Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "bordegàs" dentro de todas las áreas temáticas
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca relaxació de vores, n f
- es relajación de bordes
- en edge relaxation
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca relaxació de vores, n f
- es relajación de bordes
- en edge relaxation
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definición
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca retallar vores, v intr
- es perfilar bordes
- es recortar bordes
- en turf edge, to
<Jardineria>
Definición
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rosella, n f
- ca babol, n m sin. compl.
- ca badabadoc, n m sin. compl.
- ca colet, n m sin. compl.
- ca gall, n m sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca lloca, n f sin. compl.
- ca paparota, n f sin. compl.
- ca paramà, n m sin. compl.
- ca pipiripip, n m sin. compl.
- ca quiquiriquic, n m sin. compl.
- ca babola, n f alt. sin.
- ca babols, n m pl alt. sin.
- ca badabadocs, n m pl alt. sin.
- ca capellà, n m alt. sin.
- ca caputxí, n m alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall bord, n m alt. sin.
- ca cascall salvatge, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca galls, n m pl alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca monges, n f pl alt. sin.
- ca mongeta (flor), n f alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca papaions, n m pl alt. sin.
- ca papariu, n m alt. sin.
- ca pipiripips, n m pl alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca quequerequecs, n m pl alt. sin.
- ca quiquiriquics, n m pl alt. sin.
- ca republicans, n m pl alt. sin.
- ca rosella comuna, n f alt. sin.
- ca rosella vera, n f alt. sin.
- ca roseller, n m alt. sin.
- ca rosellera, n f alt. sin.
- ca roselles, n f pl alt. sin.
- ca roselles de camp, n f pl alt. sin.
- ca roselleta, n f alt. sin.
- ca roses bordes, n f pl alt. sin.
- ca senyora, n f alt. sin.
- ca serradella, n f alt. sin.
- ca vermelló, n m alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca ababolera, n f var. ling.
- ca abacol, n m var. ling.
- ca abadollera, n f var. ling.
- ca adormidera borda, n f var. ling.
- ca amapola, n f var. ling.
- ca amapola silvestre, n f var. ling.
- ca babebadoc, n m var. ling.
- ca cacaraquec, n m var. ling.
- ca cararequec, n m var. ling.
- ca cocolicó, n m var. ling.
- ca coquerecoc, n m var. ling.
- ca coquerecocs, n m pl var. ling.
- ca curacallo, n m var. ling.
- ca gaigallaret, n m var. ling.
- ca gall galleret, n m var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallerós, n m var. ling.
- ca gallitos, n m pl var. ling.
- ca kikerekik, n m var. ling.
- ca màpola, n f var. ling.
- ca papaiu, n m var. ling.
- ca papàriu, n m var. ling.
- ca paparola, n f var. ling.
- ca paparoles, n f pl var. ling.
- ca pavot, n m var. ling.
- ca peperepep, n m var. ling.
- ca pepiripips, n m pl var. ling.
- ca pinipip, n m var. ling.
- ca piparapip, n m var. ling.
- ca piperepips, n m pl var. ling.
- ca pipirip, n m var. ling.
- ca piri-piri, n m var. ling.
- ca quequerequec, n m var. ling.
- ca quicaracoc, n m var. ling.
- ca quicaraquic, n m var. ling.
- ca quicoraquic, n m var. ling.
- ca quiquiric, n m var. ling.
- ca quiquiricall, n m var. ling.
- ca quiquirics, n m pl var. ling.
- ca roella, n f var. ling.
- ca roelles, n f pl var. ling.
- ca rogelles, n f pl var. ling.
- ca roguella, n f var. ling.
- ca ronsella, n f var. ling.
- ca rovella, n f var. ling.
- ca rovelles, n f pl var. ling.
- ca ruella, n f var. ling.
- ca ruelles, n f pl var. ling.
- ca ruzelo, n m var. ling.
- nc Papaver rhoeas L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rosella, n f
- ca babol, n m sin. compl.
