Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "xaiada" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera glauca, n f alt. sin.
- ca cirialeres, n f pl alt. sin.
- ca escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluda, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicorn glauc, n m alt. sin.
- ca salicòrnia glauca, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca salsones, n f pl alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca sosa sabonera, n f alt. sin.
- ca sosa vera, n f alt. sin.
- ca ballaster, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- nc Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
- nc Arthrocnemum glaucum Ung.-Sternb. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença".
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ballester, n m
- ca cirialera, n f alt. sin.
- ca cirialera glauca, n f alt. sin.
- ca cirialeres, n f pl alt. sin.
- ca escorpinera, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca herba salada, n f alt. sin.
- ca mamelluda, n f alt. sin.
- ca mamelluts, n m pl alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca salada, n f alt. sin.
- ca salicorn dur, n m alt. sin.
- ca salicorn glauc, n m alt. sin.
- ca salicòrnia glauca, n f alt. sin.
- ca salsona revelluda, n f alt. sin.
- ca salsones, n f pl alt. sin.
- ca sosa, n f alt. sin.
- ca sosa dura, n f alt. sin.
- ca sosa grossa, n f alt. sin.
- ca sosa sabonera, n f alt. sin.
- ca sosa vera, n f alt. sin.
- ca ballaster, n m var. ling.
- ca salicor dur, n m var. ling.
- nc Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
- nc Arthrocnemum glaucum Ung.-Sternb. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença".
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bancada, n f
- ca camada, n f sin. compl.
- es almanta
- es entreliño
<Agricultura>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca barballera, n f
- ca arracada, n f sin. compl.
- ca gorgera, n f sin. compl.
- ca papada, n f sin. compl.
- es papada
- fr fanon
- en dewlap
- en double chin
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca barballera, n f
- ca arracada, n f sin. compl.
- ca gorgera, n f sin. compl.
- ca papada, n f sin. compl.
- es papada
- fr fanon
- en dewlap
- en double chin
<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca batada, n f
- ca cop de bat, n m
- es batazo
- es golpe de bate
- fr coup de batte
- en hit
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca batada, n f
- ca cop de bat, n m
- es batazo
- es golpe de bate
- fr coup de batte
- en hit
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Criquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic del criquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/138/>
- ca batada, n f
- ca cop de bat, n m sin. compl.
- es batazo
- en hit
<Esport > Esports de pilota > Criquet>
Definició
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>, <09 Esports de pilota > 08 Criquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca batada, n f
- ca cop de bat, n m
- es batazo
- es golpe de bate
- fr coup de batte
- en hit
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>, <Esport > 09 Esports de pilota > 08 Criquet>
Definició
Nota
- 1. En beisbol, si un defensor agafa la pilota procedent d'una batada abans que toqui a terra, el batedor és eliminat.
- 2. En beisbol, són batades les batades de línia, les batades de vol, les batades rases i les batades vàlides.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blanca, n f
- ca cardaire, n m sin. compl.
- ca càvec, n m sin. compl.
- ca clavell, n m sin. compl.
- ca clavellada, n f sin. compl.
- ca escrita, n f sin. compl.
- ca escrita blanca, n f sin. compl.
- ca llisol, n m sin. compl.
- ca rajada, n f sin. compl.
- ca rajada blanca, n f sin. compl.
- ca cardayre, n m var. ling.
- ca cavach, n m var. ling.
- ca llisól, n m var. ling.
- ca llisòl, n m var. ling.
- ca ratjada, n f var. ling.
- nc Rostroraja alba
- nc Raia alba var. ling.
- nc Raia marginata var. ling.
- nc Raja alba var. ling.
- nc Raja marginata var. ling.
- nc Raja rostrata var. ling.
- es raya alba, n f
- es raya blanca, n f
- es raya bramante
- fr raie blanche
- en white skate
<Rajades i milanes > Raids>
