Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  anàlisi d'inclusió, n f
  • es  análisis de inclusión
  • en  inclusion analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definición
Anàlisi espacial de caràcter geomètric que relaciona els elements d'una classe d'elements d'un conjunt de dades geoespacials amb elements de tipus polígon del mateix o d'un altre conjunt de dades geoespacials des del punt de vista de la contenció o de la inclusió.

Nota

  • 1. L'anàlisi d'inclusió és un cas particular d'unió espacial, ja que no comporta la generació de nous elements geomètrics, sinó simplement la identificació del polígon que conté a cada element i l'addició del seu identificador a la taula d'atributs.

    2. L'anàlisi d'inclusió es resol típicament per mitjà de l'algorisme de punt en polígon o d'alguna de les seves variants.

    3. L'anàlisi d'inclusió té nombroses aplicacions, com ara transferir atributs dels polígons als elements i comptar freqüències del nombre d'elements inclosos.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi d'intervisibilitat, n f
  • es  análisis de intervisibilidad
  • en  intervisibility analysis
  • en  line of sight analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny

Definición
Anàlisi basada en models digitals d'elevacions que determina si la línia visual que uneix dos punts sobre el terreny és interrompuda pel relleu.

Nota

  • L'anàlisi d'intervisibilitat és una versió simplificada, generalment interactiva, de l'anàlisi de visibilitat, en la qual només es determina si el punt objectiu és visible des del punt d'observació (i viceversa), en lloc de determinar el conjunt de punts visibles des del punt d'observació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi DAFO, n f
  • es  análisis DAFO
  • en  SWOT analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació

Definición
Anàlisi que identifica les debilitats i les fortaleses que posseeix un projecte i les amenaces i les oportunitats que suposa per a una organització dur-lo a terme.

Nota

  • 1. L'anàlisi DAFO té com a objectiu ajudar a definir l'estratègia més adequada per a dur terme un projecte.

    2. La denominació anàlisi DAFO conté una sigla, DAFO, que correspon a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de buits, n f
  • es  análisis de vacíos
  • en  gap analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial

Definición
Anàlisi de l'estat de protecció de la biodiversitat en una àrea determinada, que consisteix a comparar les àrees de distribució efectiva o potencial d'espècies, o altres tipus d'àrees rellevants per a la seva conservació, amb les àrees que disposen d'algun estatus de protecció de la natura, amb l'objectiu d'identificar les àrees d'interès natural mancades de protecció o el percentatge d'àrees d'interès natural protegides.

Nota

  • L'anàlisi de buits és directament implementable per mitjà de sistemes d'informació geogràfica, atès que es basa en les operacions de superposició de mapes i de quantificació d'àrees.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de rutes òptimes, n f
  • ca  anàlisi de camins mínims, n f sin. compl.
  • es  análisis de caminos mínimos
  • es  análisis de rutas óptimas
  • en  optimal path analysis
  • en  shortest path analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definición
Anàlisi de xarxes que determina la ruta òptima entre punts d'una xarxa, generalment nodes, a partir de la informació topològica de connectivitat i d'atributs de cost associats als arcs i als nodes.

Nota

  • 1. Segons el cost utilitzat, s'obté la ruta més curta, la ruta més ràpida, etc.

    2. L'anàlisi de rutes òptimes comprèn múltiples i diversos problemes de determinació de rutes òptimes, entre els quals l'itinerari òptim entre dos punts, el circuit de Paul Revere, el problema del viatjant, el cicle hamiltonià i la matriu de camins mínims.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de clapes, n f
  • es  análisis de manchas
  • en  patch analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial

Definición
Conjunt d'anàlisis que tenen per finalitat descriure i caracteritzar la configuració espacial d'un paisatge, entès com un mosaic d'àrees, i, en general, la de qualsevol territori representat com una partició categòrica.

Nota

  • 1. L'anàlisi de clapes es basa en una gran varietat d'índexs de paisatge desenvolupats en el camp de l'ecologia del paisatge. Alguns d'aquests índexs són simples estadístics descriptius de característiques espacials de les clapes (mida, forma, etc.) mesurades individualment i tan sols proporcionen una mesura global (gra, fragmentació, etc.) de la magnitud o de la variació d'aquestes característiques individuals dins d'un paisatge determinat. Altres índexs quantifiquen explícitament relacions espacials entre les clapes (veí més poper, contagi, juxtaposició, etc.) i, en la mesura que tenen en compte la posició relativa de les clapes, constitueixen mesures efectives de la configuració espacial.

    2. L'anàlisi de clapes, i en general el càlcul de mètriques de paisatge, s'ha vist potenciat considerablement per l'ús dels sistemes d'informació geogràfica com a eina de càlcul espacial i ha donat lloc a un tipus de programari de SIG específic per a aquesta finalitat, en forma de programes independents o d'extensions dels programes de SIG de propòsit general.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de clients, n f
  • es  análisis de clientes
  • en  customer market analysis

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geomàrqueting

Definición
Anàlisi d'àrees de mercat centrada en l'anàlisi de les dades dels clients.

