desplaçament cap al roig cosmològic
desplaçament cap al roig cosmològic
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca desplaçament cap al roig cosmològic, n m
- es desplazamiento al rojo cosmológico, n m
- fr décalage vers le rouge cosmologique, n m
- en cosmological redshift, n
-
sbl
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Desplaçament cap al roig provocat per l'expansió de l'univers.
Nota
-
El desplaçament cap al roig cosmològic s'utilitza per a determinar la velocitat de recessió de les galàxies, ja que el desplaçament de les línies espectrals és funció de la velocitat relativa entre la font i l'observador. A partir d'aquesta velocitat i aplicant la llei de Hubble és possible determinar la distància a què es troba una galàxia. Actualment s'han mesurat desplaçaments cap al roig cosmològic al voltant de
.
desplaçament cap al roig gravitatori
desplaçament cap al roig gravitatori
Relativitat, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca desplaçament cap al roig gravitatori, n m
- ca efecte Doppler gravitatori, n m
- ca desplaçament cap al roig gravitacional, n m sin. compl.
- ca efecte Doppler gravitacional, n m sin. compl.
- es desplazamiento al rojo gravitacional, n m
- es desplazamiento al rojo gravitatorio, n m
- es efecto Doppler gravitacional, n m
- es efecto Doppler gravitatorio, n m
- fr décalage d'Einstein, n m
- fr effet Doppler gravitationnel, n m
- en Einstein shift, n
- en gravitational Doppler effect, n
- en gravitational redshift, n
Relativitat, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Variació de la freqüència d'una ona electromagnètica provocada per una diferència de potencials gravitatoris entre l'emissor i l'observador.
Nota
-
Segons la relativitat general, la freqüència d'una radiació electromagnètica emesa per una font situada en un determinat camp gravitatori resulta disminuïda i, per tant, desplaçada cap al roig, per a un observador situat en un camp gravitatori menys intens. Quan els camps gravitatoris són febles, aquest canvi es pot aproximar per
onés la freqüència de l'ona,
i
són els valors del potencial gravitatori i
és la velocitat de la llum. Així, la variació relativa de la freqüència és proporcional a la diferència dels potencials.
dia
dia
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca dia, n m
- es día, n m
- fr jour, n m
- en day, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Interval de temps que triga la Terra a fer un gir al voltant del seu eix de rotació.
Nota
- En funció del punt extern que es pren com a referència per a la mesura d'un gir terrestre complet, resulten definicions diferents del dia, amb durades també diferents. Si la mesura de la rotació es fa respecte a estels molt allunyats, aleshores resulta el període de rotació de la Terra, que s'anomena simplement dia i que val 23 h 56 m 4,09 s. Molt sovint es pren com a punt de referència el punt vernal, i aleshores resulta el dia sideri; si es pren com a referència el disc solar, en resulta el dia solar. Si no s'especifica el contrari, habitualment es pren com a referència el valor del dia solar mitjà.
dia civil
dia civil
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca dia civil, n m
- es día civil, n m
- fr jour civil, n m
- en calendar day, n
- en civil day, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Unitat de mesura de temps que correspon habitualment al dia solar mitjà.
Nota
- L'instant de començament del dia civil a cada territori de la Terra és fixat per les autoritats locals, i s'acostuma a fer coincidir, de manera aproximada, amb la mitjanit local. A causa de les irregularitats de la rotació terrestre, ocasionalment les autoritats internacionals acorden afegir o treure un segon a la durada d'un dia concret per a mantenir la coordinació entre la rotació terrestre i el temps civil dins d'un marge de correspondència millor que un segon. Per tant, ocasionalment pot haver-hi dies civils de 86 399 o de 86 401 segons.
dia sideri
dia sideri
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca dia sideri, n m
- es día sideral, n m
- es día sidéreo, n m
- es tiempo sideral, n m
- fr jour sidéral, n m
- en sidereal day, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Interval de temps que triga la Terra a fer un gir al voltant del seu eix de rotació prenent com a referència el punt vernal.
Nota
- El dia sideri té un valor de 23 h 56 m 4,09 s en l'època J2000. Atès que el punt vernal es desplaça amb sentit retrògrad sobre l'equador celeste a causa de la precessió dels equinoccis, el dia sideri té una durada 0,01 segons més curta que el període de rotació de la Terra mesurat amb referència als estels llunyans. Ni el període de rotació de la Terra ni el dia sideri tenen durades estrictament estables, perquè la rotació de la Terra és irregular.
dia solar
dia solar
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca dia solar, n m
- es día solar, n m
- fr jour solaire, n m
- en solar day, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Interval de temps que triga la Terra a fer un gir al voltant del seu eix de rotació prenent com a referència el disc solar.
