Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "quadrilió" in all thematic areas

quadripol quadripol

<Química > Química analítica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  quadripol, n m
  • es  cuadripolo
  • en  quadrupole

<Química > Química analítica>

Definition
Sistema format per dos dipols, elèctrics o magnètics, com a conseqüència del qual el moment dipolar és nul.

<Física>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en  

<Física > Electromagnetisme>

Definition
quadripol quadripol

<Electrònica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  quadripol, n m
  • es  cuadripolo, n m
  • en  quadrupole, n

<Electrònica>

Definition
Xarxa d'elements ideals d'un circuit, proveïda de quatre borns, que forma un circuit equivalent lineal i que en inserir-lo en un circuit complet n'afavoreix la resolució per anàlisi lineal.
quadrivium -i [la] quadrivium -i [la]

<Dret romà>, <Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quadrivium -i [la], n m

<Dret romà>, <Història del dret>

Definition
Quadrivi.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('cruïlla [de quatre camins]')
  • A l'edat mitjana, conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
    En llatí, el mot quadrivium, -i és neutre.
Source term image

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  quatret, n m
  • es  cuatrillo

<Música>

Definition
Grup de quatre notes iguals que té la mateixa durada de tres notes del mateix valor.
quintilió quintilió

<Matemàtiques > Aritmètica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  quintilió, n m
  • es  quintillón, n m
  • fr  quintillion, n m
  • it  quintilione, n m
  • pt  quintilião, n m
  • en  nonilion, n
  • en  quintillion, n
  • de  Quintillion, n f

<Matemàtiques > Aritmètica>

Definition
Milió de quadrilions (1030 ), d'acord amb l'escala llarga.

Note

  • La denominació anglesa nonilion correspon a l'escala curta, que és la utilitzada tradicionalment als Estats Units i als països d'influència nord-americana. En aquesta escala, quintilió equival a un trilió, és a dir a 1018.
raïm de guineu raïm de guineu

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • ca  panses de guineu, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de Paris, n f alt. sin.
  • ca  herba Paris, n f alt. sin.
  • ca  raïms de guineu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de París, n f var. ling.
  • nc  Paris quadrifolia L.

<Botànica > liliàcies>

raïm de guineu raïm de guineu

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • ca  panses de guineu, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de Paris, n f alt. sin.
  • ca  herba Paris, n f alt. sin.
  • ca  raïms de guineu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de París, n f var. ling.
  • nc  Paris quadrifolia L.

<Botànica > liliàcies>

raïm de guineu raïm de guineu

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Homeopatia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • es  hierba de París
  • es  uva de raposa
  • fr  parisette
  • fr  raisin de renard
  • nc  Paris quadrifolia

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Homeopatia>

Definition
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, rizomatosa que creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus. Totes les parts de la planta, sobretot les fulles, contenen glicòsids tòxics (paristifnòsid i paridòsid), asparagina, àcids (cítric, màlic i fosfòric), una resina, i probablement alcaloides. Fou emprat, en l'antigor, com a antídot de metzines i contra la follia. Els homeòpates el prescriuen en determinats trastorns nerviosos i contra la tos productiva, l'afonia i els reumatismes. Les baies de la planta entraven en la composició de filtres de l'amor de l'Edat Mitjana. A dosis altes provoca trastorns digestius (vòmits, diarrea), ansietat, alteracions pupil·lars (midriasi, seguida de miosi) i del pols (taquicàrdia, seguida de bradicàrdia) i efectes curaritzants.

<Química>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n f
  • es   n m
  • en   n
  • sbl  

<Química > Química física>

Definition

Note