Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ansiforme, adj

Anatomia

Definició
En forma de nansa o baga.
  • ca  ataràctic, n m
  • ca  ansiolític, n m sin. compl.
  • ca  anxiolític, n m sin. compl.
  • ca  eutímic, n m sin. compl.
  • ca  neurostàtic, n m sin. compl.
  • ca  tranquil·litzant, n m sin. compl.

.FITXA REVISADA, Neurologia, Salut mental, Terminologia històrica > Farmacologia

Definició
Fàrmac que mena a l'ataràxia.
  • ca  antagonisme, n m

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Farmacodinàmica

Definició
Acció o efectes d'un medicament oposats al d'un altre.

Nota

  • L'antagonisme pot ésser motivat, o bé per una reacció química entre els medicaments (cas de l'hiposulfit i els cianurs), o pel fet que actuen de manera oposada sobre un mateix substrat orgànic (cas de la muscarina i l'atropina). En farmacodinàmica, s'ha observat que les semimolècules tenen acció antagonista amb la molècula sencera (vitamina K i dicumarina).

    La denominació antagonisme està formada a partir de anti- i del grec agonízomai 'lluitar'.
  • ca  antagonisme, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definició
Acció oposada de substàncies, òrgans, sistemes, etc, de l'organisme, com per exemple, el bíceps respecte al tríceps.

Nota

  • La denominació antagonisme està formada a partir de anti- i del grec agonízomai 'lluitar'.
  • ca  antagonisme, n m

Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Inhibició o interferència d'un organisme en el creixement d'un altre. L'antagonisme pot ésser per antibiosi, per parasitisme o per depredació i per competència.

Nota

  • La denominació antagonisme està formada a partir de anti- i del grec agonízomai 'lluitar'.
  • ca  antagonisme, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Estat de lluita, de rivalitat, d'oposició.

Nota

  • La denominació antagonisme està formada a partir de anti- i del grec agonízomai 'lluitar'.
  • ca  antagonisme iònic, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Inhibició o interferència mútua entre dos ions diferents en tot el que fa referència a llur acció biològica.
  • ca  antagonista, adj
  • es  antagonista, adj
  • es  antagónico -ca, adj sin. compl.
  • fr  antagoniste, adj
  • en  antagonistic, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Farmacologia > Conceptes generals

Definició
Que presenta antagonisme.
  • ca  antimetabòlit, n m
  • ca  antagonista, n m sin. compl.
  • es  antagonista metabólico, n m
  • es  antimetabolito, n m
  • fr  antimétabolite, n m
  • en  antimetabolite, n
  • en  metabolit inhibitor, n
  • en  metabolite antagonist, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia > Conceptes generals

Definició
Substància estructuralment relacionada amb un metabòlit que inhibeix la seva utilització i bloca les seves reaccions enzímiques normals en entrar-hi en competició per tal d'ocupar les posicions actives dels enzims.

Nota

  • Alguns antibiòtics, per exemple, actuen com a antimetabòlits dels bacteris. Tenen una gran importància en el tractament general de les neoplàsies.

    La denominació antagonista s'usa en la cinètica enzimàtica.
  • ca  antagonista associat, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Cadascun d'aquells que actuen sobre parts diferents i per llur acció combinada mouen aquestes parts en direccions paral·leles.