Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "bordegàs" in all thematic areas

imatge de vores

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca imatge de vores, n f
es imagen de bordes
en edge image

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definition

Imatge obtinguda com a resultat del processament amb un operador de gradient i a la qual s'ha aplicat posteriorment una llindarització.

Note

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8

llengua de ca

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua de ca, n f
ca aferragós, n m alt. sin.
ca avellana torrada, n f alt. sin.
ca besneula, n f alt. sin.
ca besneula crètica, n f alt. sin.
ca cinoglossa, n f alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca herba de gos, n f alt. sin.
ca joiosa (flor), n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassera, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de gos, n f alt. sin.
ca maneula, n f alt. sin.
ca violera borda, n f alt. sin.
ca violes bordes, n f pl alt. sin.
ca berneula, n f var. ling.
ca llengua de cutxo, n f var. ling.
ca minyeula, n f var. ling.
ca verneula, n f var. ling.
ca vesneula, n f var. ling.
ca visneula, n f var. ling.
nc Cynoglossum creticum Mill.
nc Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Note

Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

llengua de ca

<Ciències de la vida>

ca llengua de ca, n f
ca aferragós, n m alt. sin.
ca avellana torrada, n f alt. sin.
ca besneula, n f alt. sin.
ca besneula crètica, n f alt. sin.
ca cinoglossa, n f alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca herba de gos, n f alt. sin.
ca joiosa (flor), n f alt. sin.
ca llapassa, n f alt. sin.
ca llapassera, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de gos, n f alt. sin.
ca maneula, n f alt. sin.
ca violera borda, n f alt. sin.
ca violes bordes, n f pl alt. sin.
ca berneula, n f var. ling.
ca llengua de cutxo, n f var. ling.
ca minyeula, n f var. ling.
ca verneula, n f var. ling.
ca vesneula, n f var. ling.
ca visneula, n f var. ling.
nc Cynoglossum creticum Mill.
nc Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Note

Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').

lleteresa vera

<Botànica>

ca lleteresa vera, n f
ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
ca bambollera, n f alt. sin.
ca bofeguera, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca eufòrbia, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca llerqueres, n f pl alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletera de vesc, n f alt. sin.
ca lletera de visc, n f alt. sin.
ca lletera gran, n f alt. sin.
ca lletera major, n f alt. sin.
ca lletera vera, n f alt. sin.
ca lletera visquera, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteres, n f pl alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lletraga, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletrera de marina, n f alt. sin.
ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
ca lletrera de visc, n f alt. sin.
ca lletrera mascle, n f alt. sin.
ca lletrera vera, n f alt. sin.
ca lletrera visquera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca metzines, n f pl alt. sin.
ca Santa Teresa, n f alt. sin.
ca Teresa, n f alt. sin.
ca visquera, n f alt. sin.
ca xurrera, n f alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletranera, n f var. ling.
ca lletreguera, n f var. ling.
ca lletrera de monte, n f var. ling.
ca lletreresa de marina, n f var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca lleturigu, n m var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Note

1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.

lleteresa vera

<Ciències de la vida>

ca lleteresa vera, n f
ca lleteresa vesquera, n f sin. compl.
ca lletrera de vesc, n f sin. compl.
ca bambollera, n f alt. sin.
ca bofeguera, n f alt. sin.
ca escampador, n m alt. sin.
ca eufòrbia, n f alt. sin.
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca herba del frare, n f alt. sin.
ca herba del frare vellosa, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llerca, n f alt. sin.
ca llerqueres, n f pl alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletera de vesc, n f alt. sin.
ca lletera de visc, n f alt. sin.
ca lletera gran, n f alt. sin.
ca lletera major, n f alt. sin.
ca lletera vera, n f alt. sin.
ca lletera visquera, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteres, n f pl alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa de marina, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lletraga, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera borda, n f alt. sin.
ca lletrera d'enviscar, n f alt. sin.
ca lletrera de marina, n f alt. sin.
ca lletrera de muntanya, n f alt. sin.
ca lletrera de visc, n f alt. sin.
ca lletrera mascle, n f alt. sin.
ca lletrera vera, n f alt. sin.
ca lletrera visquera, n f alt. sin.
ca lletreres, n f pl alt. sin.
ca lletreres bordes, n f pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca manxiula, n f alt. sin.
ca metzines, n f pl alt. sin.
ca Santa Teresa, n f alt. sin.
ca Teresa, n f alt. sin.
ca visquera, n f alt. sin.
ca xurrera, n f alt. sin.
ca lleitresa, n f var. ling.
ca llertresa, n f var. ling.
ca llet de santa Tresa, n f var. ling.
ca lletatresa, n f var. ling.
ca lletdetresa, n f var. ling.
ca lletetresa, n f var. ling.
ca lletetreses, n f pl var. ling.
ca lletranera, n f var. ling.
ca lletreguera, n f var. ling.
ca lletrera de monte, n f var. ling.
ca lletreresa de marina, n f var. ling.
ca llettresa, n f var. ling.
ca lleturigu, n m var. ling.
ca llitresa, n f var. ling.
nc Euphorbia characias L. subsp. characias

