Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  apilament d'etiquetes, n m
  • es  apilamiento de etiquetas
  • en  label stacking

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica

Definición
Divisió del text de les etiquetes en més d'una línia quan la llargària ho fa necessari o preferible, bé perquè el valor de l'atribut emprat com a text de l'etiqueta és molt llarg, bé perquè el text de l'etiqueta és la combinació de valors de diversos atributs.

Nota

  • Només alguns programes de SIG ofereixen aquesta funcionalitat avançada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplatament, n m
  • es  achatamiento
  • en  flattening

Teledetecció > Georeferenciació

Definición
Quocient entre la diferència del semieix major d'una el·lipse (a) i el semieix menor (b), i el mateix semieix major, que indica el grau d'aixafament respecte d'una circumferència.

Es calcula per: f = (a − b)/a. Per a una circumferència, f = 0, mentre que com més aplatada és l'el·lipse més proper a 1 és el valor de f. En el cas de les el·lipses que serveixen per a modelitzar els diferents el·lipsoides terrestre utilitzats en cartografia, l'aplatament és només d'aproximadament una part en tres-centes, però suficient per haver de ser tingut en compte excepte en escales molt generals.

Vegeu el·lipsoide terrestre.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  aplatament, n m
  • ca  coeficient d'aplatament, n m
  • es  aplanamiento
  • es  coeficiente de aplanamiento
  • en  flattening

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia

Definición
Quocient de la diferència entre el semieix major (a) i el semieix menor (b) d'un el·lipsoide i el semieix major, expressat en forma de fracció ((a): f = (a-b)/a), que indica el grau d'aixafament respecte d'una esfera.

Nota

  • 1. L'aplatament i el semieix major són els paràmetres bàsics de definició dels diferents el·lipsoides emprats en geodèsia i cartografia.

    2. L'aplatament de la Terra és aproximadament 1/298, atès que la diferència entre el radi equatorial (semieix major) i el radi polar (semieix menor) de la Terra és d'aproximadament 20 km.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplatament, n m
  • es  achatamiento
  • fr  aplatissement
  • it  schiacciamento
  • en  flattening
  • de  Abflachung
  • de  Abplattung

Cartografia > Geodèsia

Definición
Disminució de volum que presenta en els pols un model esfèric teòric per a representar la Terra.

Nota

  • 1. El seu valor és la relació de la diferència del radi equatorial, o semieix major, i el radi polar, o semieix menor, al radi equatorial, que resulta aproximadament d'1/300.

    2. Són exemples d'aplataments d'alguns el·lipsoides locals: Hayford a = 6.378.388 m 1/f = 1/297; Struve a = 6.378.298 m 1/f = 1/295; Bessel a = 6.377.397 m 1/f = 1/299.

    3. Són exemples d'aplataments d'alguns el·lipsoides globals: WGS84 a = 6378.137 1/f = 1/298.257; GRS80 a = 6378.137 1/f = 1/298.257, PZ90 a = 6378.137 1/f = 1/298.257.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  aplatat -ada, adj
  • es  achatado -cha
  • fr  aplati -ie
  • it  schiacciato
  • en  fIatted
  • de  abgeflacht
  • de  abgeplattet

Cartografia > Geodèsia

Definición
Que té aplatament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  aplicació, n f
  • es  aplicación
  • es  aplicativo
  • en  application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari

Definición
Programa informàtic que desenvolupa un conjunt específic de tasques en un ordinador.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació a mida, n f
  • es  aplicación a medida
  • en  custom application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari

Definición
Aplicació d'usuari final dissenyada d'acord amb els requeriments particulars d'una organització o un col·lectiu com a personalització d'un programa genèric o utilitzant-ne els components o funcions.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació autònoma, n f
  • es  aplicación autónoma
  • en  stand-alone application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari

Definición
Aplicació els processos de la qual tenen lloc en un mateix ordinador, sense requerir recursos d'altres aplicacions de tipus servidor en altres ordinadors ni actuar com a servidor d'altres aplicacions.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació d'arrencada, n f
  • es  aplicación de arranque
  • en  starter application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari

Definición
Aplicació que posa en marxa els processos o l'entorn dins del qual s'executen altres aplicacions.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aplicació de mostra, n f
  • es  aplicación de muestra
  • en  showcase application

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari

Definición
Aplicació completa que ofereix o exemplifica una solució per a una tasca determinada.

Nota

  • Els proveïdors solen distribuir les aplicacions de mostra gratuïtament, a través d'Internet o en CD d'instal·lació, com a exemples d'aplicacions personalitzades per als programadors. La seva utilització real sol requerir una certa feina d'adaptació i un major grau de personalització, però poden ser útils com a punt de partida.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8