Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "Toixó" dentro de todas las áreas temáticas

arròs bord arròs bord

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arròs bord, n m
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  crespinell rupestre, n m alt. sin.
  • ca  fideus bords, n m pl alt. sin.
  • ca  mort i viu, n m alt. sin.
  • ca  pa de moixó, n m alt. sin.
  • ca  pa de moixons, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  ramiols, n m pl alt. sin.
  • nc  Sedum rupestre L.

<Botànica > crassulàcies>

arròs bord arròs bord

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arròs bord, n m
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  crespinell rupestre, n m alt. sin.
  • ca  fideus bords, n m pl alt. sin.
  • ca  mort i viu, n m alt. sin.
  • ca  pa de moixó, n m alt. sin.
  • ca  pa de moixons, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  ramiols, n m pl alt. sin.
  • nc  Sedum rupestre L.

<Botànica > crassulàcies>

cabeçuda cabeçuda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabeçuda, n f
  • ca  joell atlàntic, n f
  • ca  joell, n m sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina presbyter
  • nc  Atherina (Hepsetia) presbyter var. ling.
  • es  abichón
  • es  pejerey
  • fr  athérine
  • fr  prêtre
  • en  sand smelt

<Peixos > Aterínids>

cabeçuda cabeçuda

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabeçuda, n f
  • ca  joell atlàntic, n f
  • ca  joell, n m sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina presbyter
  • nc  Atherina (Hepsetia) presbyter var. ling.
  • es  abichón
  • es  pejerey
  • fr  athérine
  • fr  prêtre
  • en  sand smelt

<Peixos > Aterínids>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

crespinell blanc crespinell blanc

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell blanc crespinell blanc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell blanc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  arròs de paret, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam blanc, n m sin. compl.
  • ca  pinyonets, n m pl sin. compl.
  • ca  ungla de moix, n f sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella blanca, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba conilla, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'escurçó, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  mai moren, n m/f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  pinet de teulada, n m alt. sin.
  • ca  pinets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de galàpet, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ramiels, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  arroz de serp, n m var. ling.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crespinet, n m var. ling.
  • ca  crespinyet, n m var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba de l'escorçó, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  rabo de sarvatxo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raïm de sàput, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raïmet de sapo, n m var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum album L. subsp. album

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell groc crespinell groc

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>

crespinell groc crespinell groc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>