Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "xicons" dins totes les àrees temàtiques

lletsó palustre lletsó palustre

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó palustre, n m
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • nc  Taraxacum palustre (Lyons) Symons subsp. litophyllum (de Lange et Soest) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot

<Botànica > compostes / asteràcies>

lletsó palustre lletsó palustre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletsó palustre, n m
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • nc  Taraxacum palustre (Lyons) Symons subsp. litophyllum (de Lange et Soest) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

màstec màstec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

malaltia de Barraquer-Simons malaltia de Barraquer-Simons

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  malaltia de Barraquer-Simons
  • en  Barraquer-Simons disease

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques, i trastorns de la immunitat>

malva trilobada malva trilobada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva trilobada, n f
  • nc  Lavatera triloba L.
  • nc  Lavatera micans L. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

malva trilobada malva trilobada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malva trilobada, n f
  • nc  Lavatera triloba L.
  • nc  Lavatera micans L. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

marmosa de Simons marmosa de Simons

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  marmosa de Simons, n f
  • es  marmosa de Simons, n f
  • fr  opossum de Simons, n m
  • en  Simons's mouse opossum, n
  • de  Simons Zwergbeutelratte, n f
  • nc  Marmosa simonsi

<Mamífers > Didelfimorfs > Didèlfids>

Nota

  • El nom específic de Simons fa referència a Perry Oveitt Simons (1869-1901), col·leccionista i científic nord-americà.
marmosa de Simons marmosa de Simons

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  marmosa de Simons, n f
  • es  marmosa de Simons, n f
  • fr  opossum de Simons, n m
  • en  Simons's mouse opossum, n
  • de  Simons Zwergbeutelratte, n f
  • nc  Marmosa simonsi

<Mamífers > Didelfimorfs > Didèlfids>

Nota

  • El nom específic de Simons fa referència a Perry Oveitt Simons (1869-1901), col·leccionista i científic nord-americà.
moll de pilons moll de pilons

<Construcció > Obres públiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  moll de pilons, n m
  • ca  pantalà, n m
  • es  pantalán
  • it  diga su pali
  • en  jetty
  • en  pier
  • de  Anlegesteg

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Moll, generalment provisional, construït sobre estaques o pilons, que avança dins del mar.