Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "falagar" in all thematic areas
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca galgar, v tr
- es escantillar, v tr
- es galgar, v tr
- fr jauger, v tr
- en gauge, to, v tr
- eu galgatu
- eu txantiloitu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram de saladar, n m
- ca gram roig, n m alt. sin.
- nc Puccinellia festuciformis (Host) Parl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram de saladar, n m
- ca gram roig, n m alt. sin.
- nc Puccinellia festuciformis (Host) Parl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca incisió del paladar
- en incision of palate
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de nas, boca i faringe>
<Lleure > Espectacles>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca joc malabar, n m
- ca jocs malabars, n m pl
- es juego malabar, n m
- es juegos malabares, n m pl
- fr jonglage, n m
- fr jonglerie, n f
- en juggling, n
<Lleure > Espectacles>
Definition
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca kalagan
- ca kaagan sin. compl.
- ar كالاغانية
- cy Kalagan
- de Kalagan
- de Kaagan sin. compl.
- en Kalagan
- en Kaagan sin. compl.
- es kalagano
- es kaagan sin. compl.
- eu kalaganera
- eu kaagan sin. compl.
- eu kalagan sin. compl.
- fr kalagan
- fr kaagan sin. compl.
- gl kalagan
- gl kaagan sin. compl.
- gn kalagan
- gn kaagan sin. compl.
- it kalagan
- it kaagan sin. compl.
- pt kalagan
- pt kaagan sin. compl.
- zh 卡拉加语
- scr Alfabet georgià
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>
Definition
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalagan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, maranao, kalibugan, palawan i molbog.
La llengua kalagan s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud. El kagalan és lingüísticament proper al tagakaulu.
L'isamal, parlat a l'illa de Samal és aparentment un dialecte d'aquesta llengua.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur de Malabar, n m
- es langur de pies negros, n m
- fr langur de Malabar, n m
- en Malabar sacred langur, n
- de Schwarzfuß-Hulman, n m
- nc Semnopithecus hypoleucos
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur de Malabar, n m
- es langur de pies negros, n m
- fr langur de Malabar, n m
- en Malabar sacred langur, n
- de Schwarzfuß-Hulman, n m
- nc Semnopithecus hypoleucos
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca malabar, adj
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definition
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca malaiàlam
- cod മലയാളം (Malayāļam)
- ar مالايالامية
- cy Malaialam
- de Malayalam
- de Malajalam sin. compl.
- en Malayalam
- en Alealum sin. compl.
- en Malayalani sin. compl.
- en Malayali sin. compl.
- en Malean sin. compl.
- en Maliyad sin. compl.
- es malabar
- es malayalam sin. compl.
- eu malayalamera
- eu malaialam sin. compl.
- fr malayalam
- fr malayāḷaṃ ou malayî sin. compl.
- gl malaialam
- gl malayalam sin. compl.
- gn malavar
- gn malayalam sin. compl.
- it malayalam
- ja マラヤーラム語
- nl Malayalam
- nl Malayalam sin. compl.
- pt malayalam
- pt malaialam sin. compl.
- ru Малаялам
- ru Малаяльский sin. compl.
- zh 马拉巴语
- scr Alfabet malaiàlam
- num Sistema malaiàlam
<Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada>, <Àsia > Índia>
Definition
Com a llengua literària i administrativa, el tàmil va influir notablement el desenvolupament primerenc del malaiàlam. Posteriorment, Kerala va experimentar una evolució cultural, econòmica i comercial específica, amb relacions comercials amb els àrabs i la invasió portuguesa, que van comportar l'assimilació d'elements lingüístics romànics i semítics en malaiàlam. A Kerala han conviscut comunitats religioses molt diverses (musulmans, cristians, jueus, jainistes i hindús), que han enriquit els registres i sociolectes del malaiàlam.
Els primers testimoniatges de malaiàlam, del segle IX dC, són epigràfics. A partir del segle XIV es va desenvolupar una literatura malaiàlam força variada, que comprèn motius de la tradició oral malaiàlam, de la literatura sànscrita i de la literatura tàmil. A partir del segle XIX i fins als nostres dies la literatura malaiàlam tendeix a basar-se en la llengua col·loquial en detriment dels termes literaris d'origen sànscrit. El malaiàlam ha forjat una escriptura pròpia basada en el sil·labari brahmi amb l'addició de grafemes dravídics.
Com que el malaiàlam es parla en un territori continu i la projecció pública de la llengua és normal i homogènia, no hi ha grans diferències dialectals. Les diferències sociolectals i de registre, en canvi, són grans, pel fet que, en primer lloc, en el registre estàndard i en el literari hi ha una forta influència sànscrita (menor a nivell col·loquial, molt proper al tàmil); en segon lloc, el judeomalaiàlam conté mots d'origen hebreu i arameu siríac; en tercer lloc, els parlants cristians usen mots de l'anglès, el portuguès i el grec; i, finalment, els musulmans usen mots d'origen àrab i persa.
Hi ha comunitats importants de parlants de malaiàlam als estats àrabs.
