Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  anticòs anti Scl-70, n m
  • ca  anticòs anti topoisomerasa I, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Autoanticòs dirigit contra un enzim nucleolar i nucleoplasmàtic anomenat inicialment topoisomerasa I i després Scl-70. Constitueix un marcador important en el diagnòstic de l'esclerosi sistèmica, i la seva presència representa un risc incrementat de l'aparició, en aquesta malaltia, de fibrosi pulmonar. L'expressió anglesa Scl-70 fa referència a l'esclerodèrmia (en anglès sclerodema) i a que la topoisomerasa I és una proteïna de 70 Kd.
  • ca  anticòs anti transportador de iodur, n m

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Immunologia

Definición
Anticòs antitiroidal dirigit contra els pèptids del transportador del iodur tiroidal.
  • ca  anticòs antiribonucleoproteïnes, n m
  • ca  anticòs anti RNP, n m sin. compl.
  • ca  anticòs anti U1-RNP, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Anticòs dirigit contra antígens diferents del sistema Sm, que s'uneix a proteïnes que contenen únicament U1-RNA. És detectat aproximadament entre el 40 i el 60 % dels casos de lupus eritematós sistèmic, però no és específic d'aquesta malaltia, com també pot observar-se en l'artritis reumatoide, en l'esclerodèrmia i en la síndrome de Sjögren. En la major part dels casos, coexisteixen amb l'anticòs anti-Sm.
  • ca  anticòs antiactina, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Immunologia

Definición
Anticòs anticitoesquelet observat entre el 60 i el 90% dels casos d'hepatitis crònica activa i en el 50% dels casos de cirrosi biliar primària.
  • ca  anticòs antiadrenal, n m

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Cadascun dels anticossos dirigits contra diversos enzims existents en les tres zones del còrtex suprarenal, observat en el 60-75% dels pacients afectats d'insuficiència suprarenal primària causada per adrenalitis autoimmunitària. També han estat detectats en alguns pacients amb malalties endocrines autoimmunitàries que no tenen insuficiència suprarenal: hipoparatiroïdisme, tiroïditis autoimmunitària estrumosa, tiroïditis autoimmunitària atròfica, hipertiroïdisme i diabetis mellitus. La presència d'aquests autoanticossos representa un risc elevat de desenvolupar una insuficiència suprarenal.
  • ca  anticòs antiantiidiotípic, n m
  • ca  anticòs contra l'antiidiotip, n m
  • es  anticuerpo anti-antiidiotipo, n m
  • fr  anticorps anti-anti-idiotype, n m
  • en  anti-anti-idiotype antibody, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definición
Anticòs que reconeix un determinant idiotípic d'un anticòs antiidiotípic, de manera que pot imitar la funció de l'anticòs originari, reconegut per l'anticòs antiidiotípic, i reconèixer també el seu antigen específic.

Nota

  • La teoria de la xarxa idiotípica considera que els anticossos antiidiotípics i els anticossos antiantiidiotípics tenen funcions reguladores.
  • ca  anticòs anticardiolipina, n m
  • ca  anticòs contra la cardiolipina, n m
  • es  anticuerpo contra la cardiolipina, n m
  • es  anticuerpo reactivo con la cardiolipina, n m
  • en  anticardiolipin antibody, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Autoanticòs inespecífic produït com a conseqüència d'una infecció per Treponema pallidum, capaç de reaccionar amb un antigen constituït per una barreja de cardiolipina, lecitina, colesterol, carbó actiu i, de vegades, colina.
  • ca  anticòs anticentròmer, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Anticòs dirigit contra antígens de les parets interna i externa dels centròmers, que són proteïnes centromèriques de tres classes (A, B i C), anomenades CENP-A, CENP-B i CENP-C. CENP és la sigla anglesa de centromer proteins o proteïnes del centròmer. És detectat en el 32-57% dels casos de síndrome de CREST i en el 8% dels malalts afectats d'esclerosi sistèmica. També ha estat identificat en la síndrome de Raynaud, en la hipertensió pulmonar i en la cirrosi biliar primària.
  • ca  anticòs anti antigen nuclear de la cèl·lula proliferant, n m
  • ca  anticòs anti PCNA, n m
  • ca  anticòs anticiclina, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Anticòs antigen nuclear soluble dirigit contra l'antigen nuclear de la cèl·lula proliferant, proteïna que s'acumula en el nucleoplasma de les cèl·lules durant la fase de cicle cel·lular anomenada G1/S, que correspon al període de síntesi del DNA. És molt específic del lupus eritematós sistèmic (més del 95%), bé que molt poc sensible (3-5%dels casos). No es troba en cap altra malaltia. La seva producció és inhibida ràpidament amb l'administració de corticoesteroides i immunosupressors. També és anomenat anticòs-PCNA, que correspon a la sigla anglesa proliferating cell nuclear antigen, anticòs anticiclina, car la ciclina, descrita anteriorment, ha estat assimilada després a l'antigen reconegut per l'anticòs anti-PDCNA.
  • ca  anticòs anticitoesquelet, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definición
Cadascun dels diversos autoanticossos dirigit contra les estructures del citoesquelet (microfilaments, microtúbuls i filaments intermediaris). Inclouen els anticossos antiactina, els anticossos antitubulina i els anticossos antifilament intermediaris. Apareixen en diverses malalties sistèmiques, bé que també existeixen correntment en el plasma sanguini d'individus normals.