Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  articulació esternal superior, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus amfidiartrosi, hi ha entre el cos i el mànec de l'estern.
  • ca  articulació condroesternal, n f
  • ca  articulació esternocostal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus artròdia, hi ha entre cada dues caretes articulars del cantell de l'estern i l'extrem del cartílag costal.
  • ca  articulació esternocostoclavicular, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus d'encaix recíproc, hi ha entre el mànec de l'estern, l'extremitat interna de la clavícula i el cartílag de la primera costella.
  • ca  pseudoartrosi, n f
  • ca  articulació falsa, n f sin. compl.
  • ca  neoartrosi, n f sin. compl.

Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Falsa articulació produïda per defecte de consolidació d'una fractura. El retard de consolidació consisteix en una prolongació anormal del temps de formació del call fracturari; és un procés, encara biològicament actiu, mentre que en la pseudoartrosi ja ha acabat l'evolució biològica. Generalment els extrems fracturaris queden units per un call fibrós, que proporciona una mobilitat anormal. Radiològicament s'observa un opercle esclerós que oblitera les cavitats medul·lars dels extrems ossis i una reacció periòstica excessiva, però inoperant.
  • ca  articulació femorotibial, n f
  • ca  articulació del genoll, n f sin. compl.
  • ca  articulació femorotibiorotular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus trocleartrosi, s'estableix entre la cuixa i la cama, amb participació de la tròclea i els còndils femorals, les cavitats glenoides de la tíbia, dos fibrocartílags o meniscs i la cara posterior de la ròtula.
  • ca  articulació femorotibial, n f
  • ca  articulació del genoll, n f sin. compl.
  • ca  articulació femorotibiorotular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus trocleartrosi, s'estableix entre la cuixa i la cama, amb participació de la tròclea i els còndils femorals, les cavitats glenoides de la tíbia, dos fibrocartílags o meniscs i la cara posterior de la ròtula.
  • ca  articulació humerocubital, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que hi ha entre l'húmer i el cúbit, que forma part de l'articulació del colze.
  • ca  articulació humeroradial, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que hi ha entre l'húmer i el radi, que forma part de l'articulació del colze.
  • ca  articulació incudoestapedial, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que hi ha a l'orella mitjana entre la branca inferior de l'enclusa, mitjançant la seva apòfisi lenticular, i el cap de l'estrep.
  • ca  articulació incudomal·leal, n f
  • ca  articulació ambomal·leal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus sincondrosi, hi ha a l'orella mitjana entre l'enclusa i el martell.