Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  aïllament, n m
  • es  aislamiento, n m
  • en  isolation, n

Bioètica

Definició
Conjunt de mesures que s'apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període de transmissibilitat de la malaltia per a evitar el contagi d'altres persones.

Nota

  • L'aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).
  • ca  aïllament, n m
  • es  aislamiento, n m
  • en  isolation, n

Bioètica

Definició
Acció de separar una persona amb un trastorn mental del seu entorn immediat i recloure-la sota control com a mesura de protecció d'ella mateixa, de l'entorn o d'altres persones.
  • ca  aïllament, n m
  • es  aislamiento, n m
  • fr  isolement, n m
  • en  isolation, n

Virologia

Definició
Conjunt de mesures de prevenció que s'apliquen a un ésser humà, animal o planta infectats durant el període en què una malaltia és transmissible per a evitar el contagi de l'agent biològic implicat a altres organismes susceptibles.
  • ca  aïllament invers, n m
  • es  aislamiento inverso
  • fr  isolement inversé
  • en  reverse isolation

Infermeria

Definició
Separació d'un malalt en estat potencialment feble o immunodeprimit per a protegir-lo del contacte amb agents infecciosos que puguin afectar-li la salut, els quals poden ser transportats pels professionals de la salut, per altres malalts o per les visites, o trobar-se en el medi.
  • ca  aïllament social, n m
  • es  aislamiento social, n m
  • fr  isolement social, n m
  • en  social isolation, n

Salut mental i addiccions

Definició
Absència de relacions interpersonals i de comunicació amb altres persones, que pot ser causa o conseqüència d'algun problema social o de salut mental.

Nota

  • 1. Sovint, l'aïllament social apareix com a resultat de la interacció entre els símptomes dels trastorns mentals greus i una resposta social que no és inclusiva. L'estigma i l'autoestigma també contribueixen a l'aïllament social. Així mateix, hi ha altres situacions adverses de caràcter social, com ara experiències d'assetjament escolar o situacions de rebuig, que poden provocar aïllament social i trastorns mentals.
  • 2. Amb el temps, l'aïllament social pot conduir a l'exclusió social.
  • ca  aïllament social, n f
  • es  aislamiento social, n m
  • fr  isolement social, n m
  • en  social isolation, n
  • de  soziale Isolation, n f

Psiquiatria

Definició
Absència de relacions interpersonals i de comunicació amb els altres, ja sigui de forma activa o passiva.
  • ca  aïllat víric, n m
  • ca  aïllat, n m sin. compl.
  • oc  aislat viric, n m
  • es  aislado, n m
  • es  aislado vírico, n m
  • es  cepa vírica aislada, n f
  • fr  isolat, n m
  • fr  isolat de virus, n m
  • fr  isolat viral, n m
  • gl  illado, n m
  • gl  illado vírico, n m
  • pt  isolado, n m
  • ptPT  isolado de vírus, n m
  • ptBR  isolado viral, n m
  • en  isolate, n
  • en  virus isolate, n
  • nl  geïsoleerd virus, n
  • nl  virusisolaat, n
  • eu  birus-andui isolatu, n
  • eu  isolatu biral, n
  • eu  isolatu biriko, n
  • ar  معزول
  • ar  عزل الفيروس
  • ar  سلالة فيروسية معزولة

COVID-19

Definició
Virus que ha estat isolat d'un hoste infectat i s'ha multiplicat en un cultiu de laboratori.
  • ca  aïllat víric, n m
  • ca  aïllat, n m sin. compl.
  • oc  aislat viric, n m
  • es  aislado, n m
  • es  aislado vírico, n m
  • es  cepa vírica aislada, n f
  • fr  isolat, n m
  • fr  isolat de virus, n m
  • fr  isolat viral, n m
  • gl  illado, n m
  • gl  illado vírico, n m
  • pt  isolado, n m
  • ptPT  isolado de vírus, n m
  • ptBR  isolado viral, n m
  • en  isolate, n
  • en  virus isolate, n
  • nl  geïsoleerd virus, n
  • nl  virusisolaat, n
  • eu  birus-andui isolatu, n
  • eu  isolatu biral, n
  • eu  isolatu biriko, n
  • ar  معزول
  • ar  عزل الفيروس
  • ar  سلالة فيروسية معزولة

COVID-19

Definició
Virus que ha estat isolat d'un hoste infectat i s'ha multiplicat en un cultiu de laboratori.
  • ca  volum de reserva inspiratori, n m
  • ca  aire complementari, n m sin. compl.
  • ca  VRI, n m sigla
  • es  volumen de reserva inspiratorio, n m
  • es  VRI, n m sigla
  • en  complemental air
  • en  inspiratory reserve volume
  • en  IRV sigla

Fisioteràpia

Definició
Volum d'aire suplementari que entra als pulmons durant una inspiració forçada.

Nota

  • El volum de reserva inspiratori és de 2.500 ml.
  • ca  aire medicinal, n m
  • es  aire medicinal, n m
  • fr  air médical, n m
  • en  medical air, n

Equip respiratori i d'anestèsia

Definició
Mescla natural o sintètica de gasos, composta principalment d'oxigen i nitrogen en proporcions especificades, amb límits definits per a la concentració de contaminants, destinada a ser administrada als pacients.