anàlisi de mescles espectrals
anàlisi de mescles espectrals
Teledetecció > Classificació
- ca anàlisi lineal de mescles espectrals, n f
- ca ALME, n f sin. compl.
- ca anàlisi de mescles espectrals, n f sin. compl.
- ca anàlisi lineal de mescles, n f sin. compl.
- ca LMA, n f sin. compl.
- ca SMA, n f sin. compl.
- es ALME
- es análisis de mezclas espectrales sin. compl.
- es análisis lineal de mezclas espectrales sin. compl.
- es LMA sin. compl.
- es SMA sin. compl.
- en linear mixture analysis
- en LMA sin. compl.
- en SMA sin. compl.
- en spectral mixture analysis sin. compl.
- en spectral unmixing sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definición
Tècnica que permet obtenir informació sobre el grau de barreja de diferents classes presents a cada píxel, a partir de l'assumpció que la radiància o la reflectància d'un determinat píxel1 o segment1 és una combinació lineal del senyal característic d'unes classes pures ponderada per la superfície que ocupen en aquest píxel.
El resultat del procés és un conjunt de ràsters, en nombre igual al de classes, que contenen en les seves cel·les el percentatge d'ocupació de la classe a la cel·la. L'anàlisi lineal de mescles espectrals, a diferència d'altres tècniques de classificació convencionals, no pressuposa, doncs, que cada píxel està ocupat per una sola classe, sinó que admet l'existència de píxels barrejats, situació real en moltíssims casos i que permet obtenir classificacions amb classes de contingut mixt. Tanmateix, decidir quines són les signatures espectrals dels membres purs que formen la resposta, el fet que la presumpció de linealitat de les contribucions no sempre sigui certa i la limitació del nombre de membres purs al nombre de bandes utilitzades més 1 són algunes de les dificultats que presenta aquest mètode.
El resultat del procés és un conjunt de ràsters, en nombre igual al de classes, que contenen en les seves cel·les el percentatge d'ocupació de la classe a la cel·la. L'anàlisi lineal de mescles espectrals, a diferència d'altres tècniques de classificació convencionals, no pressuposa, doncs, que cada píxel està ocupat per una sola classe, sinó que admet l'existència de píxels barrejats, situació real en moltíssims casos i que permet obtenir classificacions amb classes de contingut mixt. Tanmateix, decidir quines són les signatures espectrals dels membres purs que formen la resposta, el fet que la presumpció de linealitat de les contribucions no sempre sigui certa i la limitació del nombre de membres purs al nombre de bandes utilitzades més 1 són algunes de les dificultats que presenta aquest mètode.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
anàlisi de noves implantacions
anàlisi de noves implantacions
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
- ca anàlisi de noves implantacions, n f
- es análisis de nuevas implantaciones
- en new store analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
Definición
Anàlisi de clients consistent a calcular el centroide d'un conjunt de punts de localització de clients, amb l'objectiu de determinar la localització potencial d'un nou establiment.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de penetració de mercat
anàlisi de penetració de mercat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
- ca anàlisi de penetració de mercat, n f
- es análisis de penetración de mercado
- en market penetration analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting
Definición
Anàlisi d'àrees de mercat consistent a determinar el pes d'un establiment dins d'una àrea de mercat dividint el nombre de clients de l'àrea pel nombre total de població.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de proximitat
anàlisi de proximitat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca anàlisi de proximitat, n f
- es análisis de proximidad
- en proximal analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definición
Anàlisi de distància que determina les àrees de proximitat per a un conjunt d'elements mitjançant polígons de Thiessen.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de quadrats
anàlisi de quadrats
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca anàlisi de quadrats, n f
- es análisis de cuadrados
- en quadrat analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definición
Anàlisi espacial de caràcter estadístic utilitzat per a determinar el patró de distribució espacial d'un conjunt de punts, basat en el recompte del nombre de punts dins de cada un dels quadrats en què es divideix una àrea d'estudi.
Nota
-
1. L'anàlisi de quadrats compara les freqüències observades dins de cada quadrat amb les esperades segons la distribució de Poisson, que correspon al patró de perfecta aleatorietat.
