Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anèmia hipocròmica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Modalitat d'anèmia caracteritzada per una disminució de l'hemoglobina corpuscular mitjana. És típica de la major part dels casos d'anèmia ferropènica.
  • ca  talassèmia beta major, n f
  • ca  anèmia de cèl·lules de diana, n f sin. compl.
  • ca  anèmia de cèl·lules fragmentàries, n f sin. compl.
  • ca  anèmia de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  anèmia eritroblàstica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia eritroblàstica mediterrània de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  anèmia leptocítica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia mediterrània, n f sin. compl.
  • ca  leptocitosi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  mielosi eritrèmica crònica familiar de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  talassèmia major, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Forma homozigòtica de betatalassèmia, caracteritzada per anèmia microcítica amb eritroblasts en la sang perifèrica, eritròcits de diana i esquistòcits, presència predominant d'hemoglobina fetal i una petita quantitat d'hemoglobina A2 i un tant per cent variable d'hemoglobina A, atès que les mutacions siguin del tipus Β0 o Β+. Clínicament es manifesta a partir dels quatre o cinc mesos de vida, en forma de fàcies mongoloide o oriental, imatge radiològica del crani de raspall i aprimament de la cortical dels ossos (hiperplàsia excèntrica del moll de l'os o displàsia mielogènica de Gänsslen) i hepatosplenomegàlia. Molts d'aquests malalts sobreviuen gràcies a les transfusions sanguínies, per la qual cosa presenten sobrecàrrega de ferro, associada amb l'eritropoesi ineficaç. L'hemosiderosi afecta el sistema mononuclear fagocític i els parènquimes hepàtic, pancreàtic i cardíac. La mort s'esdevé abans dels 30 anys per insuficiència cardíaca o infeccions bacterianes intercurrents.
  • ca  mielofibrosi idiopàtica, n f
  • ca  anèmia leucoeritroblàstica mielofibrosa de Vaugham-Harrison, n f sin. compl.
  • ca  anèmia osteoescleròtica de Heuck-Assmann, n f sin. compl.
  • ca  osteomieloreticulosi de Rohr, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Es presenta preferentment per damunt dels 40 anys i es considera una forma de síndrome mieloproliferativa crònica juntament amb la leucèmia mieloide crònica, policitèmia vera i trombocitèmia essencial.

Nota

  • Les denominacions anèmia osteoescleròtica de Heuck-Assmann i anèmia leucoeritroblàstica mielofibrosa de Vaugham-Harrison s'usaven antigament.
  • ca  anèmia macrocítica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Modalitat d'anèmia caracteritzada per la presència d'eritròcits d'un diàmetre superior a 7,5 µ i un augment del volum corpuscular mitjà superior a 97 fL. Comprèn les anèmies megaloblàstiques, les síndromes mielodisplàstiques i les reticulocitosis. També pot observar-se en la insuficiència hepàtica, l'alcoholisme, l'hipotiroïdisme i en alguns casos d'aplàsia medul·lar.
  • ca  anèmia macrocítica sense dèficit de vitamina B12 o d'àcid fòlic, n f
  • ca  anèmia acrèstica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia perniciosiforme de la cirrosi hepàtica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia macrocítica, a vegades acompanyada de leucopènia i plaquetopènia, no ocasionada per un dèficit de cobalamina o de folats. Es presenta en hepatopaties cròniques, alcoholisme, hipercolesterolèmia i augment de la concentració plasmàtica de sals biliars, tabaquisme, malaltia pulmonar obstructiva crònica, sida (tractament antiretrovíric), hipertiroïdisme, etc.
  • ca  talassèmia beta major, n f
  • ca  anèmia de cèl·lules de diana, n f sin. compl.
  • ca  anèmia de cèl·lules fragmentàries, n f sin. compl.
  • ca  anèmia de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  anèmia eritroblàstica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia eritroblàstica mediterrània de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  anèmia leptocítica, n f sin. compl.
  • ca  anèmia mediterrània, n f sin. compl.
  • ca  leptocitosi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  mielosi eritrèmica crònica familiar de Cooley, n f sin. compl.
