Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "bordegàs" in all thematic areas

pèsol silvestre pèsol silvestre

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèsol silvestre, n m
  • ca  pèsol bord, n m sin. compl.
  • ca  fesol del Toro, n m alt. sin.
  • ca  fesols bords, n m pl alt. sin.
  • ca  guixes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  pesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  pesolera de camp, n f alt. sin.
  • ca  veçots, n m pl alt. sin.
  • nc  Lathyrus latifolius L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

pa de coca amb pernil de celler pa de coca amb pernil de celler

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pa de coca amb pernil de celler
  • es  pan de coca con jamón de bodega
  • fr  fougasse au jambon bodega (maturé dans une cave)
  • it  focaccia con prosciutto de bodega (stagionato in cantina)
  • en  dough bread with bodega ham (matured in a cellar)
  • de  Fladenbrot mit Bodega-Schinken (im Weinkeller gereift)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bullits, n m pl var. ling.
  • ca  camamil·la loca, n f var. ling.
  • ca  manzanilla, n f var. ling.
  • ca  panicrost, n m var. ling.
  • ca  panigrog, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
panigroc panigroc

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bullits, n m pl var. ling.
  • ca  camamil·la loca, n f var. ling.
  • ca  manzanilla, n f var. ling.
  • ca  panicrost, n m var. ling.
  • ca  panigrog, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
pernil de celler pernil de celler

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pernil de celler
  • es  jamón de bodega
  • fr  jambon bodega (maturé dans une cave)
  • it  prosciutto di bodega (stagionato in cantina)
  • en  serrano bodega ham (matured in a cellar)
  • de  Bodega-Schinken (im Weinkeller gereift)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

pernil de celler de Salamanca pernil de celler de Salamanca

<Gastronomia > Plats a la carta>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pernil de celler de Salamanca
  • es  jamón de bodega de Salamanca
  • fr  jambon bodega de Salamanca (maturé dans une cave)
  • it  prosciutto de bodega di Salamanca (stagionato in cantina)
  • en  serrano bodega ham from Salamanca (matured in a cellar)
  • de  Serrano Bodega-Schinken aus Salamanca (in Cava gereift)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pomera borda pomera borda

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera borda, n f
  • ca  poma borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer bord, n m alt. sin.
  • ca  pomera mosquina, n f alt. sin.
  • ca  pomera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  pomera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
  • nc  Malus sylvestris Mill. sin. compl.
  • nc  Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

pomera borda pomera borda

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera borda, n f
  • ca  poma borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer bord, n m alt. sin.
  • ca  pomera mosquina, n f alt. sin.
  • ca  pomera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  pomera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
  • nc  Malus sylvestris Mill. sin. compl.
  • nc  Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.

<Botànica > rosàcies>