Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anecoic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Sense eco, com és el cas d'una cambra anecoica.
  • ca  atelèctasi congènita, n f
  • ca  anèctasi, n f sin. compl.
  • ca  apneumatosi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Pediatria, Pneumologia

Definició
Atelèctasi observada en fetus nascuts morts, en infants que durant el part han aspirat meconi o líquid àmnic fins als bronquis principals, o bé en nadons que presenten una paràlisi del centre respiratori per raó d'un traumatisme obstètric. Pot afectar completament ambdós pulmons o solament regions pulmonars més o menys extenses.
  • ca  anèfric -a, adj

Anatomia > Embriologia, Nefrologia

Definició
Que no té ronyons.
  • ca  anelectrotò, n m

Anatomia > Citologia, Neurologia

Definició
Canvi de l'excitabilitat i de la conductivitat d'un nervi o d'una cèl·lula muscular a les proximitats de l'ànode, durant el pas d'un corrent elèctric. Oposat a catalectrotò.
  • ca  anell, n m
  • ca  cicle, n m sin. compl.
  • es  anillo
  • fr  anneau
  • en  ring

Disciplines de suport > Química

Definició
Cadena tancada d'àtoms, que pot ésser formada per un nombre il·limitat d'àtoms, amb un mínim de tres. Els àtoms d'un anell poden ésser tots d'un mateix element (composts homocíclics) o de més d'un element (composts heterocíclics) i poden ésser situats tots en un mateix pla (cas dels composts orgànics aromàtics) o en plans diferents (cas, per exemple, del ciclohexà). Una mateixa molècula pot contenir diversos anells, els quals poden tenir, o no, un o diversos àtoms en comú. La presència o absència d'anells permet de classificar les substàncies orgàniques en alifàtiques (de cadena oberta) i cícliques (amb almenys un anell en llur molècula). La seva formació s'anomena ciclització.

Nota

  • La denominació cicle prové del grec kyklos 'cercle'.
  • ca  cos ciliar, n m
  • ca  anell colorat extern, n m sin. compl.
  • ca  aparell ciliar, n m sin. compl.
  • ca  zona ciliar, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Part anterior i gruixuda de la coroide de l'ull, en forma d'anell, situada immediatament darrere de l'iris; la seva cara externa s'aplica a l'escleròtica i la cara interna correspon a la túnica nerviosa de l'ull i, mitjançant aquesta, al cos vitri; consta de dues parts, el múscul ciliar i els processos ciliars.
Zona més exterior de les dues zones concèntriques de la cara anterior de l'iris. ((zona ciliar))
  • ca  zona pupil·lar, n f
  • ca  anell colorat intern, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Zona més interior de les dues de la cara anterior de l'iris.
  • ca  anell corneal de Kayser-Fleischer, n m
  • ca  anell de Fleischer-Strümpell, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Anell pigmentat, entre gris verdós i daurat, a la vora externa de la còrnia, que apareix, de forma més o menys visible a ull nu o bé amb seguretat per mitjà d'una làmpada de fenedura, en la major part de les persones afectades per la malaltia de Wilson amb afectació neurològica, produït pel dipòsit de grànuls de coure en la membrana de Descemet. També és observat en les condicions clíniques de reducció de la secreció biliar del coure, com és el cas de les colèstasis cròniques, especialment en la cirrosi biliar primària.
  • ca  anell d'Imlach, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Porció periinguinal del lligament rodó de l'úter, envoltada dels taps adiposos d'Imlach.
  • ca  esfínter del conducte de Wirsung, n m
  • ca  anell d'Ochsner, n m sin. compl.
  • ca  esfínter pancreàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Anell de fibres musculars llises a la part terminal del conducte de Wirsung, quan desemboca a l'ampul·la de Vater.