Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrelleta, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella graminera, n f alt. sin.
ca agrelles, n f pl alt. sin.
ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
ca agrelletes, n f pl alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agretes petites, n f pl alt. sin.
ca romes, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagrella borda, n f alt. sin.
ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca vinagretes, n f pl alt. sin.
ca agriguella, n f var. ling.
ca agrilles fines, n f pl var. ling.
nc Rumex acetosella L.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrelleta, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella graminera, n f alt. sin.
ca agrelles, n f pl alt. sin.
ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
ca agrelletes, n f pl alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agretes petites, n f pl alt. sin.
ca romes, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagrella borda, n f alt. sin.
ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca vinagretes, n f pl alt. sin.
ca agriguella, n f var. ling.
ca agrilles fines, n f pl var. ling.
nc Rumex acetosella L.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca badola, n f
ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
ca magreta, n f sin. compl.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella rodona, n f alt. sin.
ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca magretes, n f pl alt. sin.
ca badolla, n f var. ling.
ca baroles, n f pl var. ling.
ca madoles, n f pl var. ling.
nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca badola, n f
ca agrella de fulla rodona, n f sin. compl.
ca magreta, n f sin. compl.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella rodona, n f alt. sin.
ca agrelles xiquetes, n f pl alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca magretes, n f pl alt. sin.
ca badolla, n f var. ling.
ca baroles, n f pl var. ling.
ca madoles, n f pl var. ling.
nc Rumex scutatus L. subsp. scutatus

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca flor d'avellana, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret bo, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agrets, n m pl alt. sin.
ca agrets de marge, n m pl alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca aspres, n m pl alt. sin.
ca avellaneta, n f alt. sin.
ca avellanetes, n f pl alt. sin.
ca canari, n m alt. sin.
ca canaris, n m pl alt. sin.
ca caramelles, n f pl alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca magret, n m alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa amb peixet, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa i peixet, n m alt. sin.
ca trèvols, n m pl alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca agrios, n m pl var. ling.
ca agrítol, n m var. ling.
ca grítol, n m var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pam peixet, n m var. ling.
ca vellanetes, n f pl var. ling.
nc Oxalis pes-caprae L.
nc Oxalis cernua Thunb. var. ling.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pa de cucut comú, n m
ca agrell, n m alt. sin.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrelleta, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret terrer, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca al·leluia, n f alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca espantanovies, n m/f alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca flor d'avellana, n f alt. sin.
ca lújula, n f alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa de cucut groc, n m alt. sin.
ca pa de pardalet, n m alt. sin.
ca raïmet, n m alt. sin.
ca trevolet fals, n m alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagrera, n f alt. sin.
ca agriella, n f var. ling.
ca agriguella, n f var. ling.
ca líjula, n f var. ling.
nc Oxalis corniculata L.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pa de cucut comú, n m
ca agrell, n m alt. sin.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrelleta, n f alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agret terrer, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agulletes, n f pl alt. sin.
ca al·leluia, n f alt. sin.
ca aspre, n m alt. sin.
ca espantanovies, n m/f alt. sin.
ca fel i vinagre, n m/f alt. sin.
ca flor d'avellana, n f alt. sin.
ca lújula, n f alt. sin.
ca magreta, n f alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa de cucut groc, n m alt. sin.
ca pa de pardalet, n m alt. sin.
ca raïmet, n m alt. sin.
ca trevolet fals, n m alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagrera, n f alt. sin.
ca agriella, n f var. ling.
ca agriguella, n f var. ling.
ca líjula, n f var. ling.
nc Oxalis corniculata L.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pa de cucut de bosc, n m
ca agrella borda, n f sin. compl.
ca acetosella, n f alt. sin.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella de fulla de cor, n f alt. sin.
ca agrella de riu, n f alt. sin.
ca agrella fina, n f alt. sin.
ca agrelles de riu, n f pl alt. sin.
ca agrelleta, n f alt. sin.
ca agrelletes, n f pl alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca lújula, n f alt. sin.
ca oxàlic, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa de cucut blanc, n m alt. sin.
ca pa i vi, n m alt. sin.
ca pa i vi de bosc, n m alt. sin.
ca trevolet fals, n m alt. sin.
ca agriguella de fulla de cor, n f var. ling.
ca agriguella fina, n f var. ling.
ca agrilles de riu, n f pl var. ling.
ca lígula, n f var. ling.
ca líjula, n f var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pa-i-vi, n m var. ling.
nc Oxalis acetosella L.

<Botànica > oxalidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pa de cucut de bosc, n m
ca agrella borda, n f sin. compl.
ca acetosella, n f alt. sin.
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella de fulla de cor, n f alt. sin.
ca agrella de riu, n f alt. sin.
ca agrella fina, n f alt. sin.
ca agrelles de riu, n f pl alt. sin.
ca agrelleta, n f alt. sin.
ca agrelletes, n f pl alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca lújula, n f alt. sin.
ca oxàlic, n m alt. sin.
ca pa de cucut, n m alt. sin.
ca pa de cucut blanc, n m alt. sin.
ca pa i vi, n m alt. sin.
ca pa i vi de bosc, n m alt. sin.
ca trevolet fals, n m alt. sin.
ca agriguella de fulla de cor, n f var. ling.
ca agriguella fina, n f var. ling.
ca agrilles de riu, n f pl var. ling.
ca lígula, n f var. ling.
ca líjula, n f var. ling.
ca minxonària, n f var. ling.
ca pa-i-vi, n m var. ling.
nc Oxalis acetosella L.

<Botànica > oxalidàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "agrella" dentro de todas las áreas temáticas