Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "culivat" dins totes les àrees temàtiques
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca cultivar, n f
- ca varietat cultivada, n f sin. compl.
- es cultivar, n m
- es variedad cultivada, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
Nota
- La cultivar és una categoria taxonòmica bàsica de les plantes cultivades amb una nomenclatura regida pel Codi internacional de nomenclatura per a plantes cultivades. Algunes cultivars estan registrades amb un nom diferent denominat en termes legals varietat o varietat comercial. Poden estar sotmeses a patents.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca desferracavalls, n m
- ca desferracavalls ciliat, n m alt. sin.
- ca ferradura, n f alt. sin.
- ca herba del ferro, n f alt. sin.
- nc Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
- nc Hippocrepis ciliata Willd. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca desferracavalls, n m
- ca desferracavalls ciliat, n m alt. sin.
- ca ferradura, n f alt. sin.
- ca herba del ferro, n f alt. sin.
- nc Hippocrepis multisiliquosa L. subsp. ciliata (Willd.) Maire
- nc Hippocrepis ciliata Willd. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzell, n m
- ca absenta, n f sin. compl.
- ca donzell mascle, n m sin. compl.
- ca encens, n m sin. compl.
- ca absinti, n m alt. sin.
- ca altamira, n f alt. sin.
- ca donzell cultivat, n m alt. sin.
- ca encensos, n m pl alt. sin.
- ca herba de l'absenta, n f alt. sin.
- ca herba dels verms, n f alt. sin.
- ca herba dels versos, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca absinci, n m var. ling.
- ca aixenç, n m var. ling.
- ca aixenços, n m pl var. ling.
- ca aixens, n m var. ling.
- ca aixensos, n m pl var. ling.
- ca aixensus, n m pl var. ling.
- ca alsamilla, n f var. ling.
- ca artemaga, n f var. ling.
- ca artemega, n f var. ling.
- ca asensí, n m var. ling.
- ca assensi, n m var. ling.
- ca assenssí, n m var. ling.
- ca axeuxos, n m pl var. ling.
- ca punsell, n m var. ling.
- ca sensio, n m var. ling.
- nc Artemisia absinthium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzell, n m
- ca absenta, n f sin. compl.
- ca donzell mascle, n m sin. compl.
- ca encens, n m sin. compl.
- ca absinti, n m alt. sin.
- ca altamira, n f alt. sin.
- ca donzell cultivat, n m alt. sin.
- ca encensos, n m pl alt. sin.
- ca herba de l'absenta, n f alt. sin.
- ca herba dels verms, n f alt. sin.
- ca herba dels versos, n f alt. sin.
- ca herba santa, n f alt. sin.
- ca julivert bord, n m alt. sin.
- ca absinci, n m var. ling.
- ca aixenç, n m var. ling.
- ca aixenços, n m pl var. ling.
- ca aixens, n m var. ling.
- ca aixensos, n m pl var. ling.
- ca aixensus, n m pl var. ling.
- ca alsamilla, n f var. ling.
- ca artemaga, n f var. ling.
- ca artemega, n f var. ling.
- ca asensí, n m var. ling.
- ca assensi, n m var. ling.
- ca assenssí, n m var. ling.
- ca axeuxos, n m pl var. ling.
- ca punsell, n m var. ling.
- ca sensio, n m var. ling.
- nc Artemisia absinthium L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca emprivar, v tr
- ca empriuar, v tr sin. compl.
- es cultivar terreno baldío
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El baró els havia concedit el dret d'emprivar a les seves terres.
Ex.: Els habitants de la vila podien emprivar terres a les muntanyes dels voltants.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca emprivar, v tr
- ca empriuar, v tr sin. compl.
- es cultivar terreno baldío
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Els veïns tenen dret a empriuar les aigües del terme.
Ex.: Els pastors del poble poden empriuar amb el seu bestiar els prats del terme.
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca enquesta del clima de diversitat i inclusió, n f
- es encuesta del clima de diversidad e inclusión, n f
- fr enquête sur le climat de diversité et d'intégration, n f
- en diversity and inclusion climate survey, n
<Recursos humans>
Definició
Nota
- L'enquesta del clima de diversitat i inclusió pot incloure una auditoria interna o externa.
<Anatomia > Histologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca epiteli ciliat, n m
- ca epiteli vibràtil, n m sin. compl.
<Anatomia > Histologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenal, n m
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs ciliat, n m alt. sin.
- ca mèlica ciliada, n f alt. sin.
- nc Melica ciliata L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