- ca badabadoc, n m sin. compl.
- ca colet, n m sin. compl.
- ca gall, n m sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca lloca, n f sin. compl.
- ca paparota, n f sin. compl.
- ca paramà, n m sin. compl.
- ca pipiripip, n m sin. compl.
- ca quiquiriquic, n m sin. compl.
- ca babola, n f alt. sin.
- ca babols, n m pl alt. sin.
- ca badabadocs, n m pl alt. sin.
- ca capellà, n m alt. sin.
- ca caputxí, n m alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall bord, n m alt. sin.
- ca cascall salvatge, n m alt. sin.
- ca gallarets, n m pl alt. sin.
- ca gallet, n m alt. sin.
- ca gallgallaret, n m alt. sin.
- ca galls, n m pl alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca monges, n f pl alt. sin.
- ca mongeta (flor), n f alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca papaions, n m pl alt. sin.
- ca papariu, n m alt. sin.
- ca pipiripips, n m pl alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca quequerequecs, n m pl alt. sin.
- ca quiquiriquics, n m pl alt. sin.
- ca republicans, n m pl alt. sin.
- ca rosella comuna, n f alt. sin.
- ca rosella vera, n f alt. sin.
- ca roseller, n m alt. sin.
- ca rosellera, n f alt. sin.
- ca roselles, n f pl alt. sin.
- ca roselles de camp, n f pl alt. sin.
- ca roselleta, n f alt. sin.
- ca roses bordes, n f pl alt. sin.
- ca senyora, n f alt. sin.
- ca serradella, n f alt. sin.
- ca vermelló, n m alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca ababolera, n f var. ling.
- ca abacol, n m var. ling.
- ca abadollera, n f var. ling.
- ca adormidera borda, n f var. ling.
- ca amapola, n f var. ling.
- ca amapola silvestre, n f var. ling.
- ca babebadoc, n m var. ling.
- ca cacaraquec, n m var. ling.
- ca cararequec, n m var. ling.
- ca cocolicó, n m var. ling.
- ca coquerecoc, n m var. ling.
- ca coquerecocs, n m pl var. ling.
- ca curacallo, n m var. ling.
- ca gaigallaret, n m var. ling.
- ca gall galleret, n m var. ling.
- ca galleret, n m var. ling.
- ca gallerets, n m pl var. ling.
- ca gallerós, n m var. ling.
- ca gallitos, n m pl var. ling.
- ca kikerekik, n m var. ling.
- ca màpola, n f var. ling.
- ca papaiu, n m var. ling.
- ca papàriu, n m var. ling.
- ca paparola, n f var. ling.
- ca paparoles, n f pl var. ling.
- ca pavot, n m var. ling.
- ca peperepep, n m var. ling.
- ca pepiripips, n m pl var. ling.
- ca pinipip, n m var. ling.
- ca piparapip, n m var. ling.
- ca piperepips, n m pl var. ling.
- ca pipirip, n m var. ling.
- ca piri-piri, n m var. ling.
- ca quequerequec, n m var. ling.
- ca quicaracoc, n m var. ling.
- ca quicaraquic, n m var. ling.
- ca quicoraquic, n m var. ling.
- ca quiquiric, n m var. ling.
- ca quiquiricall, n m var. ling.
- ca quiquirics, n m pl var. ling.
- ca roella, n f var. ling.
- ca roelles, n f pl var. ling.
- ca rogelles, n f pl var. ling.
- ca roguella, n f var. ling.
- ca ronsella, n f var. ling.
- ca rovella, n f var. ling.
- ca rovelles, n f pl var. ling.
- ca ruella, n f var. ling.
- ca ruelles, n f pl var. ling.
- ca ruzelo, n m var. ling.
- nc Papaver rhoeas L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
-
1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roser de cent fulles, n m
- ca cul de matxo, n m alt. sin.
- ca rosa, n f alt. sin.
- ca rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
- ca rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
- ca rosa de cent fulles, n f alt. sin.
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser de garlanda, n m alt. sin.
