Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  acilglicèrid, n m
  • ca  acilglicerol, n m
  • ca  glicèrid, n m
  • es  acilglicerol, n m
  • es  glicérido, n m
  • fr  acylglycéride, n m
  • fr  acylglycérol, n m
  • fr  glycéride, n m
  • en  acylglycerol, n
  • en  glyceride, n

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Lípid simple format per l'esterificació d'una, dues o tres molècules d'àcids grassos amb el glicerol, que és un constituent dels greixos.
  • ca  acília, n f

Anatomia, Oftalmologia

Definició
Manca de pestanyes.
  • ca  aciloïna, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
α-hidroxicetona de fórmula general RCH(OH)-COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic.
  • ca  aciltransferasa, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Qualsevol dels enzims que catalitzen el pas d'un grup acil d'una substància cap a una altra.
  • ca  acin, n m
  • ca  àcinus, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Dilatació en forma de sac d'un conducte estret.

La denominació acin prové del llatí acinus 'gra de raïm'.
  • ca  acin hepàtic, n m
  • ca  acin de Rappaport, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definició
Unitat estructural i funcional del parènquima hepàtic centrada per les darreres ramificacions de la vena porta, de l'artèria hepàtica i dels conductes biliars. Fou descrit per Rappaport, i no és l'espai porta sinó una ramificació seva que en surt en angle recte i transita entre dos lobels clàssics veïns. En els talls histològics, té forma romboidal: en dos dels seus angles, oposats, hi ha les venes centrolobel·lars i en els altres dos, els espais porta; l'eix de nutrició biliportal ocupa la diagonal més curta del romboide.
  • ca  acin glandular, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Odontoestomatologia

Definició
Element constitutiu d'alguns òrgans glandulars, el pàncrees o la paròtide, per exemple.
  • ca  acin hepàtic, n m
  • ca  acin de Rappaport, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Angiologia, Gastroenterologia

Definició
Unitat estructural i funcional del parènquima hepàtic centrada per les darreres ramificacions de la vena porta, de l'artèria hepàtica i dels conductes biliars. Fou descrit per Rappaport, i no és l'espai porta sinó una ramificació seva que en surt en angle recte i transita entre dos lobels clàssics veïns. En els talls histològics, té forma romboidal: en dos dels seus angles, oposats, hi ha les venes centrolobel·lars i en els altres dos, els espais porta; l'eix de nutrició biliportal ocupa la diagonal més curta del romboide.
  • ca  acin pulmonar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Conjunt format pels bronquíols terminals i les seves branques.
  • ca  corpuscle de Malpighi, n m
  • ca  acin renal, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle renal, n m sin. compl.
  • ca  cos de Malpighi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definició
Cadascuna de les formacions filtradores del ronyó constituïdes pel glomèrul renal i la càpsula de Bowman.
Formació proximal de la nefrona, constituïda pel glomèrul i la càpsula glomerular. ((acin renal))