Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  articulació de sella, n f
  • ca  articulació d'encaix recíproc, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tipus de condilartrosi en què una de les superfícies articulars és còncava en una direcció i convexa en la direcció perpendicular, i l'altra és convexocòncava de manera recíproca.
  • ca  articulació carpiana, n f
  • ca  articulació del canell, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Conjunt d'articulacions dels ossos del carp entre ells (intercarpiana) i del primer rengle amb el segon (mediocarpiana).

Nota

  • La denominació tor de la mà es considera obsoleta.
  • ca  articulació costovertebral, n f
  • ca  articulació del cap de la costella, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que formen dues caretes planes, superior i inferior, del cap de les costelles i dues cares semblants de les vèrtebres, una a la vèrtebra de dalt i una altra a la de baix. Les costelles I, XI i XII s'articulen només amb una vèrtebra. Articulació de tipus artrodial.
  • ca  articulació del colze, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que uneix el braç, i l'avantbraç, amb la participació de: còndil i tròclea humerals, cavitats glenoides cubitals major i menor i les superfícies articulars del cap del radi.
  • ca  articulació femorotibial, n f
  • ca  articulació del genoll, n f sin. compl.
  • ca  articulació femorotibiorotular, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus trocleartrosi, s'estableix entre la cuixa i la cama, amb participació de la tròclea i els còndils femorals, les cavitats glenoides de la tíbia, dos fibrocartílags o meniscs i la cara posterior de la ròtula.
  • ca  articulació coxofemoral, n f
  • ca  articulació de l'anca, n f sin. compl.
  • ca  articulació del maluc, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Enartrosi formada pel cap del fèmur i la cavitat cotiloide de l'os coxal, ampliada per un anell fibrós, el rodet cotiloidal.
  • ca  articulació escapulohumeral, n f
  • ca  articulació de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  articulació del muscle, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus enartrosi, s'estableix entre el cap de l'húmer i la cavitat glenoide de l'escàpula.
  • ca  articulació del peu, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Podologia

Definició
Conjunt format per les articulacions tibiotarsiana, intertarsiana, tarsometatarsiana, intermetatarsiana, metatarsofalàngiques i interfalàngiques.
  • ca  símfisi púbica, n f
  • ca  articulació del pubis, n f sin. compl.
  • ca  símfisi del pubis, n f sin. compl.
  • ca  sincondrosi púbica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Articulació dels dos ossos ilíacs entre ells.
  • ca  articulació tibiotarsiana, n f
  • ca  articulació del turmell, n f sin. compl.
  • ca  articulació tibioastragalina, n f sin. compl.
  • ca  articulació tibioperoneoastragalina, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Articulació que, de tipus trocleartrosi, hi ha entre la cara articular inferior de tíbia i peroné i la tròclea astragalina.