- ca roser de mal, n m alt. sin.
- ca roser de malalt, n m alt. sin.
- ca roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca roser de te, n m alt. sin.
- ca roser dels horts, n m alt. sin.
- ca roser doble, n m alt. sin.
- ca roser prim, n m alt. sin.
- ca roser silvestre, n m alt. sin.
- ca roser xinès, n m alt. sin.
- ca rosers de marge, n m pl alt. sin.
- ca rosers dels marges, n m pl alt. sin.
- ca roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de bosc, n f pl alt. sin.
- ca roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
- nc Rosa ×centifolia L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roser de cent fulles, n m
- ca cul de matxo, n m alt. sin.
- ca rosa, n f alt. sin.
- ca rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
- ca rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
- ca rosa de cent fulles, n f alt. sin.
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser de garlanda, n m alt. sin.
- ca roser de mal, n m alt. sin.
- ca roser de malalt, n m alt. sin.
- ca roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca roser de te, n m alt. sin.
- ca roser dels horts, n m alt. sin.
- ca roser doble, n m alt. sin.
- ca roser prim, n m alt. sin.
- ca roser silvestre, n m alt. sin.
- ca roser xinès, n m alt. sin.
- ca rosers de marge, n m pl alt. sin.
- ca rosers dels marges, n m pl alt. sin.
- ca roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de bosc, n f pl alt. sin.
- ca roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
- ca roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
- nc Rosa ×centifolia L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca santjoans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca flor de torpa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó femella, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó pulverulent, n m alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca Sant-Joan, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum pulverulentum Vill.
- nc Verbascum floccosum Waldst. et Kit. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca santjoans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca flor de torpa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó femella, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó pulverulent, n m alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca Sant-Joan, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum pulverulentum Vill.
- nc Verbascum floccosum Waldst. et Kit. var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca sempreviva borda, n f
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca ramell, n m sin. compl.
- ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja blanca, n f alt. sin.
- ca botja de l'era, n f alt. sin.
- ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca botja fematera, n f alt. sin.
- ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de roca, n f alt. sin.
- ca camamil·ló, n m alt. sin.
- ca capsigranyera, n f alt. sin.
- ca cassanella, n f alt. sin.
- ca flor de Corpus, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
- ca flor viva, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca herba capsotera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba del Corpus, n f alt. sin.
- ca herba fematera, n f alt. sin.
- ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
- ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
- ca maçanelles, n f pl alt. sin.
- ca mançanella, n f alt. sin.
- ca perpètua, n f alt. sin.
- ca perpètua borda, n f alt. sin.
- ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
- ca perpètues, n f pl alt. sin.
- ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
- ca perpetuïna, n f alt. sin.
- ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
- ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
- ca salpassa, n f alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca santperes, n m pl alt. sin.
- ca sempreviure, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
- ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
- ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
- ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
- ca viveta, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca botja femetera, n f var. ling.
- ca caçanella, n f var. ling.
- ca camamirla, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca escaçanella, n f var. ling.
- ca herba capçotera, n f var. ling.
- ca herba de la capsa groga, n f var. ling.
- ca herba femetera, n f var. ling.
- ca joca-sapos, n m/f var. ling.
- ca jocaperdius, n m/f var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca mançanilla amarga, n f var. ling.
- ca mançanilla bastarda, n f var. ling.
- ca mançanilla borda, n f var. ling.
- ca mançanilla borde, n f var. ling.
- ca mançanilla de muntanya, n f var. ling.
- ca mançanilla de pastor, n f var. ling.
- ca mançanilla fina, n f var. ling.
- ca mançanilla gorda, n f var. ling.
- ca mançanilla vera, n f var. ling.
- ca mançanilleta, n f var. ling.
- ca mansanilla, n f var. ling.
- ca mansanilla borda, n f var. ling.
- ca siemprevive, n f var. ling.
- nc Helichrysum stoechas (L.) Moench
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.