. Finalment, hi ha mètodes mixtos, com l'anàlisi lineal de mescles espectrals, que, si bé produeixen imatges quantitatives, aquestes imatges estan fortament vinculades a categoritzacions de l'espai.

Vegeu també anàlisi visual d'imatges.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6