<Botànica > euforbiàcies>

Note

1. La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a "llet de T(e)resa", d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
2. Lleturigu (SANNA ortografia lletúligo) és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) latturigu.

llevamà

<Botànica>

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

llevamà

<Ciències de la vida>

ca llevamà, n m
ca boixac de camp, n m sin. compl.
ca boixac, n m alt. sin.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca bojac, n m alt. sin.
ca boqueta de pardalet, n f alt. sin.
ca calèndula, n f alt. sin.
ca calèndula silvestre, n f alt. sin.
ca cerdans, n m pl alt. sin.
ca clavellines de mort, n f pl alt. sin.
ca fartabous, n m alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca gaites, n f pl alt. sin.
ca galdiró, n m alt. sin.
ca galdiró de camp, n m alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gata rabiosa, n f alt. sin.
ca gauges bordes, n f pl alt. sin.
ca goigs, n m pl alt. sin.
ca goigs bords, n m pl alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca goja borda, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguet bord, n m alt. sin.
ca groguet de camp, n m alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca groguets de camp, n m pl alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de panet, n f alt. sin.
ca herba del podador, n f alt. sin.
ca herbeta de foc, n f alt. sin.
ca inflabou, n m alt. sin.
ca inflabous, n m alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevagat, n m alt. sin.
ca llevagats, n m alt. sin.
ca llevamà bord, n m alt. sin.
ca llevamà de camp, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca lligamà, n m alt. sin.
ca lligamans, n m pl alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca plegamans, n m alt. sin.
ca unflabous, n m alt. sin.
ca ungla, n f alt. sin.
ca ungla de gat, n f alt. sin.
ca ungleta de gat, n f alt. sin.
ca gata-rabiosa, n f var. ling.
ca lleva mans, n m pl var. ling.
nc Calendula arvensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Note

La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

magraner

<Botànica>

ca magraner, n m
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca magrana (fruit), n f sin. compl.
ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
ca magraner agre, n m alt. sin.
ca magraner bord, n m alt. sin.
ca magranera, n f alt. sin.
ca magranes, n f pl alt. sin.
ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
ca rosa balàustia, n f alt. sin.
ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
ca balàustria (fruit), n f var. ling.
ca magrané, n m var. ling.
ca magraner borde, n m var. ling.
ca magrano, n m var. ling.
ca malagraner, n m var. ling.
ca malagranera, n f var. ling.
ca malgrana (fruit), n f var. ling.
ca manglana (fruit), n f var. ling.
ca manglaner, n m var. ling.
ca manglanera, n f var. ling.
ca mangrana (fruit), n f var. ling.
ca mangraner, n m var. ling.
ca mangraner agre, n m var. ling.
ca mangraner bord, n m var. ling.
ca mangrano, n m var. ling.
ca megrana (fruit), n f var. ling.
ca melgrana (fruit), n f var. ling.
ca menglana (fruit), n f var. ling.
ca mergrana (fruit), n f var. ling.
ca milgrana (fruit), n f var. ling.
ca minglana (fruit), n f var. ling.
ca rosa balaustria, n f var. ling.
nc Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Note

DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»

magraner

<Ciències de la vida>

ca magraner, n m
ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
ca magrana (fruit), n f sin. compl.
ca balàustia (fruit), n f alt. sin.
ca magrana agra (fruit), n f alt. sin.
ca magraner agre, n m alt. sin.
ca magraner bord, n m alt. sin.
ca magranera, n f alt. sin.
ca magranes, n f pl alt. sin.
ca magranes (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes agres (fruit), n f pl alt. sin.
ca magranes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
ca rosa balàustia, n f alt. sin.
ca balaüsta (fruit), n f var. ling.
ca balàustria (fruit), n f var. ling.
ca magrané, n m var. ling.
ca magraner borde, n m var. ling.
ca magrano, n m var. ling.
ca malagraner, n m var. ling.
ca malagranera, n f var. ling.
ca malgrana (fruit), n f var. ling.
ca manglana (fruit), n f var. ling.
ca manglaner, n m var. ling.
ca manglanera, n f var. ling.
ca mangrana (fruit), n f var. ling.
ca mangraner, n m var. ling.
ca mangraner agre, n m var. ling.
ca mangraner bord, n m var. ling.
ca mangrano, n m var. ling.
ca megrana (fruit), n f var. ling.
ca melgrana (fruit), n f var. ling.
ca menglana (fruit), n f var. ling.
ca mergrana (fruit), n f var. ling.
ca milgrana (fruit), n f var. ling.
ca minglana (fruit), n f var. ling.
ca rosa balaustria, n f var. ling.
nc Punica granatum L.

<Botànica > punicàcies>

Note

DIEC2-E recull balàustia per al «fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, representat únicament per la magrana»

maniobra de bordejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca maniobra de bordejar, n f

<Navegació tradicional>

Definition

Navegació que consisteix a fer bordades.