Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  aroma, n f
  • ca  aromatitzant, n m
  • es  aroma, n m
  • es  aromatizante, n m
  • fr  agent aromatisant, n m
  • fr  aromatisant, n m
  • fr  arôme, n m
  • en  flavoring, n
  • en  flavoring agent, n
  • en  flavouring, n var. ling.
  • en  flavouring agent, n var. ling.

Seguretat alimentària

Definició
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix intencionadament a un aliment per a donar-li olor o sabor o bé modificar-ne els que ja té.

Nota

  • 1. Les aromes són ingredients i, com a tals, han de figurar al llistat d'ingredients de l'etiquetatge del producte.
  • 2. Les aromes no s'acostumen a consumir per separat.
  • 3. Les aromes que s'utilitzen a la Unió Europea han de ser avaluades i autoritzades per a confirmar que són segures en les quantitats utilitzades.
  • 4. Es distingeixen diferents categories d'aromes en funció del mètode d'obtenció i de les característiques que presenten: substàncies aromatitzants, preparats aromatitzants, aromes obtingudes per mitjà de procediments tèrmics, aromes de fum, precursors d'aromes, mescles d'aromes i aromes que no es classifiquen en cap de les categories anteriors.
  • 5. Les aromes es consideren ingredients tecnològics.
  • 6. És una aroma la quinina que s'afegeix a la tònica per a donar-hi un gust amarg característic.
  • ca  aromatasa, n f
  • ca  monooxigenasa inespecífica, n f
  • es  aromatasa
  • fr  aromatase
  • it  aromatase
  • en  aromatase
  • en  unspecific monooxygenase

Sinologia

Definició
Enzim del reticle endoplasmàtic que catalitza les últimes fases de la síntesi dels estrògens.

Nota

  • L'aromatasa converteix els andrògens en estrògens.
  • ca  aroma, n f
  • ca  aromatitzant, n m
  • es  aroma, n m
  • es  aromatizante, n m
  • fr  agent aromatisant, n m
  • fr  aromatisant, n m
  • fr  arôme, n m
  • en  flavoring, n
  • en  flavoring agent, n
  • en  flavouring, n var. ling.
  • en  flavouring agent, n var. ling.

Seguretat alimentària

Definició
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix intencionadament a un aliment per a donar-li olor o sabor o bé modificar-ne els que ja té.

Nota

  • 1. Les aromes són ingredients i, com a tals, han de figurar al llistat d'ingredients de l'etiquetatge del producte.
  • 2. Les aromes no s'acostumen a consumir per separat.
  • 3. Les aromes que s'utilitzen a la Unió Europea han de ser avaluades i autoritzades per a confirmar que són segures en les quantitats utilitzades.
  • 4. Es distingeixen diferents categories d'aromes en funció del mètode d'obtenció i de les característiques que presenten: substàncies aromatitzants, preparats aromatitzants, aromes obtingudes per mitjà de procediments tèrmics, aromes de fum, precursors d'aromes, mescles d'aromes i aromes que no es classifiquen en cap de les categories anteriors.
  • 5. Les aromes es consideren ingredients tecnològics.
  • 6. És una aroma la quinina que s'afegeix a la tònica per a donar-hi un gust amarg característic.
  • ca  arpó, n m
  • es  arpón
  • fr  harpon
  • it  ago
  • it  uncino
  • en  needle
  • en  wire

Sinologia

Definició
Fil metàl·lic que s'utilitza per al marcatge de lesions mamàries no palpables.

Nota

  • Hi ha tres tipus d'arpó diferents: l'arpó de Homer, que té forma de lletra jota; l'arpó de Hawkins, que té forma d'ham, i l'arpó de Kopans, que té forma de lletra ics.
  • ca  arquicerebel, n m
  • ca  vestibulocerebel, n m sin. compl.
  • es  arquicerebelo
  • es  vestibulocerebelo
  • en  archicerebellum
  • en  vestibulocerebellum

Neurociència

Definició
Porció del cerebel constituïda pel lòbul floculonodular i les seves connexions principals, les quals l'uneixen amb els nuclis vestibulars i amb els nuclis de la formació reticular.

Nota

  • L'arquicerebel és la porció del cerebel d'origen filogenètic més antic.
  • ca  arquicòrtex, n m
  • ca  arquipal·li, n m sin. compl.
  • es  arqueocorteza
  • es  arquipalio
  • en  archicortex
  • en  archipallium

Neurociència

Definició
Porció de l'al·locòrtex constituïda per l'escorça de l'hipocamp i l'escorça de la circumvolució dentada, que presenta una estructura histològica de tres capes.

Nota

  • L'arquicòrtex és la porció de l'escorça cerebral d'origen filogenètic més antic.
  • ca  arquicòrtex, n m
  • ca  arquipal·li, n m sin. compl.
  • es  arqueocorteza
  • es  arquipalio
  • en  archicortex
  • en  archipallium

Neurociència

Definició
Porció de l'al·locòrtex constituïda per l'escorça de l'hipocamp i l'escorça de la circumvolució dentada, que presenta una estructura histològica de tres capes.

Nota

  • L'arquicòrtex és la porció de l'escorça cerebral d'origen filogenètic més antic.
  • ca  arquitectura neural, n f
  • es  arquitectura neural
  • en  neural architecture

Neurociència

Definició
Xarxa de circuits que s'estableix entre les projeccions dendrítiques i axonals que connecten entre si les neurones del sistema nerviós.
  • ca  arreflèxia, n f
  • es  arreflexia
  • en  areflexia

Neurociència

Definició
Abolició de les respostes reflexes miotàtiques a l'estirament tendinós que es manifesta com un signe neurològic de patologies que afecten algun punt de l'arc reflex.

Nota

  • Quan es produeix arreflèxia l'afectació de l'arc reflex pot situar-se a nivell de la via aferent, de la integració central o de la via eferent.
  • ca  arrel, n f
  • es  raíz
  • en  root

Anatomia humana