Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bordegàs" dentro de todas las áreas temáticas

miopatia de Nonaka miopatia de Nonaka

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  miopatia de Nonaka, n f
  • ca  miopatia distal amb vacúols rivetejats, n f
  • ca  miopatia hereditària amb cossos d'inclusió, n f
  • es  miopatía GNE, n f
  • es  miopatía distal con vacuolas ribeteadas, n f sin. compl.
  • es  miopatía distal tipo Nonaka, n f sin. compl.
  • es  miopatía hereditaria con cuerpos de inclusión tipo 2, n f sin. compl.
  • es  miopatía sin afectación del cuádriceps, n f sin. compl.
  • es  DMRV, n f sigla
  • es  HIBM2, n f sigla
  • es  IBM2, n f sigla
  • fr  myopathie liée à GNE, n f
  • fr  myopathie à corps d'inclusion héréditaire type 2, n f sin. compl.
  • fr  myopathie de Nonaka, n f sin. compl.
  • fr  myopathie distale à vacuoles bordées, n f sin. compl.
  • fr  myopathie épargnant le quadriceps, n f sin. compl.
  • fr  HIBM2, n f sigla
  • fr  IBM2, n f sigla
  • en  GNE myopathy, n
  • en  distal myopathy with rimmed vacuoles, n sin. compl.
  • en  hereditary inclusion body myopathy type 2, n sin. compl.
  • en  Nonaka myopathy, n sin. compl.
  • en  quadriceps-sparing myopathy, n sin. compl.
  • en  DMRV, n sigla
  • en  HIBM2, n sigla
  • en  IBM2, n sigla
  • cod  602

<Malalties minoritàries > Malalties neuromusculars>

mixtura de Bordeus mixtura de Bordeus

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Terminologia històrica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  mixtura de Bordeus, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Terminologia històrica>

Definición
Solució aquosa de sulfat de coure i àcid càlcic emprada com a fungicida.
morella gràcil morella gràcil

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella gràcil, n f
  • ca  tomaqueres bordes roges, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • nc  Solanum chenopodioides Lam.
  • nc  Solanum gracile Dunal var. ling.
  • nc  Solanum sublobatum Willd. ex Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > solanàcies>

morella gràcil morella gràcil

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella gràcil, n f
  • ca  tomaqueres bordes roges, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • nc  Solanum chenopodioides Lam.
  • nc  Solanum gracile Dunal var. ling.
  • nc  Solanum sublobatum Willd. ex Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > solanàcies>

morella vera morella vera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
morella vera morella vera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morella vera, n f
  • ca  herba maura, n f sin. compl.
  • ca  herba mora, n f sin. compl.
  • ca  morella negra, n f sin. compl.
  • ca  tomata borda, n f sin. compl.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet negre, n m alt. sin.
  • ca  brossa femera, n f alt. sin.
  • ca  emborrador, n m alt. sin.
  • ca  herba carbonera, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  moradell, n m alt. sin.
  • ca  moradella, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella de gra, n f alt. sin.
  • ca  morella de grans, n f alt. sin.
  • ca  morella en gra, n f alt. sin.
  • ca  morelles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del diable, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaqueres bordes negres, n f pl alt. sin.
  • ca  tomaquets, n m pl alt. sin.
  • ca  tomatera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  tomates bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  boletes de vereno, n f pl var. ling.
  • ca  hierba tomatera borda, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  maurella, n f var. ling.
  • ca  morella-en-gra, n f var. ling.
  • ca  oradella, n f var. ling.
  • ca  pomata borda, n f var. ling.
  • ca  solano, n m var. ling.
  • ca  tomatetes de vereno (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • nc  Solanum nigrum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
mossegada del diable mossegada del diable

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mossegada del diable, n f
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa de bosc, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa mossegada, n f alt. sin.
  • ca  fulles de curar llagues, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'enaiguament, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del jueu, n f alt. sin.
  • ca  herba del mos del diable, n f alt. sin.
  • ca  mossec del diable, n m alt. sin.
  • ca  viuda, n f alt. sin.
  • ca  viuda silvestre, n f alt. sin.
  • ca  viudes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabioja, n f var. ling.
  • ca  herba de l'anaigament, n f var. ling.
  • nc  Succisa pratensis Moench
  • nc  Scabiosa succisa L. sin. compl.

<Botànica > dipsacàcies>

mossegada del diable mossegada del diable

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mossegada del diable, n f
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa de bosc, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa mossegada, n f alt. sin.
  • ca  fulles de curar llagues, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'enaiguament, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del jueu, n f alt. sin.
  • ca  herba del mos del diable, n f alt. sin.
  • ca  mossec del diable, n m alt. sin.
  • ca  viuda, n f alt. sin.
  • ca  viuda silvestre, n f alt. sin.
  • ca  viudes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabioja, n f var. ling.
  • ca  herba de l'anaigament, n f var. ling.
  • nc  Succisa pratensis Moench
  • nc  Scabiosa succisa L. sin. compl.

<Botànica > dipsacàcies>

no podeu aplicar vores a seleccions múltiples no podeu aplicar vores a seleccions múltiples

<TIC > Informàtica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  no podeu aplicar vores a seleccions múltiples
  • en  you cannot apply borders to multiple selections

<Localització > Fraseologia>

pèsol silvestre pèsol silvestre

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèsol silvestre, n m
  • ca  pèsol bord, n m sin. compl.
  • ca  fesol del Toro, n m alt. sin.
  • ca  fesols bords, n m pl alt. sin.
  • ca  guixes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  pesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  pesolera de camp, n f alt. sin.
  • ca  veçots, n m pl alt. sin.
  • nc  Lathyrus latifolius L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>