Back to top
  • ca  alzinar, n m
  • ca  auleda, n f sin. compl.
  • es  encinar
  • fr  chênaie de chêne vert
  • en  holm-oak wood

Biogeografia

Definición
Bosc esclerofil·le dominat per l'alzina, propi de les terres mediterrànies humides i subhumides.
  • ca  aurora polar, n f
  • es  aurora polar
  • fr  aurore polaire
  • en  polar aurora

Climatologia

Definición
Meteor elèctric que es manifesta visualment en forma de raigs, arcs, bandes, cortines o corona, que es produeix quan el camp magnètic terrestre capta les partícules provinents de les tempestes magnètiques que tenen lloc al Sol i que apareix a l'atmosfera lliure, principalment a les regions àrtiques o antàrtiques.

Nota

  • Si es produeix a l'hemisferi sud, es denomina aurora austral; si ho fa a l'hemisferi nord, aurora boreal.
  • ca  austral, adj
  • es  austral
  • fr  austral
  • en  austral

La Terra

Definición
Del sud o situat al sud de la Terra.
  • ca  autòcton -a, adj
  • es  autóctono
  • fr  autochtone
  • en  autochthon
  • en  autochthonous

Geomorfologia

Definición
Dit de la formació o de la unitat geològica que es troba al lloc aproximat on es va formar.
  • ca  autoecologia, n f
  • es  autecología
  • es  autoecología
  • fr  autécologie
  • fr  autoécologie
  • en  autecology
  • en  autoecology

Biogeografia

Definición
Branca de l'ecologia que estudia les espècies i els organismes vius considerats individualment.
  • ca  autosuccessió, n f
  • es  autosucesión
  • fr  autosuccession
  • en  autosuccession
  • en  direct replacement

Biogeografia

Definición
Procés pel qual una comunitat vegetal, després d'haver sofert una pertorbació, és substituïda per una altra de la mateixa composició i estructura al cap d'un període més o menys curt de temps.

Nota

  • La vegetació que s'estableix després d'un incendi segueix normalment aquest model de successió ecològica.
  • ca  autòtrof, n m
  • es  autótrofo
  • fr  autotrophe
  • fr  organisme autotrophic
  • en  autotroph
  • en  autotrophic organism

Biogeografia

Definición
Organisme que per satisfer les seves necessitats metabòliques sintetitza matèria orgànica a partir d'elements minerals.
  • ca  avantplatja, n f
  • es  anteplaya
  • fr  avant-côte
  • fr  avant-plage
  • en  shoreface

Geomorfologia

Definición
Part sempre immergida d'una platja, situada per sota del nivell de la baixamar i per sobre de la zona d'acció de l'onatge, on se solen formar solcs i barres paral·lels a la costa.
  • ca  avellaneda, n f
  • ca  avellanar, n m sin. compl.
  • ca  avellanerar, n m sin. compl.
  • ca  avellanereda, n f sin. compl.
  • ca  avellanosa, n f sin. compl.
  • es  avellanal
  • es  avellanar
  • es  avellaneda
  • es  avellanedo
  • fr  coudraie
  • fr  noiseraie
  • en  hazel wood

Biogeografia

Definición
Bosquina caducifòlia on domina l'avellaner, pròpia dels vessants humits i molt ombrívols.
  • ca  avellaneda, n f
  • ca  avellanar, n m sin. compl.
  • ca  avellanerar, n m sin. compl.
  • ca  avellanereda, n f sin. compl.
  • ca  avellanosa, n f sin. compl.
  • es  avellanal
  • es  avellanar
  • es  avellaneda
  • es  avellanedo
  • fr  coudraie
  • fr  noiseraie
  • en  hazel wood

Biogeografia

Definición
Bosquina caducifòlia on domina l'avellaner, pròpia dels vessants humits i molt ombrívols.