Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

ca xicana, n f
es chicana
fr chicane
en chicane
en flush

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>

Definició

Successió de portes verticals d'una competició alpina.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca xicana, n f
es chicana
es chicane
fr chicane
en chicane

<Trànsit > Via > Parts>

Definició

Tram d'una via amb un traçat que, per mitjà d'abalisament, senyalització o construcció d'illots, rotondes, etc., trenca una recta amb la finalitat que els vehicles redueixin la velocitat, generalment en un tram en obres o en una via urbana.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca xicano | xicana, n m, f
es chicano | chicana, n m, f
fr chicano | chicana, n m, f
en Chicano, n

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició

Individu d'un poble originari de Mèxic, emigrat als Estats Units.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xicoia, n f
ca pixallits, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
ca xicoines, n f pl var. ling.
nc Taraxacum dissectum (Ledeb.) Ledeb.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xicoia, n f
ca pixallits, n m alt. sin.
ca xicoies, n f pl alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
ca xicoines, n f pl var. ling.
nc Taraxacum dissectum (Ledeb.) Ledeb.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca xicoies, n f pl
es diente de león, n m
fr pissenlits, n m pl
pt dente-de-leão, n m
en dandelion, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xicoira, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca xicoira amarga, n f sin. compl.
ca cagamuja, n f alt. sin.
ca endívia, n f alt. sin.
ca escarola, n f alt. sin.
ca escarola borda, n f alt. sin.
ca flor blava, n f alt. sin.
ca fuell, n m alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstec bord, n m alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca masteguera borda, n f alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira (gra), n f alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca xicoira de cafè, n f alt. sin.
ca xicoira verda, n f alt. sin.
ca xicoires, n f pl alt. sin.
ca agon, n m var. ling.
ca cama-rotja, n f var. ling.
ca camarroja, n f var. ling.
ca camarrotja, n f var. ling.
ca xacoina, n f var. ling.
ca xicoina, n f var. ling.
ca xicoines, n f pl var. ling.
ca xicorè, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
ca xicòria amarga, n f var. ling.
ca xicoria borda, n f var. ling.
ca xicòria de cafè, n f var. ling.
ca xicòries, n f pl var. ling.
nc Cichorium intybus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca xicoira, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca xicoira amarga, n f sin. compl.
ca cagamuja, n f alt. sin.
ca endívia, n f alt. sin.
ca escarola, n f alt. sin.
ca escarola borda, n f alt. sin.
ca flor blava, n f alt. sin.
ca fuell, n m alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstec bord, n m alt. sin.
ca màstecs, n m pl alt. sin.
ca masteguera borda, n f alt. sin.
ca mastegueres, n f pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira (gra), n f alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca xicoira de cafè, n f alt. sin.
ca xicoira verda, n f alt. sin.
ca xicoires, n f pl alt. sin.
ca agon, n m var. ling.
ca cama-rotja, n f var. ling.
ca camarroja, n f var. ling.
ca camarrotja, n f var. ling.
ca xacoina, n f var. ling.
ca xicoina, n f var. ling.
ca xicoines, n f pl var. ling.
ca xicorè, n f var. ling.
ca xicòria, n f var. ling.
ca xicòria amarga, n f var. ling.
ca xicoria borda, n f var. ling.
ca xicòria de cafè, n f var. ling.
ca xicòries, n f pl var. ling.
nc Cichorium intybus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca xicoira, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca masteguera, n f sin. compl.
ca masteguera borda, n f sin. compl.
ca xicoia, n f sin. compl.
ca xicoina, n f sin. compl.
ca xicoira amarga, n f sin. compl.
ca xicòria, n f sin. compl.
ca xicòria de cafè, n f sin. compl.
es achicoria
es camarroya
es chicoria
fr chicorée
fr chicorée amère
it radicchio
en chicory
en witloof
de Zichorie
la Cichorium intybus

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició

Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, d'arrel gruixuda, fulles basals i fulles caulinars, capítols blaus i fruits en aqueni.

Nota

Té virtuts tòniques i estomacals, emprada com a succedani del cafè.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca xifona, n f
es chifona
fr chifonne
en flowering shoot
en indian shot

Definició

Ram prim propi dels fruiters de drupa que pot tenir diferents borrons, dels quals el del final és vegetatiu i els laterals són de flor.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xicons" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició