assistent
assistent
Salut mental i addiccions
- ca assistent, n m, f
- es asistente | asistenta, n m, f
Salut mental i addiccions
Definició
Persona física o jurídica en qui recau l'exercici de l'assistència.
Nota
- L'assistent actua tant en l'àmbit personal com en l'àmbit patrimonial. En l'àmbit personal ha de vetllar pel benestar de la persona assistida, respectant-ne plenament la voluntat i les opcions personals. En l'àmbit patrimonial ha d'intervenir, juntament amb la persona assistida, en els actes jurídics relacionats amb les funcions de l'assistència.
assistent
assistent
Bioètica
- ca assistent, n m, f
- es asistente | asistente, asistenta, n m, f
Bioètica
Definició
Persona que ajuda en la presa de decisions d'una persona subjecte d'assistència, la qual té una disminució no incapacitant de les facultats físiques o psíquiques que li impossibilita tenir cura dels seus interessos.
assistent de recerca clínica
assistent de recerca clínica
Recerca clínica de medicaments
- ca assistent de recerca clínica, n m, f
- es asistente de investigación clínica
- en clinical research assistant
- en CRA sigla
Recerca clínica de medicaments
Definició
Professional que, sota les ordres del monitor, col·labora en diferents aspectes d'un estudi clínic, com ara el disseny, la recerca d'investigadors, l'inici, el monitoratge, el tancament i l'avaluació.
assistent social
assistent social
Infermeria
- ca treballador social | treballadora social, n m, f
- ca assistent social, n m, f sin. compl.
- es asistente social
- es trabajador social | trabajadora social
- fr assistant de service social | assistante de service social
- fr assistant social | assistante sociale
- fr travailleur social | travailleuse sociale
- en social service worker
- en social worker
Infermeria
Definició
Persona que orienta, informa i facilita recursos amb l'objectiu que les persones i els grups desenvolupin les capacitats que els permetin aconseguir una qualitat de vida i de benestar social millors.
assistent social
assistent social
Salut mental i addiccions
- ca treballador social | treballadora social, n m, f
- ca assistent social, n m, f sin. compl.
- es asistente social, n m, f
- es trabajador social | trabajadora social, n m, f
- fr assistant de service social | assistante de service social, n m, f
- fr assistant social | assistante sociale, n m, f
- fr travailleur des services sociaux | travailleuse des services sociaux, n m, f
- fr travailleur social | travailleuse sociale, n m, f
- en social service worker, n
- en social worker, n
Salut mental i addiccions
Definició
Professional amb formació i competències específiques en treball social que presta suport de diferent tipus a persones, famílies o col·lectius comunitaris perquè tinguin unes condicions i una qualitat de vida acceptables i un grau suficient d'autonomia personal i de vinculació social.
Nota
- Els treballadors socials i les treballadores socials en l'àmbit de la salut mental duen a terme tasques d'atenció directa a les persones amb problemes socials derivats d'un trastorn mental; tasques de prevenció, de promoció de la salut i d'inserció social, i tasques de coordinació amb els equips d'atenció a la salut mental i a les addiccions. Per exemple, en la tasca d'atenció, a més de prestar pròpiament l'atenció, detecten factors de risc o necessitats individuals o familiars i planifiquen la intervenció social. En la tasca de prevenció, de promoció de la salut i d'inserció social, fomenten l'acceptació i la integració i promouen el suport entre iguals. Finalment, en la tasca de coordinació, integren el treball social com a part del tractament i col·laboren a garantir la continuïtat assistencial.
associació
associació
Infermeria
- ca associació, n f
- es asociación
- fr association
- en association
Infermeria
Definició
Connexió entre idees, conductes, esdeveniments o sentiments, especialment entre pensaments conscients i elements de l'inconscient.
associació
associació
Recerca clínica de medicaments
- ca associació, n f
- es asociación
- en association
Recerca clínica de medicaments
Definició
Relació probabilística entre dues o més variables.
associació CHARGE
associació CHARGE
Malalties minoritàries
- ca síndrome CHARGE, n f
- ca associació CHARGE, n f sin. compl.
- ca síndrome de CHD7, n f sin. compl.
- es síndrome CHARGE, n m
- es asociación CHARGE, n f sin. compl.
- es síndrome de coloboma-defectos cardíacos-atresia coanal-retraso del crecimiento y desarrollo-problemas genitourinarios-anomalías del oído, n m sin. compl.
- es síndrome de Hall-Hittner, n m sin. compl.
- fr syndrome CHARGE, n m
- fr association CHARGE, n f sin. compl.
- fr syndrome de Hall-Hittner, n m sin. compl.
- en CHARGE syndrome, n
- en CHARGE association, n sin. compl.
- en coloboma-heart defects-atresia choanae-retardation of growth and development-genitourinary problems-ear abnormalities syndrome, n sin. compl.
- en Hall-Hittner syndrome, n sin. compl.
- cod 138
Malalties minoritàries
Nota
- La sigla CHARGE correspon a l'equivalent anglès coloboma-heart defects-atresia choanae-retardation of growth and development-genitourinary problems-ear abnormalities ('coloboma - defectes cardíacs - atrèsia de coanes - retard del creixement i desenvolupament - problemes genitourinaris - anomalies de l'oïda').
associació fonètica
associació fonètica
Psiquiatria
- ca associació fonètica, n f
- es asociación sonora, n f
- es clangor, n m
- fr association par assonances, n f
- en clang association, n
- en clanging, n n
- de Klangassoziation, n f
Psiquiatria
Definició
Tret característic del discurs dels individus amb determinats trastorns mentals consistent a associar els mots segons les similituds fonètiques que presenten entre si i no segons les relacions semàntiques.
associació laxa
associació laxa
Psiquiatria
- ca associació laxa, n f
- ca descarrilament, n m sin. compl.
- es asociación laxa, n f
- es descarrilamiento, n m
- fr association lâche, n f
- fr déraillement, n m
- en derailment, n
- en loose association, n
- de Entgleisung, n f
Psiquiatria
Definició
Curs del pensament en què les idees canvien d'un tema a un altre relacionats entre si de manera nul·la o tangencial, sense que el pacient s'adoni de la desconnexió temàtica del discurs.