Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "pietós" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grandalla, n f
  • ca  satalia, n f sin. compl.
  • ca  corpus, n m alt. sin.
  • ca  jonquill, n m alt. sin.
  • ca  jonquillos, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  menines, n f pl alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  narcís dels poetes, n m alt. sin.
  • ca  narcisos, n m pl alt. sin.
  • ca  polit, n m alt. sin.
  • ca  satalies, n f pl alt. sin.
  • ca  gandalla, n f var. ling.
  • ca  guernalda, n f var. ling.
  • nc  Narcissus poeticus L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

grandalla grandalla

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grandalla, n f
  • ca  satalia, n f sin. compl.
  • ca  corpus, n m alt. sin.
  • ca  jonquill, n m alt. sin.
  • ca  jonquillos, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri blanc, n m alt. sin.
  • ca  lliri de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  menines, n f pl alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  narcís dels poetes, n m alt. sin.
  • ca  narcisos, n m pl alt. sin.
  • ca  polit, n m alt. sin.
  • ca  satalies, n f pl alt. sin.
  • ca  gandalla, n f var. ling.
  • ca  guernalda, n f var. ling.
  • nc  Narcissus poeticus L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

granota pintada granota pintada

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  granota pintada, n f
  • ca  tòtil granoter, n m sin. compl.
  • es  sapillo pintojo
  • fr  discoglosse peint
  • it  discoglosso dipinto
  • en  painted frog
  • de  gemalter Scheibenzüngler
  • nc  Discoglossus pictus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definición
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels discoglòssids, d'uns 30 a 60 mm de llarg, amb el musell força punxegut, la pupil·la en forma de cor o arrodonida, la pell amb petites berrugues, el disseny dorsal llis, amb bandes longitudinals clares o amb taques brunes circulars, i el ventre generalment blanquinós.
licaó licaó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  licaó, n m
  • es  licaón, n m
  • fr  lycaon, n m
  • en  african wild dog, n
  • de  Afrikanischer Wildhund, n m
  • nc  Lycaon pictus
  • nc  Hyaena picta alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Cànids>

licaó licaó

<Zoologia > Mamífers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  licaó, n m
  • es  licaón, n m
  • fr  lycaon, n m
  • en  african wild dog, n
  • de  Afrikanischer Wildhund, n m
  • nc  Lycaon pictus
  • nc  Hyaena picta alt. sin.

<Mamífers > Carnívors > Cànids>

literatura de canya i cordeta literatura de canya i cordeta

<Literatura>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  literatura de canya i cordeta, n f
  • ca  literatura de canya i cordill, n f
  • ca  literatura de fil i canya, n f
  • es  literatura de cordel
  • es  pliegos de cordel

<Literatura>

Definición
Obres populars impreses en plecs solts i que s'exposaven per a la venda penjades en cordills en portals i mercats.
llestos? llestos?

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  llestos?, interj
  • es  ¿listos?
  • es  ¿preparados?
  • fr  êtes-vous prêts?
  • en  are you ready?

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definición
Expressió amb què l'àrbitre demana als tiradors si estan a punt per a començar el combat.
llestos? llestos?

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llestos?, interj
  • es  ¿listos?
  • es  ¿preparados?
  • fr  êtes-vous prêts?
  • en  are you ready?

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definición
Expressió amb què el director de combat demana als pentatletes si estan a punt per començar l'assalt.

Nota

  • En competicions internacionals s'empra l'expressió en francès.
llestos! llestos!

<Esport > Atletisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  llestos!, interj
  • es  ¡listos!
  • fr  prêts!
  • en  set!

<Esport > Atletisme>

Definición
Expressió amb què el jutge de sortida d'una cursa de fins a 400 m indica als corredors que s'han de col·locar en la posició de sortida.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  llestos!, interj
  • es  ¡listos!
  • fr  prêts!
  • en  set!

<Esport > 03 Atletisme>

Definición
Expressió amb què el jutge de sortida d'una cursa de fins a 400 m indica als corredors que s'han de col·locar en la posició de sortida.