2. El patró de distribució espacial pot ser agrupat, aleatori o regular.
3. La mida dels quadrats té efectes crítics sobre els resultats i, per bé que existeixen propostes de definició òptima, l'elecció final de la mida resulta sempre arbitrària en major o menor grau.
4. Les principals aplicacions de l'anàlisi de quadrats es troben en els primers temps de la geografia quantitativa i també en l'ecologia del paisatge. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de requeriments
anàlisi de requeriments
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca anàlisi de requeriments funcionals, n f
- ca anàlisi de requeriments, n f sin. compl.
- es análisis de requerimientos
- es análisis de requerimientos funcionales
- en functional requirements analysis
- en requirements analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definición
Etapa inicial del procés de planificació, selecció i adquisició d'un sistema d'informació geogràfica, durant la qual es defineixen els objectius del sistema d'informació geogràfica, s'estudien les necessitats dels usuaris, s'elabora el disseny preliminar, s'avaluen els costos i beneficis i, eventualment, es realitzen estudis pilot.
Nota
- L'anàlisi de requeriments funcionals és una etapa fonamental del procés de planificació, selecció i adquisició d'un sistema d'informació geogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de requeriments d'usuari
anàlisi de requeriments d'usuari
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca anàlisi de requeriments d'usuari, n f
- es análisis de requerimientos de usuario
- en user requirements analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definición
Estudi de les necessitats dels usuaris d'un sistema d'informació geogràfica, previ a la seva implementació, que inclou la identificació de la informació utilitzada, de les seves fonts i mètodes de proveïment, els perfils d'usuaris, els productes derivats i els fluxos operatius.
Nota
- L'anàlisi de requeriments d'usuari forma part de manera decisiva de l'etapa d'anàlisi de requeriments funcionals per a la implantació d'un sistema informació geogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de requeriments funcionals
anàlisi de requeriments funcionals
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca anàlisi de requeriments funcionals, n f
- ca anàlisi de requeriments, n f sin. compl.
- es análisis de requerimientos
- es análisis de requerimientos funcionales
- en functional requirements analysis
- en requirements analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definición
Etapa inicial del procés de planificació, selecció i adquisició d'un sistema d'informació geogràfica, durant la qual es defineixen els objectius del sistema d'informació geogràfica, s'estudien les necessitats dels usuaris, s'elabora el disseny preliminar, s'avaluen els costos i beneficis i, eventualment, es realitzen estudis pilot.
Nota
- L'anàlisi de requeriments funcionals és una etapa fonamental del procés de planificació, selecció i adquisició d'un sistema d'informació geogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de rutes òptimes
anàlisi de rutes òptimes
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
- ca anàlisi de rutes òptimes, n f
- ca anàlisi de camins mínims, n f sin. compl.
- es análisis de caminos mínimos
- es análisis de rutas óptimas
- en optimal path analysis
- en shortest path analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
Definición
Anàlisi de xarxes que determina la ruta òptima entre punts d'una xarxa, generalment nodes, a partir de la informació topològica de connectivitat i d'atributs de cost associats als arcs i als nodes.
Nota
-
1. Segons el cost utilitzat, s'obté la ruta més curta, la ruta més ràpida, etc.
2. L'anàlisi de rutes òptimes comprèn múltiples i diversos problemes de determinació de rutes òptimes, entre els quals l'itinerari òptim entre dos punts, el circuit de Paul Revere, el problema del viatjant, el cicle hamiltonià i la matriu de camins mínims. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de sensibilitat
anàlisi de sensibilitat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca anàlisi de sensibilitat, n f
- es análisis de sensibilidad
- en sensitivity analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definición
Anàlisi de la robustesa d'un model o d'un mètode d'anàlisi pel que fa al grau de variació en els resultats produït per petits canvis en els valors dels paràmetres, de les variables o de l'estructura de les dades emprades en el model.
Nota
- Es considera que un model és sensible a un paràmetre determinat quan petites variacions del paràmetre originen grans diferències en els resultats. Un model es considera robust quan no presenta sensibilitat a cap dels paràmetres del model.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
