Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  articulació condília, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Condilartrosi, tipus de diartrosi en què la mobilitat està limitada per la disposició de músculs i lligaments, essent impossible la rotació respecte de l'eix vertical. N'hi ha de tres tipus: bicondília, el·lipsoidal i de sella o condília inversa.
  • ca  articulació condrocostal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que, de tipus sinartrosi, hi ha entre la cavitat el·lipsoide de l'extrem anterior de les costelles i l'extrem, de configuració inversa, dels cartílags costals.
  • ca  articulació condroesternal, n f
  • ca  articulació esternocostal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que, de tipus artròdia, hi ha entre cada dues caretes articulars del cantell de l'estern i l'extrem del cartílag costal.
  • ca  articulació coracoclavicular, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació inconstant, de tipus artrodial, entre una petita careta de la cara interior de la clavícula i una de l'apòfisi coracoide.
  • ca  articulació costotransversa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que posa en contacte la careta convexa de la tuberositat de les costelles i la careta còncava de les apòfisis vertebrals transverses. Articulació de tipus artrodial.
  • ca  articulació costovertebral, n f
  • ca  articulació del cap de la costella, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que formen dues caretes planes, superior i inferior, del cap de les costelles i dues cares semblants de les vèrtebres, una a la vèrtebra de dalt i una altra a la de baix. Les costelles I, XI i XII s'articulen només amb una vèrtebra. Articulació de tipus artrodial.
  • ca  articulació coxofemoral, n f
  • ca  articulació de l'anca, n f sin. compl.
  • ca  articulació del maluc, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Enartrosi formada pel cap del fèmur i la cavitat cotiloide de l'os coxal, ampliada per un anell fibrós, el rodet cotiloidal.
  • ca  articulació cricoaritenoidal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que, de tipus artròdia trocoide, hi ha a la laringe entre el cartílag cricoide i la base de l'aritenoide.
  • ca  articulació cricotiroidal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que hi ha a la laringe entre la faceta articular inferior del cartílag cricoide i la banya inferior del tiroide.
  • ca  articulació cubocuneal, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Articulació que, de tipus artròdia, hi ha entre el cuboide i el tercer cuneïforme.