Nota

  • 1. L'anàlisi de clients s'oposa a l'anàlisi d'establiments.

    2. És un exemple d'anàlisi de clients l'anàlisi de línies de desig
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  anàlisi de clústers, n f
  • ca  anàlisi d'agrupaments, n f sin. compl.
  • es  análisis de conglomerados
  • en  cluster analysis
  • en  clustering sin. compl.

Teledetecció > Classificació

Definición
Procediment estadístic d'obtenció de clústers.

Una anàlisi de clústers té com a objectiu que els grups tinguin una variància interna mínima i alhora que la variància entre si sigui màxima.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  ACP, n f
  • ca  anàlisi de components principals, n f sin. compl.
  • es  ACP
  • es  análisis de componentes principales sin. compl.
  • en  PCA
  • en  principal component analysis sin. compl.

Teledetecció > Classificació

Definición
Tècnica de tractament estadístic que permet, a partir d'un conjunt d'individus (per exemple, els píxels d'una imatge) dels quals es disposa d'un nombre més o menys elevat de variables (cas d'observacions multiespectrals i/o multitemporals en teledetecció) que presenten una certa correlació entre si, obtenir un conjunt més petit de noves variables (noves imatges en el cas de la teledetecció), anomenades CP (component principal), que retenen una part molt important de la informació de les variables originals.

La reducció del nombre de variables és útil per a posteriorment poder realitzar altres tractaments que seran executats més ràpidament i que idealment tindran resultats similars. El procés de concentració de la informació en un nombre relativament petit de CP només és possible si les variables que es volen tractar presenten una correlació elevada, cas habitual en teledetecció. El nombre de CP que hom pot arribar a obtenir-ne és com a molt el mateix que el nombre de variables del conjunt original.

L'ACP presenta les següents característiques:
1. Cada CP s'obté per combinació lineal de totes les variables originals:
CP1 = a1,1X1 + a1,2X2 + ... + a1,pXp
CP2 = a2,1X1 + a2,2X2 + ... + a2,pXp
:
CPp = ap,1X1 + ap,2X2 + ... + ap,pXp.
2. Cada CP està altament descorrelacionada amb l'anterior.
3. Cada CP explica una quantitat menor (o igual) de la variació original total (si les variables en joc estan molt poc o gens correlacionades, doncs, l'ACP no és útil com a tècnica de reducció del volum de les dades que s'han de tractar).
4. La suma de les variàncies de totes les CP és igual a la suma de les variàncies de totes les variables originals (X), si bé generalment no s'obtenen totes les components principals precisament perquè, si les variables tenien una correlació alta, renunciant a les darreres CP pràcticament no es perd informació.
5. Les CP perden les seves unitats i el sentit físic (per exemple, en el cas de bandes de teledetecció, les noves bandes ja no tenen el sentit radiomètric que tenien). En el procés es calculen els vectors2 a1, a2, ..., ap, que reben el nom de vectors propis i contenen els coeficients de cada CP, així com uns valors l1, l2, ..., lp, que reben el nom de valors propis i que són la variància de cada CP. El càlcul dels vectors propis es pot fer a partir de la matriu de correlacions o a partir de la matriu de variàncies/covariàncies, segons si es desitja que totes les variables tinguin un pes inicial semblant o si la seva variació natural ha d'influir en l'anàlisi.

L'ACP és un procés reversible, i gràcies a aquesta propietat també s'utilitza com a tècnica d'eliminació de soroll, ja que en recompondre les imatges originals a partir de les primeres CP hom descarta el soroll que habitualment ha quedat relegat a les darreres CP. L'ACP també ha estat usada com a tècnica de detecció de fenòmens com incendis forestals, que queden sovint clarament delimitats en les CP intermèdies, per tal com no representen ni informació general de la imatge ni són soroll aleatori.

Vegeu també anàlisi discriminant.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  anàlisi de components principals, n f
  • ca  transformació de components principals, n f sin. compl.
  • ca  ACP, n f sigla
  • es  análisis de componentes principales
  • es  transformación de componentes principales
  • es  ACP sigla
  • en  principal component analysis
  • en  principal components transformation
  • en  PCA sigla

Fotogrametria

Definición
Procediment de transformació d'un determinat nombre de variables correlacionades en un conjunt de variables no correlacionades, cadascuna de les quals explica una part de la variabilitat de les dades de forma decreixent.

Nota

  • 1. Les variables no correlacionades s'anomenen components principals. Pot haver-hi tants components principals com variables.

    2. L'anàlisi de components principals consisteix a fer una rotació dels eixos de les variables en l'espai per suprimir la correlació entre les variables i les dades, prenent noves posicions en funció de la localització dels nous eixos. El component principal correspon a la direcció del valor propi més alt, o la màxima variància. S'utilitza en la compressió, el realçament i la fusió d'imatges i redueix la redundància d'informació.

    3. La sigla ACP correspon a l'equivalent anglès principal component analysis
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8