Diccionari nàutic

Xapa de ferro o d'acer formada per una banda horitzontal i un ala vertical a cada costat, la secció del qual s'assembla a una O.

Angle de ferro, la secció del qual s'assembla a una T.

Angle de ferro la secció del qual s'assembla a una Z.

Gas incolor d'olor picant i de gust àcid, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d'oxigen, que respirat a pressió pot tenir efectes tòxics.

Part central d'un perfil metàl·lic, d'una biga, que n'uneix les ales.

Porció de cap de corda prim, folrat o tapat de lona, col·locat verticalment a la vorera de popa sobre el puny d'escota d'una vela llatina, que té devers un metre de llargària, damunt del qual es cus l'espina.

Agrupació de filàstiques moderadament cargolades que permeten donar més homogeneïtat al cap, omplint l'espai buit que queda al centre dels cordons cargolats, sense per això incrementar-ne sensiblement la resistència.

Pal que forma el centre de l'arbre d'un veler i sobre el qual s'aplica un folre amb les peces necessàries per donar-li el gruix adequat.

Corda que passa per dins una basta o doblec de la vorera d'una vela, davall el gràtil.

Qualitat de certes substàncies en què alguna de les propietats físiques varia segons la direcció.