Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  angiotensina, n f
  • ca  angiotonina, n f sin. compl.
  • ca  hipertensina, n f sin. compl.

Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Polipèptid present a la sang i format per acció catalítica de la renina sobre un precursor inactiu, l'angiotensinogen. Primerament es forma el decapèptid angiotensina I, inactiu, del qual deriva l'angiotensina II, octapèptid que té una enèrgica acció hipertensora, per vasoconstricció arteriolar, i provoca la secreció d'aldosterona. L'angiotensina II, per hidròlisi, dona lloc a l'heptapèptid angiotensina III, que té menor poder hipertensor, però és més actiu sobre la glàndula suprarenal i provoca una major secreció d'aldosterona.

Nota

  • La denominació hipertensina es considera obsoleta.
  • ca  angiòtrib, n m
  • ca  vasòtrib, n m sin. compl.
  • es  angiotribo, n m
  • fr  angiotribe, n m
  • fr  vasotribe, n m
  • en  angiotribe, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia vascular, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Pinces especialment fortes, emprades quan cal prémer un teixit que conté una artèria que sagna.
  • ca  angiotrípsia, n f
  • ca  vasotrípsia, n f sin. compl.

Angiologia, Cirurgia > Cirurgia vascular

Definició
Procediment operatori d'hemostàsia que consisteix a ocloure els grans pedicles vasculars amb una pinça de gran pressió.
  • ca  angiotròfic -a, adj

Angiologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Relatiu o pertanyent a la nutrició vascular.
  • ca  angiïtis, n f
  • ca  angitis, n f sin. compl.
  • es  angeítis
  • es  angiitis
  • fr  angéite
  • en  angiitis

Ciències de la salut > Semiologia, Angiologia

Definició
Nom genèric de diverses malalties caracteritzades per la inflamació dels vasos sanguinis, arterials, capil·lars o venosos, amb obstrucció de la llum vascular i lesions isquèmiques del territori irrigat pels vasos afectats. El terme angiïtis és emprat, pròpiament, com a sinònim d'arteritis i de vasculitis. Algunes angiïtis o vasculitis són anomenades granulomatosis.
  • ca  angle alfa, n m

Oftalmologia

Definició
Angle format per la intersecció de la línia visual i l'eix òptic en el punt nodal. És positiu quan l'eix visual travessa la còrnia en el cantó nasal de l'eix òptic; és negatiu quan l'eix visual travessa la còrnia en el cantó temporal de l'eix òptic, i és nul quan ambdós eixos coincideixen.
  • ca  angle alveolar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Angle que formen el pla horitzontal i la línia que uneix la base de l'espina nasal amb el punt més prominent del cantell inferior de l'apòfisi alveolar del maxil·lar superior.
  • ca  angle auriculocranial, n m

Anatomia

Definició
Cadascun dels angles que tenen com a vèrtex comú el punt mitjà de la línia biauricular i com a límits una sèrie de línies rectes o radis que surten d'aquest vèrtex central i acaben: la primera en el prosti (radi alveolar), la segona en el nasi (radi nasal), la tercera en el bregma (radi bregmàtic), la quarta en el lambda (radi lambdàtic), la cinquena en l'ini (radi iníac) i la sisena en l'opisti (radi opistíac). Aquests diversos radis intercepten cinc angles: facial, entre els radis alveolar i nasal; frontal, entre els radis frontal i bregmàtic; parietal, entre els radis bregmàtic i lambdàtic; suprainíac o supracerebel·lós, entre els radis lambdàtic i iníac; i subiníac o cerebel·lós, entre els radis iníac i opistíac. La unió d'aquests dos darrers angles constitueix l'anomenat angle occipital total.
  • ca  angle basilar, n m

Anatomia

  • ca  angle beta, n m

Anatomia

Definició
Angle format per la línia que uneix l'hormi i l'ini, i la línia que uneix el bregma i l'hormi.