  • ca  talassèmia major, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Forma homozigòtica de betatalassèmia, caracteritzada per anèmia microcítica amb eritroblasts en la sang perifèrica, eritròcits de diana i esquistòcits, presència predominant d'hemoglobina fetal i una petita quantitat d'hemoglobina A2 i un tant per cent variable d'hemoglobina A, atès que les mutacions siguin del tipus Β0 o Β+. Clínicament es manifesta a partir dels quatre o cinc mesos de vida, en forma de fàcies mongoloide o oriental, imatge radiològica del crani de raspall i aprimament de la cortical dels ossos (hiperplàsia excèntrica del moll de l'os o displàsia mielogènica de Gänsslen) i hepatosplenomegàlia. Molts d'aquests malalts sobreviuen gràcies a les transfusions sanguínies, per la qual cosa presenten sobrecàrrega de ferro, associada amb l'eritropoesi ineficaç. L'hemosiderosi afecta el sistema mononuclear fagocític i els parènquimes hepàtic, pancreàtic i cardíac. La mort s'esdevé abans dels 30 anys per insuficiència cardíaca o infeccions bacterianes intercurrents.
  • ca  anèmia megaloblàstica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia produïda per una alteració de la maduració de les cèl·lules precursores de la sèrie vermella, caracteritzada per la presència de megaloblasts en el moll de l'os i macrocitosi perifèrica, que pot acompanyar-se també de leucopènia i plaquetopènia. Les causes principals són el dèficit de vitamina B12 i el d'àcid fòlic.
  • ca  anèmia megaloblàstica per dèficit d'àcid fòlic, n f
  • ca  anèmia megaloblàstica per dèficit de folats, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia megaloblàstica secundària a un dèficit de folats, produït per deficiència nutricional (malnutrició, alcoholisme, dieta pobra en vegetals), malabsorció intestinal (malaltia celíaca, esprue tropical, malaltia inflamatòria intestinal, limfoma intestinal, reseccions intestinals extenses), augment de les necessitats d'àcid fòlic (embaràs, alletament, hipertiroïdisme, anèmies hemolítiques cròniques, neoplàsies de creixement molt ràpid, dermatitis exfoliatives), pèrdues excessives d'àcid fòlic (diàlisi, insuficiència cardíaca) i causes farmacològiques (antifòlics: metotrexat, pentamidina, pirimetamina, triamterè, trimetoprim; anticonvulsius: difenilhidantoïna, fenobarbital, primidona; anticonceptius orals). La simptomatologia clínica és semblant a la de l'anèmia perniciosa, bé que sense les alteracions neurològiques.
  • ca  anèmia megaloblàstica per dèficit d'àcid fòlic, n f
  • ca  anèmia megaloblàstica per dèficit de folats, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anèmia megaloblàstica secundària a un dèficit de folats, produït per deficiència nutricional (malnutrició, alcoholisme, dieta pobra en vegetals), malabsorció intestinal (malaltia celíaca, esprue tropical, malaltia inflamatòria intestinal, limfoma intestinal, reseccions intestinals extenses), augment de les necessitats d'àcid fòlic (embaràs, alletament, hipertiroïdisme, anèmies hemolítiques cròniques, neoplàsies de creixement molt ràpid, dermatitis exfoliatives), pèrdues excessives d'àcid fòlic (diàlisi, insuficiència cardíaca) i causes farmacològiques (antifòlics: metotrexat, pentamidina, pirimetamina, triamterè, trimetoprim; anticonvulsius: difenilhidantoïna, fenobarbital, primidona; anticonceptius orals). La simptomatologia clínica és semblant a la de l'anèmia perniciosa, bé que sense les alteracions neurològiques.
  • ca  anèmia microcítica, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Modalitat d'anèmia caracteritzada per la presència d'eritròcits d'un diàmetre inferior a 7,2 µ i un descens del volum corpuscular mitjà inferior a 83 fL. Pot ésser normocròmica o hipocròmica. Comprèn l'anèmia ferropènica, les talassèmies, alguns casos d'anèmia sideroblàstica i l'anèmia saturnina.