Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  anticòs blocant, n m
  • ca  anticòs inhibidor, n m sin. compl.
  • es  anticuerpo bloqueador, n m
  • es  anticuerpo bloqueante, n m
  • fr  anticorps bloquant, n m
  • en  blocking antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs que inhibeix qualsevol funció de l'antigen que reconeix.

Nota

  • Un anticòs blocant s'usa sovint com a inhibidor de la reacció d'un antigen concret contra altres anticossos o contra limfòcits sensibilitzats.
  • ca  anticòs isòfil, n m
  • es  anticuerpo isófilo, n m
  • en  isophile antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs format en resposta a una immunització amb eritròcits que és específic contra l'immunogen i no aglutina els eritròcits d'altres espècies.
  • ca  anticòs limfocitotòxic, n m
  • es  anticuerpo linfocitotóxico, n m
  • fr  anticorps lymphocytotoxique, n m
  • en  lymphocytotoxic antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs dirigit contra limfòcits aliens i que habitualment reconeix un determinant al·lotípic de les molècules d'histocompatibilitat.

Nota

  • En els estudis previs a un trasplantament es determina la presència d'anticossos limfocitotòxics.
  • ca  anticòs limfocitotòxic autoreactiu, n m
  • es  anticuerpo linfocitotóxico autorreactivo, n m
  • en  autoreactive lymphocytotoxic antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs limfocitotòxic dirigit contra antígens propis comuns, diferents dels antígens d'histocompatibilitat de la superfície dels limfòcits.
  • ca  anticòs monoclonal, n m
  • ca  immunoglobulina monoclonal, n f sin. compl.
  • es  anticuerpo monoclonal, n m
  • fr  anticorps monoclonal, n m
  • en  monoclonal antibody, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs produït al laboratori, habitualment mitjançant la tècnica d'hibridomes, a partir d'un únic clon de limfòcits.

Nota

  • Els anticossos monoclonals són altament específics i formen part del tractament d'alguns tipus de càncer. Es poden utilitzar de manera aïllada o per a transportar fàrmacs, toxines o materials radioactius directament a les cèl·lules tumorals.
  • ca  anticòs monoclonal humanitzat, n m
  • es  anticuerpo monoclonal humanizado, n m
  • fr  anticorps monoclonal humanisé, n m
  • en  humanized monoclonal antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs monoclonal no humà, habitualment murí, sotmès a un procés d'humanització que afecta les regions constants de les cadenes pesants i les cadenes lleugeres, emprat sovint en el control del rebuig o en el tractament de malalties autoimmunitàries.

Nota

  • Per exemple, són anticossos monoclonals humanitzats l'anti-TNF-α.o l'anti-CD25, murí, que es fa servir per a evitar el rebuig en els trasplantaments de ronyó.
  • ca  anticòs natural, n m
  • es  anticuerpo natural, n m
  • fr  anticorps naturel, n m
  • en  natural antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs present a l'organisme i capaç de reaccionar contra antígens amb els quals no se sap que hagi tingut contacte anteriorment.
  • ca  anticòs neutralitzant, n m
  • es  anticuerpo neutralizante, n m
  • fr  anticorps néutralisant, n m
  • en  neutralizing antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Anticòs que redueix o inhibeix la toxicitat d'una toxina o la capacitat infectiva i la virulència d'un microorganisme, especialment víric.
  • ca  anticòs no aglutinant, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs del tipus IgG que en determinats sistemes antigen-anticòs no és aglutinant, per bé que l'aglutinació es produeix en modificar les condicions fisicoquímiques del medi o dels antígens. Per exemple, el tractament dels eritròcits amb enzims proteolítics disminueix les càrregues elèctriques negatives en la superfície antigènica i permet llur aglutinació. Els anticossos no aglutinants s'uneixen al grup determinant de l'antigen i poden ésser detectats per mitjà de la reacció de Coombs.
  • ca  anticòs no precipitant, n m
  • es  anticuerpo no precipitante, n m
  • fr  anticorps non-précipitant, n m
  • en  non-precipitating antibody, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs que no precipita per si mateix en presència de l'antigen corresponent, perquè té una afinitat baixa per aquest antigen o no té capacitat d'unir-se a més d'una molècula d'antigen.