Nota
- El dia solar correspon al temps entre dos trànsits successius del Sol pel meridià de l'observador. La durada del dia solar és molt irregular, a causa de les variacions provocades pel moviment orbital de la Terra, per la inclinació de l'eix de rotació terrestre i, en menor mesura, per la irregularitat de la rotació terrestre. Aquest valor, que varia durant l'any, és el dia solar veritable; si, en canvi, es pren com a referència la durada mitjana del dia solar, resulta el dia solar mitjà, amb una durada de 24 hores. El dia solar veritable pot arribar a ser més de 20 segons més curt o més llarg que el dia solar mitjà. El dia solar comença amb la culminació superior del Sol; per tant, en astronomia tants els dies solars veritables com els dies solars mitjans comencen al migdia.
dia solar mitjà
dia solar mitjà
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca dia solar mitjà, n m
- es día solar medio, n m
- fr jour solaire moyen, n m
- en mean solar day, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Valor mitjà del dia solar al llarg d'un any, igual a 24 hores o a 84 600 segons.
diagrama de Hertzsprung-Russell
diagrama de Hertzsprung-Russell
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca diagrama de Hertzsprung-Russell, n m
- ca diagrama HR, n m sin. compl.
- es diagrama de Hertzsprung-Russell, n m
- es diagrama HR, n m
- fr diagramme de Hertzsprung-Russell, n m
- fr diagramme HR, n m
- en Hertzsprung-Russell diagram, n
- en HR diagram, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Diagrama en què generalment es representa en l'eix d'ordenades un indicador de la lluminositat d'un conjunt d'estels i en l'eix d'abscisses, un indicador de la seva temperatura.
Nota
- El diagrama de Hertzsprung-Russell va ser ideat per primera vegada de forma independent per E. Hertzsprung i per H. N. Russell a començament del segle XX. Des d'aleshores ha esdevingut una de les eines més poderoses de l'astrofísica, ja que permet mostrar i comprovar les idees sobre evolució i estructura estel·lar. L'eix vertical pot ser tant la lluminositat com la magnitud absoluta, o fins i tot la magnitud aparent si es representa el diagrama de Hertzsprung-Russell d'un cúmul d'estels situats a la mateixa distància. L'eix horitzontal pot ser la temperatura, la classe espectral o un índex de color. Quan se substitueix la lluminositat per la magnitud, absoluta o aparent, i la temperatura pel color, es tracta d'un diagrama color-magnitud. Quan es representen en un diagrama de Hertzsprung-Russell, els estels segueixen una distribució ben determinada; el 90 % es troben en la seqüència principal; per sobre de la seqüència principal es troben els estels gegants i supergegants i per sota, els estels subnans i els nans blancs. Cada punt del diagrama de Hertzsprung-Russell representa una massa, una composició química i una edat determinades. Així, és possible representar la trajectòria que segueix un estel d'una massa i una composició determinades al llarg de la seva vida o bé representar la posició d'estels de massa diferent amb la mateixa edat.
disc d'acreció
disc d'acreció
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca disc d'acreció, n m
- es disco de acreción, n m
- fr disque d'accrétion, n m
- en accretion disc, n
- en accretion disk, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Estructura aplanada i en rotació que es forma al voltant d'un objecte astronòmic que incorpora matèria procedent del seu entorn immediat.
Nota
- El material incorporat a l'objecte astronòmic central pot provenir d'un entorn difús o d'un altre astre proper, i pren forma de disc aplanat quan cau cap al centre segons trajectòries espirals. Aquestes trajectòries són governades per la gravitació i altres forces, com ara la viscositat, els camps magnètics o la pressió de radiació, entre altres. Els discos d'acreció apareixen en multitud de situacions astrofísiques diferents, com ara la formació estel·lar, els estels binaris amb intercanvi de massa o els nuclis actius de galàxies, com ara quàsars i objectes semblants.
disc dispers
disc dispers
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca disc dispers, n m
- ca disc difús, n m sin. compl.
- es disco difuso, n m
- es disco disperso, n m
- fr disque épars, n m
- en scattered disc, n
- en scattered disk, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Regió del sistema solar poc poblada que s'estén des del límit extern del cinturó de Kuiper fins a uns centenars d'unitats astronòmiques.
Nota
- Els objectes del disc dispers constitueixen un dels tres col·lectius principals d'objectes transneptunians. Actualment es coneixen una mica més d'un centenar d'objectes amb òrbites situades al disc dispers. El primer que va ser descobert va ser (15874) 1996 TL66, l'any 1996, i entre els seus membres més importants hi ha (136199) Eris, l'objecte transneptunià més gran descobert fins al moment, i (90377) Sedna.
