Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bordegàs" dentro de todas las áreas temáticas

relaxació de vores relaxació de vores

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  relaxació de vores, n f
  • es  relajación de bordes
  • en  edge relaxation

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definición
Procediment d'identificació de vores, similar a la llindarització per histèresi, que es duu a terme mitjançant la integració de píxels en funció del context i no només de la seva proximitat o les seves propietats, de manera que contínuament es revalua la classificació realitzada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
relaxació de vores relaxació de vores

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  relaxació de vores, n f
  • es  relajación de bordes
  • en  edge relaxation

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definición
Procediment d'identificació de vores, similar a la llindarització per histèresi, que es duu a terme mitjançant la integració de píxels en funció del context i no només de la seva proximitat o les seves propietats, de manera que contínuament es revalua la classificació realitzada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
retallar vores retallar vores

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  retallar vores, v intr
  • es  perfilar bordes
  • es  recortar bordes
  • en  turf edge, to

<Jardineria>

Definición
Tallar els marges d'una gespa, un cop segada, per mitjà de tisores o una màquina retallavores, per tal de perfilar-la.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
rosella rosella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
roser de cent fulles roser de cent fulles

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser de cent fulles, n m
  • ca  cul de matxo, n m alt. sin.
  • ca  rosa, n f alt. sin.
  • ca  rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  roser de garlanda, n m alt. sin.
  • ca  roser de mal, n m alt. sin.
  • ca  roser de malalt, n m alt. sin.
  • ca  roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  roser de te, n m alt. sin.
  • ca  roser dels horts, n m alt. sin.
  • ca  roser doble, n m alt. sin.
  • ca  roser prim, n m alt. sin.
  • ca  roser silvestre, n m alt. sin.
  • ca  roser xinès, n m alt. sin.
  • ca  rosers de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  rosers dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
  • nc  Rosa ×centifolia L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
roser de cent fulles roser de cent fulles

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser de cent fulles, n m
  • ca  cul de matxo, n m alt. sin.
  • ca  rosa, n f alt. sin.
  • ca  rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  roser de garlanda, n m alt. sin.
  • ca  roser de mal, n m alt. sin.
  • ca  roser de malalt, n m alt. sin.
  • ca  roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  roser de te, n m alt. sin.
  • ca  roser dels horts, n m alt. sin.
  • ca  roser doble, n m alt. sin.
  • ca  roser prim, n m alt. sin.
  • ca  roser silvestre, n m alt. sin.
  • ca  roser xinès, n m alt. sin.
  • ca  rosers de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  rosers dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
  • nc  Rosa ×centifolia L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  santjoans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  flor de torpa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó femella, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó pulverulent, n m alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sant-Joan, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum pulverulentum Vill.
  • nc  Verbascum floccosum Waldst. et Kit. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

santjoans santjoans

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  santjoans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  flor de torpa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó femella, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó pulverulent, n m alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sant-Joan, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum pulverulentum Vill.
  • nc  Verbascum floccosum Waldst. et Kit. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

sempreviva borda sempreviva borda

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  ramell, n m sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de l'era, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  botja fematera, n f alt. sin.
  • ca  botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roca, n f alt. sin.
  • ca  camamil·ló, n m alt. sin.
  • ca  capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  cassanella, n f alt. sin.
  • ca  flor de Corpus, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  flor viva, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  herba capsotera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la capça groga, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba del Corpus, n f alt. sin.
  • ca  herba fematera, n f alt. sin.
  • ca  herba florida tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  maçanella de penyal, n f alt. sin.
  • ca  maçanelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  perpètua, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  perpètues bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  perpetuïna, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  ramell de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  salpassa, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  sempreviure, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva boscana, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de camp, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de mont, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
  • ca  viveta, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  botja femetera, n f var. ling.
  • ca  caçanella, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  escaçanella, n f var. ling.
  • ca  herba capçotera, n f var. ling.
  • ca  herba de la capsa groga, n f var. ling.
  • ca  herba femetera, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  jocaperdius, n m/f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla amarga, n f var. ling.
  • ca  mançanilla bastarda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borde, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de muntanya, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de pastor, n f var. ling.
  • ca  mançanilla fina, n f var. ling.
  • ca  mançanilla gorda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  mançanilleta, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • ca  mansanilla borda, n f var. ling.
  • ca  siemprevive, n f var. ling.
  • nc  Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.