Back to top
  • ca  àrea, n f
  • es  área
  • en  frame

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica

Definición
Espai definit dins una finestra o document electrònic que té associats continguts o funcions específiques.

Nota

  • Per exemple, l'àrea de mapa dins la composició de pàgina del mapa.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  polígon, n m
  • ca  àrea, n f sin. compl.
  • es  área
  • es  polígono
  • en  area
  • en  polygon

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definición
Element geomètric de dimensió 2, emprat per a representar la forma d'entitats amb extensió superficial en el pla.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  àrea, n f
  • es  área
  • en  area
  • sbl  a

Teledetecció

Definición
Unitat de superfície equivalent a 1 decàmetre quadrat, que són 100 metres quadrats.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  superfície, n f
  • ca  àrea, n f sin. compl.
  • es  superficie
  • fr  superficie
  • it  superficie
  • en  area
  • de  Oberfläche

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definición
Magnitud contínua de només dues dimensions, llargària i amplària, sense considerar-ne cap gruix, en l'àmbit de la geometria.

Nota

  • Per exemple, un camp de 28 km² de superfície o una superfície molt accidentada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  àrea, n f
  • ca  regió, n f
  • ca  zona, n f
  • es  área
  • es  región
  • es  zona
  • en  area
  • en  region
  • en  zone

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definición
Porció d'un espai bidimensional o superfície.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  àrea, n f
  • ca  superfície, n f
  • es  área
  • es  superficie
  • fr  aire
  • it  area
  • en  area
  • de  Fläche

Cartografia > Geografia física i humana

Definición
Extensió d'un territori determinat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  àrea, n f
  • es  área
  • fr  are
  • it  area
  • en  are
  • de  Ar
  • sbl  a

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definición
Unitat mètrica de superfície que equival a 100 metres quadrats.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  àrea activa, n f
  • es  área activa
  • en  active area

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

Definición
Àrea d'una tauleta digitalitzadora sensible al dispositiu d'entrada de coordenades, sobre la qual es poden llegir coordenades.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  àrea d'ajust, n f
  • es  área de ajuste
  • en  area of adjustment

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació

Definición
Àrea a l'interior de la qual es duu a terme un ajust espacial per deformació elàstica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  àrea d'entrenament, n f
  • es  área de entrenamiento
  • en  training site
  • en  training area sin. compl.

Teledetecció > Classificació

Definición
Porció del terreny representativa d'una classe informacional, o d'una part, que és delimitada normalment mitjançant un polígon i és utilitzada en processos de classificació supervisada i de classificació híbrida.

Una àrea d'entrenament té unes característiques conegudes per l'analista i ha de contenir la informació més rellevant per al classificador que s'utilitzarà posteriorment.

Per exemple, en cas d'haver de ser utilitzada per a una classificació supervisada, ha de ser raonablement homogènia des d'un punt de vista estadístic; en cas de ser utilitzada per a una classificació híbrida, aquest requisit no és necessari, i en cas de ser utilitzada per a un classificador per vectors de suport, més interessant que la seva homogeneïtat és que contingui les zones espectralment frontereres entre les classes.

El nombre i l'extensió de les àrees d'entrenament per a una mateixa classe ha de ser suficient per tal que continguin les variacions pròpies de la classe. Un cop definides, les àrees d'entrenament s'utilitzen en la generació de les signatures espectrals de cada classe (en la classificació supervisada) o en la definició de fronteres de separació entre classes (per exemple, hiperplans en els classificadors per vectors de suport) o com a objectes reclassificadors (en la classificació híbrida).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6